Amb la corda al coll

Joseph Conrad
Trad. Marta Pera Cucurell
Viena208 pàg. 17 €

Les noveŀles de Joseph Conrad van més enllà de l’entretingut i molt respectable gènere literari de les aventures marines. El que les fa diferents és la profunditat psicològica dels seus personatges, sovint enfrontats a complexos dilemes morals que els turmenten interiorment. Un bon exemple d’aquesta personal visió literària és aquesta 'Amb la corda al coll', en la qual, com passa en moltes de les obres d’aquest gran escriptor, un marí ha de fer front al seu inexorable destí.

Aquest és el cas del capità Henry Whalley, un vell llop de mar que afronta la seva última experiència marina capitanejant el 'Sofala', un vaixell de vapor que fa la seva ruta per aigües dels arxipèlags del sud-est asiàtic.

No desvelarem el secret personal que oculta aquest heroi d’essències tan conradianes que, des que va enviudar, té com a únic objectiu a la vida assegurar la felicitat i el benestar econòmic de la seva filla casada. Però sí que podem dir que Conrad sap reflectir a la perfecció el neguit interior d’aquest home que prefereix sacrificar-se abans que acceptar la seva incapacitat i el deshonor. Una actitud que revesteix d’una aurèola de tràgica dignitat la seva figura.  

La peripècia personal d’en Henry Whalley és l’eix d’una història en la qual trobem altres elements habituals en la narrativa d’aquest escriptor. Com el magnífic retrat de personatges (cal destacar especialment el mesquí patró Massy o el lúcid i sofisticat colon Van Vyk), la capacitat de Conrad per plasmar les diferents maneres de fer i pensar d’occidentals i indígenes colonitzats o l’acurada descripció de territoris exòtics (en aquest cas, els humits i selvàtics paisatges riberencs dels arxipèlags on transcorre la novel·la).

És possible que 'Amb la corda al coll' no estigui al mateix nivell que les grans obres mestres de Conrad com 'Lord Jim' o 'El cor de les tenebres'. Tot i així, el vell conegut Joseph mai no defrauda. Potser perquè en les històries que escriu la immensitat del mar o l’enganyosa calma dels rius són el teló de fons de les eternes misèries i grandeses humanes.