7 fites de la ciència que pots comprendre a CosmoCaixa

Léon Foucault inventa el giroscopi

Léon Foucault, el científic francès que va crear el pèndol que mostra el moviment rotatori de la Terra, va empescar-se el giroscopi, un cos que gira a gran velocitat sobre el seu eix de simetria. Amb aquest invent va demostrar la conservació del moviment angular: la mateixa que fa que no caiguem quan pedalem sobre la bici i sí quan ens quedem quiets. Aquest giny té aplicació pràctica a les bruixoles i els estabilitzadors navals i aeris.

Ramón y Cajal descriu la teoria neuronal

El científic espanyol va guanyar el premi Nobel de Medicina i Fisiologia l'any 1906, compartit amb Camillo Golgi, per la seva contribució al coneixement sobre el sistema nerviós, concretament sobre les neurones, les quals va definir per primer cop com unitats independents comunicades entre si a través d’espais buits.

Marie Curie descobreix el poloni i el radi

La científica polonesa establerta a França –la primera dona a rebre un premi Nobel i el primer ésser humà en rebre dos– va descobrir junt amb el seu marit Pierre dos nous elements de la taula periòdica: el poloni, anomenat així en honor de la terra natal de la científica, i el radi, batejat d'aquesta manera per la seva radioactivitat, terme que no existia fins que la mateixa Curie no el va acunyar.

Albert Einstein publica 'Sobre el moviment requerit per la teoria cinètica molecular de la calor de petites partícules suspeses en un líquid estacionari'

L'any 1905 Einstein va escriure cinc articles, tots fonamentals per a la història de la ciència, entre ells el que enunciava la teoria de la relativitat. Però del que parlem aquí era el que donava explicació científica al moviment brownià, que portava de corcoll a la comunitat científica des del 1826. No era poca cosa. Amb aquest article demostrava l'existència d'àtoms i molècules.

Rosalind Franklin fa la foto 51

Sempre hem estudiat que els descobridors de l'estructura helicoïdal de la molècula de l'ADN van ser James Watson i Francis Crick (de fet, els van donar un Nobel per això el 1962). Poques vegades es fa menció a una científica que va ser fonamental en aquesta fita: l'anglesa Rosalind Franklin, qui també encapçalava una de les línies d'investigació sobre l'ADN en la mateixa època.

De fet, una foto seva feta amb raigs X que Maurice Wilkins, el seu company d'investigació, va mostrar sense el seu consentiment a Watson i Crick va ser essencial per veure la doble hèlix en què s'estructura la molècula de l'ADN, un avanç crucial per entendre els secrets de la vida.

Franklin va morir de càncer d'ovari, probablement per la seva sobreexposició a les radiacions per la seva recerca, amb 37 anys i sense haver vist reconeguts els seus mèrits per la comunitat científica.

Lynn Margulis publica the 'Origin of mitosing cells'

I al principi era la cèl·lula procariota, la forma més senzilla de vida que ha existit mai sobre la Terra. Com va 'evolucionar' aquesta cèl·lula en què el contingut genètic està dispers al nucli cap a l'ordenada eucariota, amb tot a lloc? La nord-america Lynn Margulis –'gossip', va estar casada amb també científic, escriptor i divulgador Carl Sagan– va ser la primera a exposar la teoria que va convèncer la comunitat científica internacional: una cèl·lula procariota es va 'empassar' una altra. A partir d'aquí, va ser un no parar d'evolucions.

Mary Leakey descobreix les petjades de Laetoli

Quan van deixar els arbres els avantpassats de l'home per desplaçar-se per terra sobre dues cames? El treball, i especialment els dibuixos, de Mary Leakey van ser determinants per entendre com van ser les primeres passes de l'home. A la plana de Laetoli, Tanzània, Leaky i el seu equip van descobrir les petjades de tres australopitecs –dos adults i un nen– fetes fa 3,7 milions d'anys sobre les cendres d'un volcà en erupció. Són la primera prova registrada de la marxa bípeda d'un homínid.