Nits apassionants de piano al Palau de la Música

Diu el gran Alfred Brendel, possiblement un dels millors intèrprets de Beethoven dels últims 50 anys, i ja retirat, que al geni alemany només se’l pot interpretar bé en la maduresa, quan has estudiat molt, has comés errors i has arribat a la seva essència. Però quan ens trobem davant d’Igor Levit, un jove pianista alemany de 31 anys, l’argument sembla que es desmunta, perquè Levit ha assimilat la música de piano de Beethoven fins el moll de l’ós i aquest any ha culminat la gesta d’interpretar l’integral de les sonates a l’auditori petit més prestigiós del món, el Wigmore Hall de Londres. A Barcelona, ciutat on tocarà per primera vegada, se centrarà també en Beethoven: la Sonata Clar de Lluna (la número 14) i les monumentals Variacions Diabelli, plenes d’humor i ritmes de dansa. Serà el futur del piano, i aquí és on podrem començar a veure’l.

2 de maig, a les 20.30 hores

Als seus 72 anys, Radu Lupu ja està en la recta final de la seva carrera. Però si li prenem la paraula a Brendel i tornem a repetir el seu argument del paràgraf anterior, ara és quan Lupu, de veritat, ha descobert el secret de la gran música. Els seus recitals són cada cop més escassos, i més encara si són en solitari, per això aquesta data és més especial encara del que en un principi sembla. El geni romanès ha preparat un programa exclusivament centrat en Schubert, el que significa que per afrontar-ho ha hagut de destil·lar l’essència d’una música fràgil, misteriosa, lírica i tan necessària i clara per a viure com l’aigua: seran els Moments Musicaux i dues sonates, la D 784, i la D 959. Paraules majors en les mans d’un gran indiscutible en el seu màxim de saviesa.

10 de maig, a les 20.30 hores

Els millors intèrprets de la meravellosa i fràgil música per a piano de Claude Debussy acostumen a ser els francesos: porten l’encant i la naturalesa aèria del so en els seus dits, i d’entre els més importants, Bavouzet destaca per la seva especialització extrema: ho ha tocat i estudiat tot, és una de les claus de la seva vida i de la seva trajectòria professional. Aprofitant la celebració del centenari de la mort de Debussy, tornarem a gaudir d’un programa íntegrament dedicat al geni impressionista –després del de fa uns mesos amb Barenboim– amb peces diverses però que formen un arc argumental sòlid: la Ballada, el Clar de Lluna de la Suite Bergamasque, l’Arabesque núm. 1, els 7 Études... Una delícia, un perfum musical.

24 de maig, a les 20.30 hores

És la més jove dels quatre, amb els 30 anys acabats de fer, i també la pianista més prometedora de la seva generació, amb el permís de la xinesa Yuja Wang. Kathia Buniatishvili és una treballadora incansable que, a més, comunicat força, intensitat i seguretat amb la seva imatge. També és una d’aquelles pianistes que, gràcies al seu aspecte atractiu, pot servir per atraure nou públic que entengui la música clàssica com una expressió pop. Però que ningú es confongui: Buniatishvili és un talent immens que demostra cada nit les seves capacitats increïbles per tocar i interpretar, i a més fer-ho amb una mescla de bellesa i precisió. El seu repertori, a més, és d’una dificultat tècnica diabòlica: la Rapsòdia espanyola de Liszt, la Sonata de Brahms, i les transcripcions al piano de dos ballets: El trencanous, de Txaikovsky, i L’ocell de foc, de Stravinsky. No ho pot fer qualsevol.

25 de juny, a les 20.30 hores