7 curiositats de l’exposició 'Picasso Romànic' al Museu Nacional

A la primavera de 1906 , Picasso va passar una llarga estada  al pre-Pirineu Català,  concretament a Gósol. Era just l’època en que es començaven a realitzar les primeres  excursions als Pirineus, tant a peu com en ruc, a causa de interès per preservar l'art  romànic. Sembla que allà va conèixer Marededéu de Gòsol ((obra que avui es pot trobar dins la col·lecció del MNAC) que és un clar referent  de  la relació del pintor amb  aquest art pel que sentia fascinació.
Mare de Déu de Gósol, segona meitat del segle XII. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Gairebé 30 anys més tard, al 1934, Picasso va visitar les col·leccions d’art romànic del que avui en dia coneixem com el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Aquest esdeveniment va captivar al pintor malagueny i les seves impressions van quedar recollides per la premsa de l‘època: “Picasso convenia sense vacil·lar que el nostre museu romànic serà una cosa única al món, document imprescindible per als que vulguin conèixer els orígens de l’art occidental, lliçó inapreciable per als moderns” (Diari La Publicitat).
Crucifixió de Sorpe. Detall. Mitjan segle XII. Museu Nacional d’Art de Catalunya

Partint d’aquestes dues dates imprescindibles per entendre la relació de Picasso amb l’art romànic, l’exposició gira sobre tres eixos temàtics. El primer són les obres realitzades al 1906 i 1907, el primitivisme i les màscares. El segon eix gira al voltant de la crucifixió, un motiu imprescindible del romànic i una iconografia molt  representativa del període surrealista de l’artista. I en tercer lloc, el motiu de la mort, sempre present en l’obra de Picasso i amb clares ressonàncies a diverses obres de la col·lecció de romànic del museu.
Pablo Picasso. Cranis. París, 19 de març de 1945  © Ville de Marseille, Dist. RMN-Grand Palais - © David Giancatarina  © Sucesión Pablo Picasso. VEGAP, Madrid 2016

L'exposició, comissariada per Juan José Lahuerta per part del Museu Nacional i Emilia Philippot, per part del Museé Picasso de Paris, compta amb unes 40 obres  i es desplega a les sales d’art romànic. El propòsit de la mostra és establir un diàleg entre les obres romàniques i la producció picassiana a través dels eixos temàtics comentats . És interessant observar com un dels trets més característics d’alguns períodes de la obra de Picasso és la simplificació dels rostres, característica que s'inspira en els traços de l’art romànic.
Pablo Picasso. Bust d’home (estudi per a Les Demoiselles d’Avignon), 1907.  Musée national Picasso-Paris  © RMN-Grand Palais © Sucesión Pablo Picasso. VEGAP, Madrid 2016

Per als amants de les experiències completes, el Restaurant Òleum del Museu Nacional ha preparat una carta molt especial per a l’ocasió. Aquesta nova proposta gastronòmica pren com a fonts d’inspiració la col·lecció d’art romànic del museu per interpretar uns plats que volen oferir un recorregut sensorial a través de l’art i la gastronomia. La xef responsable del projecte Fina Puigdevall (Les Cols d’Olot), guardonada amb dues estrelles Michelin, ha volgut caracteritzar als menús pel producte "no viatjat", arrelat al territori i al seu paisatge, de proximitat i d'estacionalitat. Una experiencia  per gaudir del museu i del seu entorn en un escenari únic amb vistes sobre la ciutat.
Mestre de Pedret. Serafí de l’absis de Santa Maria d’Àneu. Detall. Finals del  segle XI – inicis del segle XII  Museu Nacional d’Art de Catalunya  Plat de vegetals en tempura de carbó i romesco. Menú romànic

De cara al Nadal, el Museu Nacional estrenarà una programació especial tant per grups com per a públic individual (en català i castellà i amb reserva prèvia) on es pretén que els assistents es posin a la pell de Picasso i visitin algunes de les obres del Museu que l’artista va veure i comentar al 1934 acompanyat de Joaquim Folch i Torres, aleshores director del museu. També es programa una Nit Picasso  amb entrada gratuïta i comentaris  a les obres més destacades així com la projecció del film Le Mystère Picasso d’H.G. Clouzot.
Mestre de Pedret. Absis de Santa Maria d’Àneu. Detall. Finals del segle XI –  inicis del segle XII  Museu Nacional d’Art de Catalunya