8 llocs on prendre el sol a Barcelona

La plaça Jaume Sabartés no és només on van a parar turistes que surten dels museus veïns, sinó també un forat perfecte per a locals que al migdia s'escapen a fer el vermut. El sol no es filtra ni volent-ho pels carrers estrets del Born, però espetega de valent en aquesta plaça, i sobre les taules d'alumini del BarBodega.

A pocs metres de distància d'on el carrer de Montalegre perd el nom hi ha una de les parets més apreciades de la plaça dels Àngels. La proposta és interessant per prendre el sol a primera hora de la tarda. Al matí, i durant moltes hores, el lloc més concorregut és el mur sobre el qual s'alça el MACBA; haureu de fer-vos-hi forat.

Notareu que sou a tocar de la platja per la silueta del Vela que s'alça sobre vostre i perquè la sal s'enganxa a la pell, però per poca cosa més. Ni sorra emprenyadora, ni onades i el mateix sol que si jaguéssiu en hortizontal a tocar de l'aigua. També podeu asseure-us a contemplar l'horitzó abans que l'entorn canviï de forma: per ara les vistes des d'aquest amfiteatre són privilegiades.

Forma part del catàleg de places dures que resulten ideals per patinar i fer quatre xuts i, tot i que és més inhòspita per als amants del verd l'Escorxador pot presumir de tenir com a emblema una escultura de Miró. Si voleu tenir les mans en remull instal·leu-vos a tocar del llac; si preferiu el contacte amb la "natura", planteu la tovallola al camp de gespa del carrer Tarragona.

Es tracta d'un 'hotspot' figurat i literal: La Xalada ha donat vida a aquest xamfrà del barri que per la seva orientació resulta un enclavament de primera per insular-se tot fent la cervesa. Aquí ni els plàtans fan ombra.

La falda de la muntanya de Montjuïc és el lloc per estirar les cames i respirar una mica de natura. Resseguiu el caminet del Mirador del Migdia, deixant enrera La Caseta del Migdia i passant de llarg de les figueres i la immensa colònia de càctus amb flors; després de la mini excursió ja podeu deixar-vos caure a tocar de les parets del castell, que acostumen a desprendre una escalforeta agradable.

Les Glòries són el nou territori per redescobrir i explorar; comencem pels voltants del DHUB, un solàrium espaterrant pel que fa a hectàrees, paisatge (futurista) i instal·lacions. Que gairebé a la sortida del metro hi hagi taules, cadires i hamaques per fer el cafè o la carmanyola –i que se n'ocupin col·lectius en risc d'exclusió social– ens sembla una iniciativa de nota. Per als que busquin més intimitat, que facin cap als graons del carrer Àvila.

No és obligatori dirigir la vista al Port Vell i els seus iots, sinó que els ulls poden fixar-se en l'escultura de Roy Lichenstein i l''skyline' de la ciutat. Sempre, però, des de la plaça de l'Ictineo, aquesta illeta de gespa que resulta tan temptadora després de dinar a l'aire lliure.