5 formes de recordar Pepe Rubianes

La paraula (i el gest) va ser l'única arma llancívola que va tenir Rubinaes per combatre la pusil·lanimitat i els patriotismes. Ai, que seria d'ell en aquests temps de correcció política i banderes inflamades. Per recordar el seu humor punyent Editorial Alrevés acaba de publicar un volum que sota l'apropiat títol 'A mí no me callan' recopila alguns dels textos més famosos de l'actor. Amb pròleg d'Andreu Buenafuente, un 2% de les vendes del llibre es destinaran a l'associació PEN Internacional, que treballa per la llibertat d'expressió a tot el món.

Primer es va parlar de posar-li el seu nom a una de les places sorgides de la reforma del Paral·lel. Més tard però, les Vídues de Pepe Rubianes –un misteriós 'lobby' que agrupa a molts dels milers desconsolats amics de l'actor– van tenir una connexió astral amb ell que els va revelar que preferia un espai a la Barceloneta. "Que a ell li agrada la brisa marina i estar a la platja, i que per allà hi passen més noies" (...) "Rubianes necessita la Barceloneta... i la Barceloneta Rubianes!". Això va ser el detonant del canvi de nom del cèntric carrer Almirall Cervera, rebatejat com carrer Pepe Rubianes. Bé!

L'eix central de la Barceloneta no és l'únic indret que porta el nom de Rubianes. La sala de baix del Club Capitol va ser durant anys el parc natural de l'humor corrosiu rubianesc. Durant llargues temporades l'espectacle 'Rubianes solamente' va monopolitzar l'espai. Sempre que l'obra no estava de gira, la sala de la Rambla s'omplia cada nit. Tan important va ser el fenomen que un dels primers homenatges pòstums a l'actor va ser el bateig de la sala amb el seu nom, on sovint actuen alguns dels còmics que són innegables deutors de l'esperit irreverent i la gestualitat inflamada.

L'ànima sense pena de l'artista també circula pels locals més populars i canalles, on encara avui veiem les seves vídues, més donades a la bona vida que al lament. La ruta comença a migdia –matinar, no– amb un passeig vora mar i un esmorzar a La Cova Fumada. Migdiada i després teatre, i amb la funció encara per pair, sopar al Can Lluis, on encara pengen cartells signats de les companyies que va freqüentar. Copa al bar Makinavaja, homenatge al personatge de l'Ivà que Rubianes va interpretar a la TV. Ah, i passeu pel Rincón del Artista, amb una imatge gegant de Rubianes que fa d'altar.

Immortal, irrepetible. Si quan torneu de gresca acompanyats del fantasma de Rubianes, arribeu al llit i encara no teniu ganes de dormir, podeu entrar a YouTube i buscar un dels fragments imprescindibles dels seus monòlegs. Qualsevol d'ells us faran riure bojament. Aquí us deixo el meu favorit, especialment indicat per veure'l dilluns al matí, quan aneu a la feina de ressaca. Rubianisme en estat pur!