Les 25 millors platges de Catalunya

El nom li ve donat per l'illot de color vermellós que separa la platja en dues zones, dos ambients diferents. A més, i aliè als banyistes, l'illot està coronat per pins que li donen encara més personalitat. Ah!, i és una passada pujar i fer-hi fotos de l'entorn. La Costa Brava en estat pur. Podeu arribar a aquesta platja amb un passeig a peu pel camí de ronda.

Petita cala de la Costa Brava en estat 'salvatge'. Per accedir-hi cal baixar unes quantes escales (millor aneu a una altra platja si aneu amb nens o amb persones grans). Trobareu una aigua de tonalitats fosques, amb una sorra també fosca i gruixuda. El atorga més singularitat a aquest indret és el penya-segat que protegeix el lloc i li proporciona ombra al llarg de moltes hores.

A la Costa Daurada predominen les platges de sorra molt fina i suau pendent, aquelles en què heu de caminar molts metres mar endins perquè l'aigua us arribi al melic. Però de tant en tant, el litoral es rebel·la i ofereix sorpreses, com la platja de l'Illot, al sud de l'Ametlla de Mar, una petita cala de còdols amb un rocam vermell que l'envolta i els pins que arriben arran d'aigua. I, esclar, un illot emergeix entre les onades, cosa que encara fa el paisatge més bucòlic.

Cala que també es coneix amb el nom de Gestell, de perfil rocós i salvatge, i amb dunes, sorra fina i daurada i pedres en els seus 170 metres de longitud. La vegetació arriba a tocar la platja, i està situada en una zona humida catalogada com a paratge natural d'aiguamolls.

Va ser una platja privada fins a l'any 2004, quan va tancar el Club Med. Ara que tots podem submergir-nos en les seves aigües, res millor que acostar-nos a aquesta cala situada als paratges relacionats amb Salvador Dalí, i poder gaudir de les aigües cristal·lines i de la petita platja de sorra gruixuda.

És una platja naturista situada en un racó apartat al sud del terme de Sitges, conformada per la Platja de l’Home Mort i la Platja de Roses. Totes dues es troben separades per un petit penya-segat rocallós i dibuixen una badia oberta als vents de la zona. La longitud de les dues platges s’apropa als 300 metres, però no superen els deu metres d’amplada. Les aigües són poc profundes i el fons marí està format per petites roques i sorra. Hi ha un xiringuito amb terrassa i servei de lloguer de gandules i para-sols.

Situada entre les viles de l’Escala i Sant Martí d’Empúries, la platja del Portitxol és un bell sorral envoltat per un bosc de pins que arriba pràcticament fins a la riba de mar. La platja d’aigües tranquiŀles i fina sorra daurada està protegida a banda i banda per formacions rocoses: pel sud, la punta dels Coves, entapissada de pins i amb grans roques de formes curioses que se submergeixen en el mar; i pel nord, els penya-segats coneguts com Muscleres Petites, que la separen de la platja veïna de Les Muscleres o del Convent. Aquestes formacions protegeixen la Platja del Portitxol alhora que generen una zona d’aigües reposades i poc profundes, una espècie de gran piscina ideal per remullar-se sense capbussar-se o perquè hi juguin els nens.

Només és accessible a peu pel Cap de Creus, el punt més oriental de la península Ibèrica. L'excursió a Cala Tavellera compensa per l'aïllament del lloc, la seva bellesa i per un fons marí amb una espessa praderia de posidònia. Per si se us fa tard, fins i tot hi ha un refugi per fer-hi nit: poder veure com surt el sol des d'aquest racó és gairebé, com deia aquella cançó, una experiència religiosa.

Hi ha qui diu que és la cala que n'estan més orgullosos els del Baix Empordà. I si alguna vegada la visiteu entendreu per què: és preciosa. Ara bé, com tota recompensa, requereix un esforç, perquè durant els mesos d'estiu no podreu anar-hi amb vehicle motoritzat i haureu de caminar uns tres quarts d'hora des de la platja de Castell (de la qual també parlem en aquest llistat). És habitual que hi hagi nudistes.

