5 propostes culturals a la vienesa

L’amor dels vienesos per la música és tan gran que, quan fan algun concert espectacular, no volen gaudir-lo només ells sinó compartir-lo amb altres ciutadans del món. Ara, volen convidar els barcelonins al Concert d’una Nit d’Estiu que oferirà l’Orquestra Filarmònica de Viena el día 25 de maig a les 20.30h als jardins del Palau de Schönbrunn. I per fer-ho possible, instal·laran una gran pantalla LED a la Barceloneta, concretament al Pla de Miquel Tarradell amb Passeig Joan de Borbó. L’espai, amb forma de glorieta, graderies per seure i a l’aire lliure, vol fer sentir als assistents la sensació de ser-hi al palau vienès. I, a falta de Danubi, de fons es podrà sentir la remor del mar.
El programa que encetarà l’Orquestra Filarmònica, sota la direcció de Christoph Eschenbach i amb l’actuació de la soprano Renée Fleming, també es podrà gaudir des de Varsòvia, a Polònia, Pequín, a la Xina, i Seül, a Corea del Sud, en una experiència global que promet emocions. Girarà al voltant del títol Contes i llegendes i inclou peces escollides de Dvořák, Tschaikowsky, Rachmaninow i Strawinsky, que faran les delícies de tot melòman. I, a més, és gratuït!

* Foto: © Terry Linke

Si a Viena destaca el Palau de Schönbrunn, on va viure l’emperadriu Sissí, per ser una joia arquitectònica de l’art barroc, a Barcelona podem presumir de tenir un dels únics barris de plantejament barroc que es conserven a Europa: la Barceloneta. Si us hi fixeu, l’entramat dels carrers, plantejat a mitjans del segle XVIII, conforma una graella quadriculada que va servir d’exemple a Cerdà quan un segle després va dissenyar l’Eixample.
Val la pena fer-hi un tomb per carrers i places parant atenció als habitatges originals. Eren de planta baixa i primer pis, tots seguint un mateix model, amb porta a dos carrers i els de les cantonades a tres, tot i que amb els anys es van fer crèixer en vertical i els interiors es van dividir en quarts de pisos. A més, les places del mercat i la de l’església de Sant Miquel són també barroques, així com el temple en qüestió, que es va construir en poc més de dos anys i mig, tot un rècord!

Val, ho reconeixem, el barri anomenat Museums Quartier de Viena, mola molt! Concentra la voltant del Mumok, el museu de les avantguardes, altres museus, sales d’art i centres d’arquitectura espectaculars. Però a Barcelona, tampoc ens quedem curts i, a falta d’un barri de museus, en tenim dos! D’una banda, al Raval, amb tota una vida cultural al voltant del MACBA, com el CCCB, la UB i, a tocar, la Filmoteca, la Virreina Centre de la Imatge, Arts Santa Mònica, la Capella...
I de l’altra, la banda del Poblenou abans dita 22@ (per què haurà caigut en desús aquest nom?). Des de l’apertura del Museu del Disseny, que ho està petant amb les seves exposicions, i que programarà pròximament la mostra al voltant de David Bowie, aquesta és la zona artística més animada de la ciutat. A més, hi ha la Farinera del Clot a tocar, el TNC, l’Auditori i un altre museu que cal no perdre de vista, el Can Framis.

Sí, és cert. Viena en va plena de turistes d’arreu que la visiten cada any càmera en mà, i per anar a qualsevol lloc, sigui visitar un barri, un monument, anar a un museu, un concert o qualsevol proposta, pateixes l’efecte massa. I quan hi vas, trobes grups a dojo de catalans. Però si d’alguna cosa estem aprenent a marxes forçades els barcelonins, és de conviure amb la massa de ‘guiris’ que envaeix qualsevol espai. Ja quasi tenim el màster acabat! A casa nostra, vienesos no sabem si hi haurà molts, però tenim per a escollir entre un miler de procedències. I esquivar-los, és tot un art!
Els barcelonins compartim amb els vienesos el fet de trobar-nos entre les quatre primeres ciutats europees amb més gran densitat de turisme en nombre de pernoctacions hoteleres per habitant, una dada que, en funció de com es miri, pot ser molt bona o... tot un càstig!

Als vienesos els hi encanta contemplar la ciutat des de la Nòria Ferris, instal·lada al parc Prater des de l’Exposició Universal de 1896. Una escena i unes vistes que Carol Reed va plasmar en cinema per a la posteritat a la pel·lícula El tercer hombre. Nosaltres, també tenim herències d’Exposicions Universals, tot i que la nòria que conservem amb orgull és la del Parc del Tibidabo, i també la mítica atracció de l’Avió, que sobrevola el Camí del Cel des de 1928. Des d’allà, Barcelona es contempla en tot el seu esplendor, i la imatge també ha saltat al cinema de la mà de Woody Allen a la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona.