13 'best-sellers' de qualitat

Quan Goethe va publicar el 'Werther' l'any 1774 es va posar de moda això de fotre's un tret per mal d'amors. Per la mateixa regla de tres, molts nanos despistats devien deixar els estudis aquell 1951 en què 'El vigilant al camp de sègol' va arribar a les llibreries. Abans que James Dean s'enfundés la jupa roja, Holden Caulfield ja s'havia convertit en el símbol del rebel sense causa: expulsat de Pencey Pep, reticent a tornar a casa els pares, se n'anava a fer rodamón per la Nova York més canalla, la de les putes, els macarrons i l'alcohol de garrafa. També es diu que aquest és un llibre maleït. El dia en què Mark David Chapman va matar John Lennon n'havia comprat un exemplar. També John Hinckley, quan va intentar liquidar Ronald Reagan a principis dels 80. I l'any 1997 va figurar com el McGuffin d'un 'thriller' tediós amb Julia Roberts i Mel Gibson, titulat 'Conspiración'. A data d'avui, l'obra estrella de J.D. Salinger ha venut més de 50 milions d'exemplars a tot el món.

Passa com una bala de fogueig. El 'New York Times' la va incloure a la seva llista de 'best-sellers' del 2012, setmanes després de la seva publicació, i els lectors de tot el món l'han rebut com un dels millors 'thrillers' psicològics del que portem de segle. Podríem dir que encara es troba a la cresta de l'onada. 'Perduda' és la tercera novel·la de Gillian Flynn, periodista de l''Entertainment Weekly' i autora de dos títols menors, 'Sharp objects' i 'Dark places'. Amb aquest llibre va afinar els trets del 'domestic noir' i ens va tenir a tots rosegant-nos les ungles i sucant el dit amb saliva en unes quantes nits en blanc. Però el segell de qualitat li va posar David Fincher. Just després de l'adaptació del primer volum de la saga 'Millenium' de Stieg Larsson, va portar-la a la gran pantalla. Ben Affleck i Rosamund Pike eren els protagonistes d'aquesta trama matrimonial tan torturada.

Què hauria passat si el comte Dràcula hagués viscut a l'Amèrica dels anys 70, entre McDonalds i pantalons de campana? Com diu Stephen King, "probablement l'hauria atropellat un taxi". L'autor de 'La resplandor', domador de puces en el circ dels fenòmens paranormals, vivia la seva etapa més creativa, la de la prosa nerviosa i les trames amb grapa felina. Va alimentar els malsons de milers de nens d'aquella quinta, en l'època del canvi hormonal, a qui els van rebentar els grans llegint els seus llibres. Poders telecinètics,  cases incendiades i terror psicodèlic. De 'Salem's lot', Brian de Palma no en va fer cap pel·lícula demencial com 'Carrie'. Només va donar lloc a una minisèrie, a l'any 1979. El 2004 se'n va fer un 'remake', que va passar sense pena ni glòria.

Tot va començar l'any 1987, quan Bret Easton Ellis va escriure 'The rules of atraction', la primera novel·la on va fer aparèixer la saga dels Bateman. Estava protagonitzada per un tal Sean, i el seu germà Patrick hi feia una petita aparició. El 1991, en Patrick va tenir la seva pròpia història, la d'un 'psychokiller' de Wall Street: era un 'yuppie' vestit d'Armani i amb els abdominals com rajoles que vivia a l'edifici American Gardens. Practicava sexe ultraviolent i es dedicava a matar amb una elegància i precisió increïbles, serra elèctrica en mà. Esquarterava les seves víctimes amb un impermeable transparent, per no tacar-se de sang, i així va forjar el model de l'assassí pulcre. Michael C. Hall a 'Dexter' es va aprendre els seus moviments, i fins i tot va utilitzar el seu nom d'àlies per quan anava a pillar droga. Ja se sap que vivim en un món de mitòmans. Si el llegiu, també caureu en la trampa.

