Barcelona extrema!

Barcelona per fer l'animal, Barcelona extrema en sensacions. Aquest és l'objectiu. Hi ha algunes normes que cal tenir en compte. Primera norma: res del que us proposem és il·legal. Segona norma: no són activitats per fer amb nens. Tercera norma: la selecció és subjectiva, l'elabora un servidor. I un servidor considera que, per exemple, apuntar-se a un club de cànnabis i fumar porros durant 24 hores no és una experiència extrema; tampoc no ho és nedar a la peixera dels taurons ben alimentats i estabornits de l'Aquàrium. Quarta norma: no hi ha més normes.

Hi ha poques sensacions més alliberadores que deixar-te cardar d'hòsties. No és broma. La tensió desapareix, perdeu la noció del jo: us fusioneu amb l'univers. A la ciutat hi ha un munt de gimnasos d'arts marcials per rebre plantofades ben sofisticades, però hi ha poques experiències més alliberadores que un bon ganxo a la mandíbula. La boxa en el seu estat més salvatge l'experimentareu al Chatarras Palace. És un club de boxa present als mitjans de comunicació perquè el seu líder és l'empresari de la ferralla Javier García Roche. És al Bon Pastor, al carrer Barnolas 9. Els matins de dilluns, dimecres i dijous podreu practicar gratis aquest noble esport amb amics de Garcia Roche, immigrants i gent sense recursos. Són fanàtics dels tatuatges i dels gossos pit bull. Al Chatarras Palace adoren els animals.

Córrer és de covards però hi ha modalitats de la noble tradició de fugir que són més heroiques que sobreviure al Chatarras Palace. Si córrer una marató us sembla bufar i fer ampolles, esteu convidats a participar el proper novembre a l'Ultra Trail de Collserola, 80 quilòmetres, dues maratons pel parc de Collserola. Si encara en voleu més, l'Ultra Trail de Barcelona són 100 quilòmetres de cursa de muntanya, amb desnivells per a cabres i senglars, pel Garraf i el Llobregat.

Si us agraden les muntanyes russes, el vertigen i el mal de ventre provocat per la força centrífuga, oblideu-vos de Port Aventura i aneu a l'aeroclub de Sabadell. Demaneu un vol d'iniciació amb avió d'acrobàcies. Mitja hora costa 177 euros; una hora, 321 euros. Si voleu vomitar, només cal que ho digueu al pilot, i ell ja s'encarregarà de la resta...

A LA FRONTERA
Hi ha experiències sociològiques extremes: aquí es tracta de dir les coses com són. Servir de voluntari als Caputxins de Sarrià n'és una de ben contundent i també reveladora. Dimarts i dijous hi ha una cua que dura hores, sobretot d'immigrants, per recollir menjar i roba. Aquest servei el podeu trobar a molts altres llocs, però els Caputxins tenen un factor afegit extrem: el convent és a la frontera amb Pedralbes, el barri més pijo de la ciutat. Aneu-hi ben d'hora perquè la cua de gent necessitada es mescla amb les mares que porten els nens a l'escola del costat, el Liceu Francès. Xoc garantit: Sofia Coppola deixaria el cinema o potser faria de Ken Loach una temporada. Quedeu-vos-hi repartint caixes del Banc dels Aliments fins a l'hora de sortir de les oficines. Aleshores camineu els 50 metres que separen els Caputxins del Reial Club Tennis Barcelona. Espereu-vos a la porta del club, observant, o si sou prou valents, entreu-hi per dinar. El contrast és radical.

No hem d'oblidar que vivim en una ciutat que s'assembla cada vegada més a EuroDisney. Els barris cauen sota el pes del turisme i del disseny oficial. Al cap i a la fi, en aquesta modernitat no es viu tan malament. Però no tota Barcelona evoluciona així. La Barcelona que no surt a les guies té un espai emblemàtic al centre penitenciari per a joves de Trinitat Vella. La presó és en un turó, envoltat per autopistes. Hi ha els anomenats "blocs franquistes", edificis que pateixen una aluminosi de manual. Fa tretze anys que l'Ajuntament promet millores als veïns. La zona del turó, degradada, bruta, no té comerços. Al carrer Pérez del Pulgar hi ha quatre cases d'antics funcionaris de presons on tenen els nius més rates que reclusos hi ha a la presó.

PATRIOTISME POTA NEGRA
Amb desigualtats com aquesta poden venir ganes de fer-se legionari per fotre el camp ben lluny de Barcelona. Fareu bé de donar un cop d'ull a la Hermandad de los Legionarios, al passeig de Torras i Bages. Sobredosi de patriotisme pota negra. Podreu cantar el Novio de la muerte si coincidiu amb l'homenatge d'algun veterà de la División Azul, aprendreu passos de Setmana Santa i a tocar la corneta. Si tot plegat us fa el pes, estaran encantats de reclutar-vos rumb a Melilla o a l'Afganistan.

