10 llibres sobre música per sentir per Sant Jordi 2016

Les memòries del pianista britànic, conegut per acostar la música clàssica a nous públics en recitals en què empra recursos propis dels mònolegs –ho podrem comprovar al Sónar–, s'han convertit en una de les sensacions editorials de la temporada. Editades aquí per Blackie Books, hi afirma que la música li va salvar la vida: una vida escapçada per repetides violacions quan era un infant i amb la qual va pretendre acabar, també repetidament, amb intents de suïcidi frustrats i addiccions autodestructives que van acabar amb ell internat sota tractament psiquiàtric. Imagineu-vos si són fortes que la seva exdona va portar-les a judici per evitar-ne la publicació: creia que podrien afectar el seu fill en comú.

Una altra biografia de pianista, en aquest cas en tercera persona. Publicada originalment el 1982, se n'ha dit que és la millor biografia del rock que s'ha escrit mai: ho diu el periodista musical Greil Marcus –autoritat en la matèria– al pròleg de l'edició de Contra. La matèria primera és sucosa: la peripècia vital d'un músic turmentat per la tensió entre el cel i l'infern, la salvació i el pecat, de la qual el casament amb la seva cosina de 13 anys és només l'episodi més escandalós. Sexe, drogues i rock and roll tocat amb un piano en flames que escup 'Great balls of fire'.

La literatura sobre Serge Gainsbourg a Espanya és escassa: fins ara es limitava a la traducció de la biografia en anglès de la periodista londinenca establerta als Estats Units Sylvie Simmons, publicada per Random House. Així que és una gran notícia ampliar-la amb aquests elefants roses, editats per l'editorial de Sant Sebastià Expediciones Polares, que surten a fumar gitanes l'any del 25è aniversari de la mort d'aquest heroi del pop francès i de la cultura pop universal, figura genial com a compositor, intèrpret i polemista i seductor de dones bellíssimes.

Era el 1967 quan a Pauline Butcher, aleshores una mecanògrafa de vint-i-pocs anys de Londres, li encarreguen passar a màquina les lletres de l'àlbum de Frank Zappa 'Absolutely free' –amb títols que escapen a la comprensió racional–, i es converteix en la seva secretària, càrrec que va ostentar durant diversos anys i que la va portar a viure a la mansió-comuna de Laurel Canyon que l'inquiet músic experimental tenia com a quarter general. L'editorial Malpaso tradueix les seves memòries d'aquell període de la seva vida, per on desfilen Mick Jagger, Marianne Faithfull, George Harrison, Eric Clapton i Captain Beefhearth, i les excentricitats de Zappa.

Qui, quan 'Titanic' va esdevenir la pel·lícula més taquillera i més oscaritzada de la història, es va resistir a taral·lejar alguna vegada, 'My heart will go on' de Céline Dion? En un any en què la cantant canadenca col·lecciona tragèdies personals, Blackie Books publica aquest assaig sobre el gust que qüestiona en què es basen els crítics per dir que la seva discografia no té prou valor artístic i, del particular al general, per dir si una obra artística és bona o no, com es pregunta Nick Hornby ('Alta fidelitat') al pròleg. L'epíleg és de Manolo Martínez (Astrud).

L'editorial Morsa, que des de fa més de 15 anys publica llibres il·lustrats per a adults, edita aquest recull de les meravelloses lletres que Carmen Santonja va escriure per a Vainica Doble –l'influent duo pop que va formar amb Gloria Van Aerssen el 1971– amb il·lustracions d'artistes amics. Els més coneguts són Juanjo Sáez i Joaquín Reyes, però entre els més de 60 artistes que hi han col·laborat hi ha talents de l'art, la il·lustració, la música i la fotografia com Javier Cejas, Evripidis Sabatis, Marc Ribera, Lorena Álvarez, Jeleton, Carmen Segovia, Cecilia Betz i Helena Exquis, entre d'altres.

Un altre cançoner, en aquest cas, a pèl, sense dibuixos, però en una elegant edició bilingüe (l'original en anglès i la traducció en castellà) de l'editorial Malpaso. El valor afegit és que en aquest cas la selecció de lletres l'ha feta Van Morrison en persona, i que la tria és generosa: al voltant d'un terç de la producció lírica del Lleó de Belfast en més de cinc dècades de carrera.

Va haver de produir-se un esdeveniment tan transcendent com la caiguda del mur que separava l'Europa capitalista de la comunista perquè es creés el brou de cultiu perquè el techno de Detroit, bressol de la indústria automobilística en decadència, calés a aquesta banda de l'Atlàntic. Alpha Decay publica aquest retrat oral, narrat pels seus protagonistes, de com aquesta música de màquines a 120 BPM i amb ritme 4/4 va irrompre a Berlín el 1989 i es va convertir en la banda sonora de la reunificació alemanya.

Però si els BPM i els 4/4 us sonen a xinès, no us aniria malament fer una ullada a aquesta guia de la col·lecció Ma Non Troppo de Robin Book per fer una primera immersió en la música de ball electrònica. Inclou una història resumida del gènere –del germen en el krautrock i el dub fins a l'explosió 'mainstream' de la EDM–, una guia alfabètica amb perfils de més de 160 músics, i un tria de 50 discos imprescindibles

I acabem aquest llistat amb una mica d'autobombo amb aquest relat en primera persona sobre l'escena musical catalana dels últims deu o quinze anys publicat per Empúries. La vigència, tota: molts dels seus protagonistes (Manel, Sílvia Pérez Cruz, Love of Lesbian, Roger Mas, Joan Colomo, El Petit de Cal Eril) han tret discos nous aquest any. Els diferents capítols del llibre expliquen les històries –compartides amb els narradors i des d'un punt de vista viscut i subjectiu– de com hi han arribat, des que van començar a fer cançons fins que es van convertir en autors de putos himnes generacionals.