Merce Rodoreda

10 barcelonines per a la història

Barcelonines de diferents èpoques i àmbits de la cultura i la societat que van obrir el camí a les següents generacions

Publicitat

Escriptores, cantants, editores, polítiques, còmiques... Reivindiquem el paper d'aquestes dones sense les quals la història de Barcelona hauria estat diferent. Van ser referents en els seus camps, van introduir noves perspectives i van mostrar que la capacitat i el talent no depèn del sexe. Aquí va el nostre homenatge.

NO T'HO PERDIS: Barcelona en femení i plural

Eulàlia Ferrer

Editora i impressora al segle XVIII. Fins al XIX el gremi de llibreters no permetia que les dones fossin mestres llibreteres. Tot i així, juntament amb el seu marit va dirigir un dels diaris més importants de l’època, el 'Diari Brusi', propietat de la família, i va encarregar-se d’editar el 'Diari de Barcelona'.

Frederica Montseny

Va ser la primera dona ministra d’Espanya, durant el govern de la Segona República Espanyola. A més de líder anarquista, va escriure una bona colla de novel·les, algunes de contingut feminista on rebutjava la institució del matrimoni i incidia en el dret de les dones a escollir el seu company sentimental.
Publicitat

Mary Santpere

Una de les dones que més ens ha fet riure en aquest país. Actriu, vedet i persona que haguéssim volgut adoptar. Va ser la reina del Paral·lel, va fer teatre i revista. Quan anem al súper encara busquem els pots d’oliva La Alcoyana, que anunciava a la televisió.

Mariona Masgrau

A les dones, no ens han deixat moure gaire els fils, per això cal parlar d’aquesta titellaire. Cofundadora de la companyia La Fanfarra i el Teatre Malic, la primera sala alternativa de l’Estat. El seu activisme antifranquista li va suposar anys de presó. Es va exiliar a Dinamarca on va començar a crear els titelles i a dissenyar els espectacles amb el titellaire Toni Rumbau.
Publicitat

Mercè Rodoreda

Totes les que han escrit després la consideren un referent ineludible i és lògic. Posseïdora d’una prosa enigmàtica, potent i fosca al mateix temps, va viure exiliada a França gran part de la seva vida. Va haver de tornar a fugir per l’arribada del nazisme. A Ginebra, va escriure 'La plaça del Diamant'.

Montserrat Roig

La mort prematura d’aquesta escriptora va deixar-nos orfes massa aviat. Va combinar la literatura amb el periodisme i es va comprometre, des de jove, amb la lluita contra el franquisme i a favor del feminisme. Va posar el dit a la nafra de la societat patriarcal en molts textos.
Publicitat

Maria Mercè Marçal

Una de les millors poetes en català del segle XX. Va néixer a Ivars d’Urgell, però va fer carrera a Barcelona. En el seu poema 'Terra de mai' parla de l’amor entre dues dones, tema inèdit fins llavors a la literatura catalana. En els seus versos reivindica una maternitat plena que no necessita la presència de l’home. Ens sabem de memòria: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”.

Lola Iturbe

Activista anarquista durant la Segona República. Lola Iturbe va formar part activament de La Résistance i va ser una de les fundadores del moviment anarcofeminista Mujeres Libres i del Comitè de Milícies Antifeixistes. Escrivia pel diari 'Tierra y Libertad', les cròniques de guerra en el front d’Aragó.
Publicitat

Victòria dels Àngels

Soprano i cantant d’òpera, va cantar en els teatres d’òpera més importants del món. La van escoltar a l’Scala de Milà, a l’Òpera de París i al Metropolitan de Nova York i va ser la primera cantant catalana que va actuar al Festival de Bayreuth.

Rosa Novell

Actriu i directora de teatre. Poques actrius han interpretat millor els monòlegs i va interpretar els clàssics amb destresa única. Magnífica lectora de poemes. Va tenir la valentia de pujar als escenaris, fins i tot, quan el càncer que patia va deixar-la cega.
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat