A la ciutat dels llibres

Al capdavall de la Rambla ja no hi ha mariners tatuats i esblanqueïts, però persisteixen les prostitutes i les seves misèries. Trepitjant els talons del detectiu més negre de la literatura espanyola, en Pepe Carvalho, anem a parar a un dels últims bars bohemis de Barcelona. En Carvalho decideix ofegar les penes amb absenta, però aquí la beguda tradicional és el Pastís. La música, igual que el líquid anisat, acostuma a ser francesa.

TATUAJE
Manuel Vázquez Montalbán
José Batlló editor, 1974.
Planeta també va treure una edició del llibre al 2004.

LA MAGNITUD DE LA TRAGÈDIA
Quim Monzó
Quaderns Crema, 1989.

La Barcelona que creix al marge del turisme i el “Posa’t guapa”. El personatge d’Amat recorre el carrer Almogàvers des de la plaça de Trafalgar fins a un estudi del Poblenou. “Una calle horriblemente fea y fascinante a la vez que empieza como un tobogán gigante”, segons la ploma de l’autor. Amat retrata un paisatge de magatzems i antigues fàbriques que, en l’última dècada, s’han anat reconvertint en sales de concerts i bars.

Marsé i el Pijoaparte van fer famós el Carmel, un suburbi franquista que va créixer durant les onades immigratòries dels anys 50 i 60. A la postguerra, les muntanyes de Barcelona es van omplir de barraques de sostre d’uralita i d’homes i dones que intentaven sobreviure en aquesta plataforma “colgada sobre la ciudad”, com diu en Marsé. El barri va créixer anàrqui- cament i les escales continuen fent el que poden per salvar els desnivells.

ÚLTIMAS TARDES CON TERESA
Juan Marsé
Seix Barral

La Boqueria que emana vitalitat, on abunden els productes exòtics i els turistes se senten com en Jacques Cousteau fotografiant les peixateries, poc té a veure amb la del temps de la post-guerra que descriu en Víctor Mora. En aquella Boqueria, homes i dones amb parracs recorrien el mercat i els carrers veïns, en una lluita diària per arrencar a la vida un dia més. Buscaven entre les deixalles i, al vespre, es refugiaven a l’entorn del foc, a la plaça Gardunya, que avui és un aparcament.

ELS PLÀTANS DE BARCELONA
Víctor Mora
Edicions 62.

Al 1987 es va inaugurar, on hi havia els magatzems del port, el passeig Moll de la Fusta. Joan Salvat-Papasseit hi va treballar l’hivern de 1915 guardant fusta al moll i l’experiència li va servir d’inspiració per escriure Nocturn per acordió. L’ambient portuari s’ha anat esvaint i ara és un lloc d’esbarjo. El poeta, però, que tantes vegades va evocar el mar, s’ho mira tot de reüll des d’un pedestal on es poden llegir alguns dels seus versos.

POESIES COMPLETES
Joan Salvat-Papasseit
Editorial Ariel, 1988.