23 dones que obren camins

Professora i productora cultural, coordina el MINIPUT, la Mostra de la Televisió de Qualitat, i el projecte del CCCB Soy Cámara en Red, a més de participar en debats públics al voltant de la cultura.

Vau tirar endavant amb la Marta Sureda el projecte multimèdia Pioneres del Cinema. Vau treure alguna conclusió pel que fa a la invisibilització de les dones al setè art?
Falten dones en el discurs històric al voltants del cinema. A nivell polític, trobem dones però en els àmbits on no es mouen diners. No es tracta només d'una discriminació sexista, sinó d'un problema d'homogeneització de les mirades.

La consciència feminista ha d'influir en la manera d'abordar una producció o gestió cultural?
Parlaria més de consciència de lluïtes socials que comparteixen el mateix objectiu de trencar ordres preexistents on les persones no compten.

Quina és l'assignatura pendent de les televisions públiques pel que fa als programes culturals?
S'ha de trencar amb la inèrcia de la cultura com a agenda, que respon a un concepte capitalista d'entendre les activitats culturals com a una cosa a consumir.

L'arribada a les insitucions de nous agents polítics està reequilibrant la tradicional separació entre participació ciutadana i poder?
El repte pels responsables de les institucions públiques és aparcar els egos i assumir que han d'exercir de mers intermediaris entre la societat i les arques públiques.

Artista

Va créixer als carrers de Barcelona on demanava caritat. Es va formar artísticament al Museu del Prado. I viu a Holanda des d'on s'ha convertit en un dels noms més cotitzats de l'art contemporani.

Treballes a partir de sèries de retrats amb una voluntat narrativa.
La meva obsessió és comunicar-me, establir un diàleg amb l'ull de l'espectador a partir d'aquests retrats de mida gran i textura prominent. L'art sempre comunica. Fins i tot Rothko després de la Segona Guerra Mundial, quan li era impossible donar rostre a l'ésser humà, treballa els colors amb tanta intensitat que als seus quadres trobem tot l'espectre de la condició humana.

Costa ser dona dins del món de l'art?
Quan algun col·lega em pregunta per què no he arribat més lluny, li dic que perquè no porto pantalons com ell. Ser dona al món de l'art és un esport olímpic, requereix molta energia i dedicació. Si no tens una parella que ho entengui, com a dona i mare que també vol dedicar temps als seus fills es fa molt difícil.

La primera retrospectiva mundial de la teva obra es farà aquí a Barcelona l'any 2017.
Sí, a proposta de la Fundació Vila Casas. Vull portar tot allò que encara no he pogut compartir amb la ciutat. Recollir el meu passat creatiu perquè el veiem tots plegats.

Dramaturga i actriu

Poques dones del teatre han sacsejat tant els escenaris com aquesta figuerenca de naixement que escriu, dirigeix i interpreta obres capaces de remoure l'interior de l'audiència més impassible.

Li va manllevar el cognom a la petita Alícia musa de Lewis Carroll. Potser per les seves ànsies d'escapar de la realitat on va créixer, la de l'asfixiant ambient d'una caserna militar de Figueres. Liddell es va entregar al món del teatre encomanant-se al manament del director polonès Jerzy Grotowski d'entendre cada obra com si fos l'última cosa que fas a la teva vida. Així, cadascuna de les seves posades en escena, amb la seva companyia Atra Bilis, és una crida a l'extenuació. Luny d'entendre l'art com una relació complaent entre l'autor i el públic, la responsable de les obres com 'La casa de la fuerza', on partia dels feminicidis a Ciudad Juárez per afrontar la violència contra les dones en ple segle XXI; 'Todo el cielo sobre la tierra (el síndrome de Wendy)', sobre la pèrdua, l'abandonament i el final de la joventut; 'You are my destiny (Lo stupro de Lucrezia)', que subverteix la idea de la dona violada com a víctima, exposa sense pudor sobre l'escenari emocions radicals i dolors extrems. Tampoc té pèls a la llengua quan toca parlar de la situació del seu ofici a l'estat espanyol, on va declarar fa un any que no treballaria mai més. Perquè el teatre ens pot corferir de nou.

Filòsofa

Aquesta filòsofa nord-americana és una de les principals responsables de què el concepte d'identitat sexual entès com a categoria binària i tancada hagi entrat en crisi en les darreres dècades.

Què vol dir ser dona? Judith Butler no només ofereix una solució a la pregunta. En la seva obra 'El género en disputa' qüestiona de fet que hi hagi una possible resposta a aquest interrogant. Segons ella, el que és masculí o femení no ve definit per la biologia sinó que és una construcció cultural. Per tant, ni tan sols els òrgans sexuals predeterminen la identitat atès que hi ha dones que neixen amb atributs masculins. El pensament de Butler, emmarcat dins de la teoria de 'queer', ha estat essencial en els debats contemporanis al voltant d'assumptes com la transexualitat i el dret als menors a reassignar el seu sexe. Pocs filòsofs poden presumir d'aquest grau d'incidència dins de la societat. Butler ha aconseguit trencar l'abisme que sovint separa el món acadèmic dels problemes reals. Com a militant 'queer', defensa que el col·lectiu LGBT no es pot limitar a veure assolits una sèrie de drets per part de l'estat i ha de treballar en xarxa amb altres comunitats que pateixen discriminació. I en el seu darrer llibre reivindica la pràctica de l'assemblearisme com a forma de resistència desd de la precarietat als poders polític i econòmic. El pensament, en lluita constant.