Situada en un entorn idíŀlic de roques i pins, la cala d’Illa Roja es caracteritza per les seves aigües transparents i perquè està presidida per una prominent illeta rocosa d’un color vermellós que li dóna el nom. És un lloc tranquil, sense aglomeracions, amb sorra de gra gruixut i color daurat amb un pendent d’entrada al mar bastant pronunciat. És una platja nudista de prestigi internacional –per això és freqüentada per turistes estrangers–, a la qual únicament s’hi accedeix després d’un bonic passeig a peu pel camí de ronda, que juntament amb un entorn agrest i els penya-segats que l’envolten, contribueix a la seva fama de petit oasi amagat en plena natura.

És una d'aquelles cales d'aigües cristal·lines en què us voldreu banyar, sí o sí. I més tenint en compte que per arribar-hi haureu de vèncer el vertigen per baixar pels penya-segats. Segurament per això és una cala tranquil·la, fins i tot a l'estiu.

Coneguda popularment com la platja Waikiki, és una de les platges més ben conservades del litoral tarragoní. Parlem d’un sorral situat a pocs quilòmetres de la ciutat de Tarragona –de fet és dins el terme municipal tarragoní– completament verge, amb l’aspecte primigeni de com era la Mediterrània fa només un segle. Cala Fonda està situada al bell mig del bosc de la Marquesa, una de les zones de vegetació amb més valor ecològic d’aquesta part del litoral, i per accedir-hi és necessari fer una caminada des de la Platja Llarga de Tarragona per un camí senyalitzat en direcció est, envoltat de pinedes, penya-segats i vegetació natural.

Lloc preciós dins el Parc Natural de Cap de Creus i que Ferran Adrià, amb elBulli, situat allà, encara ha popularitzat més. La cala està envoltada per muntanyes i natura i és força tancada, amb la qual cosa les aigües són tranquil·les i alhora profundes. Les embarcacions s'acosten a escassos metres de la sorra, i ofereixen imatges de postal. Molt a prop de la platja hi ha una ciutat de vacances amb diversos serveis.

És una platja bucòlica que ha servit d'inspiració a escriptors, pintors i músics. A més, també és molt coneguda per ser el lloc on se celebra el festival d'havaneres més concorregut de Catalunya, que té lloc sempre el primer dissabte de juliol. Això sí, la platja en si és petita i amb algunes barques sobre la sorra, així que gairebé és un miracle en temporada alta trobar-hi un forat on plantar la tovallola.

La Platja del Fangar és una extensa llengua de sorra que tanca pel nord el Delta de l’Ebre. A mesura que s’allarga la península del Fangar es va estrenyent i corbant, fins a arribar a tancar una gran quantitat d’aigua salada formant un mar interior que es coneix com el Port del Fangar. La platja, d’aspecte semidesèrtic i verge, constitueix un dels paratges més singulars del Delta de l’Ebre. La seva sorra és de textura finíssima i en contacte amb l’aigua forma una massa molt compacta que podria explicar el nom del lloc.

Petita i tranquil·la cala d'uns 60 metres de llarg i 35 d'ample, de sorra fina i situada després de prendre un sender que surt de l'extrem nord de la platja principal d'Altafulla. Està envoltada d'un paisatge espectacular, combinació de roca nua i vegetació típica mediterrània. Abans o després de visitar la platja, feu un tomb per Altafulla, un poblet preciós.

Immensa, amb més de cinc quilòmetres de llarg, situada a la Costa Daurada i ideal per anar amb nens per la seva poca fondària, tot i que també és perfecte per a la parella, els amics... Hi ha lloc per a tots! Fins i tot disposa d'espai per als que prefereixen no portar banyador. És una platja verge, amb dunes primigènies i maresmes.

Situada a la zona nord del municipi de Sant Pol de Mar, aquesta platja transcorre paraŀlela a la via del tren i a la carretera N-II. Té una longitud de 750 metres de sorra de gra gruixut i color daurat, i s’estreny a mesura que avança cap a l’est. Situades per sobre de l’autopista, hi ha les ruïnes romanes del Morer, un centre de producció de vi procedent del segle I. La platja disposa de servei de dutxes, rentapeus, punt de la Creu Roja, font d’aigua potable i passeres de fusta per a persones amb mobilitat reduïda.