No és que des d'un punt de vista literari sigui res de l'altre dijous, però té un mèrit innegable. Se l'han llegit molts nois i noies en edat de creixença que ara us podrien recitar la història de la filosofia des de Tales de Milet fins a Peter Sloderdijk com si es mengessin una torrada de pa Bimbo amb Nutella. Feia fàcil l'impossible: condensar la història del pensament en una novel·la juvenil com qui es dedica a escriure el seu nom en un gra d'arròs, anant del sofisme, l'escolàstica medieval i l'empirisme fins a la teoria del dubte. És culpa del noruec Jostein Gaarder que ara tinguem 'stock' sobrant d'universitaris porrers que s'han matriculat a Lletres per passar-se el sant dia fumant petards a la gespa, parlant de la navalla d'Occam i els mussols de Hegel. I això, si més no, mereix un aplaudiment.

Agatha Christie és un cas a banda. D'aquest llibre, se n'han venut més de cent milions d'exemplars, una xifra obscena que supera amb escreix la dels 'supervendes' més reeditats dels nostres dies, com 'El codi Da Vinci' o 'Els pilars de la terra'. 'Deu negrets' és la novel·la negra més llegida de la història. El títol fa referència a una cançó de bressol anglesa, 'Ten little soldier boys went out to dine', i també a l'espai on es desenvolupa l'acció, l'Illa del Negre, anomenada així perquè de perfil sembla el cap d'un indígena. Això són deu personatges, tots còmplices d'algun assassinat del qual s'han espolsat les culpes, que són convidats a passar uns dies en aquesta jungla insular on un a un aniran rebent la condemna que tenen pendent. Ha inspirat films i telefilms, còmics i fins i tot un videojoc. Publicada per primer cop l'any 39, és tot un referent en la cultura pop.

Alguns l'adoren, a d'altres els sembla una llauna, però fa generacions que ens l'imposen de lectura obligatòria en algun curs de secundària. "L'Alba, una dona de 16 anys, verge i bruna...". I així s'explica que cada any se'n venguin més que Bíblies. Després d'una adaptació a la petita pantalla, produïda per TV3 a mitjans dels 80, la invasió extraterrestre de Manuel de Pedrolo conquereix el cinema. El periodista Carles Porta, de qui potser heu llegit la molt recomanable 'Tor: tretze cases i tres morts', es va embrancar en aquest ambiciós projecte de ciència-ficció que es podrà veure a Sitges al mes d'octubre. A partir d'una idea original de Bigas Luna, que va morir abans de tenir temps d'executar-la, promet ser un dels plats calents del festival. I, també, l'ocasió perfecta perquè tots els que us vau descarregar el resum d'El Rincón del Vago aprofiteu per llegir-lo, d'una vegada per totes.

Si voleu saber qui va posar de moda el rotllo medievalista clerical entre els autors de 'best-sellers' que han acabat omplint els cistells de saldos dels quioscos, ja tenim un culpable. El 1980 Umberto Eco va començar a cagar or quan va publicar aquest novel·lot, que 35 anys després del seu llançament ha venut pràcticament 40 milions de còpies. I a sobre resulta que és bo. Poc després que el seu èxit fos un fet consumant, Eco va publicar una mena d'apèndix a banda sota el títol d''Apostillas', seguint la mateixa lògica que J.K. Rowling quan va pensar engreixar el seu compte corrent amb aquell complement a la saga 'Harry Potter' que es diu 'Bèsties fantàstiques i on trobar-les', un recurs com qualsevol altre perquè els fans incondicionals afluixessin la mosca. Amb la diferència que l'extra d'Eco és, millorant el present, un esplèndid tractat de poètica.

Del molt il·lustre frare Guillem de Baskerville, a la literatura fantàstica hispànica. Deia Ana María Matute, entre whisky i whisky, que aquest era el millor llibre que havia escrit mai. Clàssic de culte de la prosa espanyola, a mig camí entre el llibre de cavalleria i el conte de fades, va rellançar la carrera de l'autora, prolífica ploma de la Generació dels 50, l'any 1996, quan ja semblava que la producció anava a la baixa. De seguida es va deixar veure en els aparadors menys ambiciosos de la península, els mateixos que han exhibit les òperes magnes d'Ana Rosa Quintana o les infumables cròniques de palau de Pilar Eyre. Poc li va costar arribar a l'edició de butxaca i instal·lar-se en les bosses de platja de l'estiu del 97, aquells temps en què la gent llegia. Amb 'Olvidado rey Gudú', els van colar un bon gol. És una obra formidable!

