9 clàssics recuperats per al Sant Jordi 2016

"Algun dia moriré. També escriuré llibres. Potser fins i tot plantaré el cirerer d'aquella primavera trista de Pavese". Amb aquestes paraules, Elena Medel ens introdueix en una de les obres més personals de Natalia Ginzburg, premiada escriptora italiana, de qui ara se celebra el centenari del naixement. "Sóc aquells que van ser abans de mi", rebla una frase, al principi del llibre. Aquest 'Léxico familiar', que es publica alhora que 'Todos nuestros ayeres' i 'Las tareas de casa y otros ensayos', és un relat autobiogràfic, que ens parla de la família de l'autora, jueva i antifeixista, que va viure a Torí entre el 1930 i el 1950. Si no coneixeu l'obra de Ginzburg, és la millor manera de ficar-vos-hi de ple.

Jaime Gil de Biedma va morir l'any 1990 de sida, i va deixar tres diaris inèdits, que corresponien a diferents èpoques de la seva vida. Els escrits van des de la dècada dels 60 i la redacció del 'Moralidades', les festes i poemes de 'Las personas del verbo', i l'ingrés hospitalari que el 1978 el va empènyer cap a l'etapa més introspectiva de la seva biografia, crepucular i intensa. Si has llegit el quadern de bitàcola que suposa el 'Retrato del artista en 1956' ja haurà advertit que això és un 'must'. I si no, descobriràs un d'aquells llibres que semblen fets per a tu, que desarma i enamora, i que fa que et passis la parada i acabis la línia d'autobús sense adonar-te'n.

Fa uns mesos que a Llibres Anagrama, el segell d'Anagrama en català, van publicar un volum amb els tres contes de Nadal de Capote, un tríptic que corresponia a tres records d'infància en ple desembre, on hi havia estrelles de paper, ampolles de vi ranci per fer galetes i un forn fumejant per coure el sopar. Ara, dins de la mateixa sèrie, Llibres Anagrama publica els primers relats de l'autor de 'A sang freda', una de les obres mestres de la no-ficció del segle XX. Hi trobareu en Tim, un jove pèl-roig amb celles de dimoni, i la senyoreta Belle Rankin, una transeünt vella i arrugada que caminava per Nova Orleans amb un vestit negre ple de pols i els cabells blancs humits de suor. Ho passareu bomba!

L'autor d''El baró rampant' i del delirant fris d'historietes de 'Marcovaldo' va escriure aquest famós elogi de la lectura, que fins ara mai no havia estat traduït al català. 'Per què llegir els clàssics' és un artefacte que ens parla de la passió pels bons llibres, de l'educació sentimental del lector jove, i d'aquelles prestatgeries personals que cadascú omple amb aquelles obres eternes que li han arribat al cor. Pot ser Ovidi, amb les seves 'Metamorfosis', obrint els nostres ulls a un paisatge imaginat per la mitologia. Pot ser Shakespeare, portant-nos als passadissos d'Elsinor, on un jove Hamlet muntava en còlera. Pot ser Proust, i el record de la seva Albertine descapareguda aflorant com un nenúfar.

Dos anys després de la mort de Maya Angelou, poeta negra i destacada activista per la defensa dels drets civils, Libros del Asteroide recuperen la seva primera novel·la, que va aparèixer per primer cop l'any 1970 i va vendre més d'un milió d'exemplars a tot el món. Angelou hi retrata la seva infància en un poblet d'Arkansas, on va aprendre a enfrontar-se a les penúries de la vida. Hi parla de la seva mare, una prostituta que malvivia, i d'un dels seus clients que la va forçar quan era una nena. Es diu que, en el fons, aquesta és la història de tota la població negra del sud dels EUA durant la primera meitat del segle XX, i tot un clàssic de la literatura moderna.

I d'Arkansas a Yorkshire, en plena era victoriana, el temps dels cims borrascosos i Wildfell Hall. Fa 200 anys del naixement de Charlotte Brontë, la més gran de les germanes Brontë, i els d'Alba Editorial rescaten 'Jane Eyre', la història d'aquella institutriu que va viure una aventura passional amb el seu patró, el senyor Rochester, que va veure la llum per primer cop el 1947. I ho fan amb la preciosa traducció al castellà de Carmen Martín Gaite, acompanyada de la publicació de la biografia 'Vida de Charlotte Brontë', de la novel·lista Elizabeth Gaskell, que posarà la cirereta del pastís a les celebracions del bicentenari.

Ara li toca el torn a un clàssic del modernisme català, Santiago Rusiñol. És l'home que venia duros a quatre pessetes, l'autor d'un conte en què parlava d'un sistema de canonades perquè les aixetes de tot el món dispensessin escudella a les llars, i també de la celebèrrima 'Auca del senyor Esteve'. Aquí teniu una caricatura hiperbòlica i ferventment antinoucentista de la burgesia catalana de finals del segle passat. El protagonista és el Josepet del títol, un individu que es procura un ascens en l'escala social a base de trifulgues i estafes diverses que li acaben valent el nom de Don Josep. L'editorial Avenç acaba de reeditar-lo. No us el perdeu, que és hilarant.

Dos contistes de nivell, com John Cheever i Raymond Carver, el consideraven el seu mestre. Autor de 'bestsellers' com 'Appointment in Samarra', John O'Hara va fer-se conegut per les seves col·leccions de relats. Com aquest, 'La chica de California', que mai abans no havia aparegut en castellà i que en català encara està pendent de traducció. Entre la contenció d’una meditació sobre el conformisme a 'El martes es tan buen día como cualquiera', l’artificiositat d’una 'vendetta' fraternal a 'Exactamente ocho mil dólares exactos' i la barreja de costumisme i autobiografia a 'Fatimas i besos', us deixarà bocabadats. Sobretot si sou gurmets de la narració curta!

Deixeu que us parli de les primeres pàgines d'aquest llibre, que tracten d'un paio que assisteix a un concert de música clàssica desitjant que la noia que té al costat li faci una fel·lació intensa i dolorosa, per després cremar-li la part alta de les cuixes amb mistos radioactius. D'una escriptura amfetosa i trepidant, de les que et cremen les parpelles, els relats de David Foster Wallace són un artefacte d'humor i perversitat a prova de bombes. Si en coneixeu els assajos, si heu llegit la seva crònica del creuer de 'Algo supuestamente divertido' o bé 'L'escombra del sistema', sabeu que aquest llibre us farà treure llagrimots de gust a cada línia. La selecció de textos és d'en Vicenç Pagès Jordà. Quin gust que hagi sortit per fi en català!