És la platja més oriental de Salou, a la Costa Daurada, i té força activitat en temporada alta. Amb 80 metres de longitud i límits naturals, la sorra fina i el suau desnivell la converteixen en una opció ideal per anar amb nens.

És una de les platges més conegudes de Cambrils, a la Costa Daurada. Està situada en zona semiurbana i és de sorra fina i daurada, amb aigües tranquil·les i poc profundes. Resulta singular la badia en forma de''M', amb els pics al mar reforçats per molls de roques travessades. Fa un quilòmetre de llarg i té un passeig marítim perfecte per caminar o anar sobre dues rodes.

Aigües transparents, tranquilitat aclaparadora i un paisatge (interior i exterior) per caure d’esquena. Cala Tamariua,-s’anomena així perquè està envoltada de tamarius-, és una de les platges més interessants del Cap de Creus i una de les poques de sorra. Gruixuda, això sí. Està flanquejada per dues grans parets rocalloses i té una longitud d’uns vuitanta metres aproximadament. Tot i que no disposa de cap servei,- és completament salvatge-, a l’estiu sovint s’hi sol instal·lar un petit ‘xiringuito’. També és habitual la pràctica de nudisme. I, gràcies al seu fons rocallós i aigües cristal·lines, punt de trobada d’amants de l’snorkel. Cala Tamariua està situada a gairebé un quilòmetre del nucli urbà del Port de la Selva i s’hi pot arribar des de dues rutes diferents: Pel camí de Ronda asfaltat que comença al darrere del port i la més interior, que comença aproximadament al carrer Mirador,- al centre del poble-. Aquesta última és força interessant perquè ens permet veure la punta de Cala Cativa i el Cap Mitjà.

Situada al nucli urbà de Garraf,  aquesta platja té una longitud de 380 metres, sorra fina barrejada amb pedres i molt poc pendent d’entrada al mar. Entre la platja i la via del tren es troba la zona que dóna nom a la platja, una mena de barri mariner construït gairebé sobre la sorra de la platja. Les cabanes de fusta, ara remodelades, són antigues barraques que els pescadors utilitzaven per guardar els seus estris. Disposa de servei de dutxes, lavabos i equip de salvament, lloguen gandules, para-sols i patins a pedals. També hi ha un hotel i un parell de restaurants.

La platja de Castell va saltar a la primera plana dels diaris durant la primera meitat dels 90 quan les mobilitzacions dels veïns de Palamós primer, i un referèndum popular després van fer possible mantenir-la lliure d’urbanitzacions. Des de llavors s’ha convertit en un dels últims arenals extensos que es manté verge a la Costa Brava. Amb forma de mitja lluna envoltada de boscos i camps de cultiu, i amb la desembocadura d’una riera just al mig, aquesta platja roman tal com la van veure els nostres avis, amb l’afegit d’un parell de xiringuitos que s’hi instaŀlen a l’estiu i els nudistes que busquen refugi darrere de les roques que s’eleven a la part dreta.

Es troba a la zona nord del terme de Mataró, entre la riera de Sant Simó i el municipi de Sant Andreu de Llavaneres. Té una longitud de 1.100 metres de sorra blanca, però és força estreta i va perdent amplada a mesura que s’acosta a Sant Andreu de Llavaneres. La platja està dividida en una zona d’ús familiar, que es troba més a prop de Mataró, on es concentren la majoria dels serveis –aparcament, dutxes i rentapeus, lloguer de gandules i xiringuitos–; i una altra més allunyada de caràcter naturista. Aquest sector és molt interessant per als que practiquen el busseig.

Es troba entre el casc antic i el port esportiu de Sitges, enclavada en un barri de tradició marinera. És una platja familiar freqüentada pels sitgetans, amb una longitud de més de 200 metres. Des de la sorra es gaudeix de magnífiques panoràmiques del casc antic, enclavat sobre un petit turó que domina el Mediterrani. La platja disposa de tots els serveis i està adaptada per a persones amb mobilitat reduïda.