Sou uns ganduls, si penseu que com que ja us heu abonat a la sèrie de l'HBO i fins i tot heu anat a fer el càsting de Girona amb el patillut d'en Josmar no cal que us cremeu les parpelles sota el flexo amb els llibres. Llamps i trons, aquesta no és l'actitud! George R.R. Martin emboteix referències a la història cavalleresca anglesa, sobretot als fets a l'entorn de la Guerra de les Dues Roses, en una trama de fantasia i aventures, on l'èpica s'escudella amb cullerot gros. El primer volum va sortir l'any 1996 i des d'aleshores el fenomen no ha baixat visera ni un sol instant. Passant per jocs de rol, cartes, còmics i, per descomptat, el xou televisiu que us fa pessigolles a l'entrecuix. L'estiu és llarg, esteu ensopits i de la calor sembla que la cara us cau a grumolls. Per què no li doneu una oportunitat? Gaudireu, oi tant!

Penseu que és el tipus de llibre que llegiria la vostra àvia durant la pausa publicitària de 'Pasión de gavilanes', i us sembla carrincló que el posem aquí. Digueu-nos quicos, que com deia Rhett Butler ens importa un rave. Hem vist la pel·lícula de Victor Fleming unes 300 vegades i ens seguim pensant que és Déu formulat en Technicolor. El llibrot de Margaret Mitchell en què la factoria de Selznik es va inspirar ha venut més de 30 milions d'exemplars a tot el món. Entre la indústria editorial es rumoreja que s'havia de dir 'Demà serà un altre dia', que si ho recordeu és –spoiler alert!– l'última frase de Scarlett O'Hara al film. Si no us sap greu llegir la part de la història dels dolents, els del sud esclavista, ressentits pel triomf de l'abolicionisme de Lincoln, o simplement feu la vista grossa, potser descobrireu una petita joia, amb algun simpàtic toc de 'kitsch'.

Se n'ha parlat molt darrerament. Els d'Edicions 62 l'acaben de rellançar, a bombo i plateret, aprofitant una oportunitat d'or. Harper Lee, fins ara autora d'un sol llibre, està a punt de fer 90 anys i viu des de fa temps en un geriàtric. Tot i així aquesta temporada encara ha estat d'humor per donar-nos una sorpresa: ha publicat la seva segona novel·la. El nounat es titula 'Vés i aposta un sentinella', i és una seqüela de l'obra que la va fer famosa, la que li va valdre el Pulitzer el 1960. Robert Mulligan la va dur al cinema, amb Gregory Peck en el paper del famós advocat amant de les causes perdudes que es posava la toga per defensar els drets d'un negre. En aquesta continuació de la història el trobem convertir en un ancià rondinaire i –com són les coses– racista, embrutant la reputació d'aquell heroi que va ser per a tants i tants americans que temps enrere hi van creure com tant o més que el nen Jesuset.

Potser és una novel·la popular, més que un 'best-seller', però no no ens hem pogut reprimir i l'hem posat a la sopa, amb cap intenció més capciosa que la de promocionar la lectura adolescent. Com l''Alícia' de Lewis Carroll, 'Coraline' es pot llegir a qualsevol edat, però és apta per a púbers i prepúbers desentrenats, a qui les aventures de Guillem Brown ja no diuen ni ase ni bèstia. Henry Selick, director de 'Pesadilla antes de Navidad', va portar-la al cinema l'any 2009, en una producció 'stop-motion' de factura exquisida i atmosfera gòtica, marca de la casa. El relat de Neil Gaiman és un altre tresor que val la pena rescatar del fons del mar, com aquells aneguets de goma que fan voltes a les fires de festa de barri. És estiu, i esteu massa ensorrats en la pròpia suor com per llegir Proust. Abans d'abandonar-vos a les sobredosis de dibuixos animats i Fórmula 1, proveu de ficar-vos en el món dels somnis. Us alegrarà la vida.