Hi ha maneres més discretes de servir la societat, com fer de conillet d'índiesper a la ciència. A Barcelona hi ha constantment ofertes de voluntariats per participar en experiments en laboratoris o en hospitals. En l'actualitat hi ha dues ofertes del tot certificades amb garanties de servir a la humanitat: els departaments de neuropsicofarmacologia de l'Hospital del Mar busquen voluntaris per investigar l'efecte de drogues de recreació en la nostra genètica. Més informació a: www.estudiardrogas.imim.es. Al sector privat, la Clínica Teknon busca voluntaris per ser intervinguts al seu Institut de Fotomedicina, és a dir, de cirurgia làser. Si tens grans, un tatuatge que vols eliminar, berrugues, malalties dèrmiques o senzillament, vols estirar-te la pell, www.fotomedicina.com és el teu lloc.

SEXE, SWINGERS, ETC.
Arribem a l'apartat que la majoria dels lectors estaven esperant: sexe. Si sou heterosexuals, busqueu-vos una parella i feu-vos socis del Training, un dels clubs swinger de més renom a la ciutat. Ser swinger vol dir, bàsicament, intercanviar parelles i improvisar orgies. Al Training pagueu 30 euros d'entrada –o 15 euros si ets dona i hi vas sola– i apa, cap a dins a reviure la Grècia clàssica. Si heu llegit Les partícules elementals, de Houellebecq, potser us fa gràcia.

Entre les meves amistats gais hi ha unanimitat per elegir el club Open Mind com el lloc més bèstia per practicar sexe aquí te pillo, aquí te mato. També cal fer-se soci i seguir unes normes d'higiene: a l'Open Mind suggereixen que practiquis un sexe ben porc però que visitis regularment les dutxes, els quatre WC, facis ús dels dispensadors de condons i de les deixalleries per llençar-hi les gomes i el paper.

Contemplació nua de la mar amb les torres de la central tèrmica del Besòs aïllant-vos del món. Ajaguts a la sorra de Badalona entre vestigis rovellats de la primera industrialització catalana. 'Mad Max' i 'El desconocido del lago' es fusionen a la platja de Chernobyl. Molts homes despullats al voltant, mirades temptadores, podeu ignorar-los o banyar-vos amb ells. No hi ha xiringuitos ni nens fent volar estels. És el racó nudista de la ciutat de Garcia Albiol.

Una mica d'espiritualitat no us farà nosa a aquestes altures del reportatge. Dues experiències religioses que faran que en qüestió d'hores us sentiu persones noves. La primera és trucar a la porta de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies. És a dir, els mormons, aquells adolescents de l'Amèrica profunda vestits de negre i camisa blanca que t'empaiten pel carrer o al tren de Sarrià. Si els dius que no creus en Déu, encara és pijtor: es piquen i et prenen com un desafiament. La seva seu és al bloc de pisos del carrer Calatrava número 10. Si voleu droga dura discursiva, pregunteu pels primers habitants civilitzats d'Amèrica del Nord, israelites que segons el profeta mormó van arribar allà sis segles abans del naixement de Jesús. Pobrets.

MÀGIA AFRICANA
Encara hi ha creences més sorprenents. La màgia africana. A Barcelona, al parabrises del cotxe, a la sortida del metro, reparteixen targetes amb noms de curanderos que us garanteixen la reparació de qualsevol mena de problema. Sóc escèptic respecte l'eficàcia de rituals com sacrificar una gallina o invocar esperits, però això ho haureu de comprovar vosaltres mateixos. Us n'ofereixo un parell que vaig consultar recentment per a un reportatge: la 'consulta' del professor Kaousou és a l'Hospitalet. Has de demanar hora amb una setmana d'antelació, té molta clientela. Kaousou organitza viatges per ser tractat per bruixots del seu país, Guinea Conakry.

El professor Morke Faba és senegalès i també té la consulta a l'Hospitalet. Els senegalesos són una comunitat molt activa a Barcelona en tradicions màgiques. Al carrer de Sant Pau del Camp hi ha el restaurant senegalès Djam Àfrica. Si demaneu algun curandero apareixeran de sobte nombrosos voluntaris que, a canvi d'un dinar i una quantitat de diners a negociar, t'explicaran mil i una creences i t'acabaran confiant al seu 'cosí tal', que et portarà a casa de 'l'amic qual', on et cobraran més diners per un ritual i un amulet. Tot això no és il·legal, esclar. Això sí: si insistiu a rebre un rebut del tractament, potser us atenen gratis.

EPILÈPTICS, PROHIBIT!
¿Heu sentit a parlar de la sinestèsia? És un fenomen neurològic que et permet percebre diferents sensacions, amb diferents sentits, a la vegada. La sinestèsia és un recurs en videoart. A Barcelona hi ha molts artistes amb treballs que et permeten experimentar-ho. A Barcelona se celebra el Festival Mira de videoart –el novembre a Arts Santa Mònica, Fabra i Coats i Razzmatazz– en què la sinestèsia té un paper rellevant. Per què és extrem això de la sinestèsia? La resposta és Minefield, el treball d'Eneko Garcia, exposat al darrer festival Artenou de Sant Boi. Són uns 10 minuts de sons en una habitació petita; el soroll més suau sembla el d'un motor a reacció. Per fer-te literalment al·lucinar, el soroll es combina amb un flaix discontinu que martelleja les retines. Minefield està prohibit per a epilèptics. Si sofriu migranya, entreu-hi amb ulleres de sol, us fareu un favor.

A Minefield les vaig passar putes, com també vaig patir a L'Olla de Sichuan. L'Olla de Sichuan, a la plaça de Letamendi, és el millor restaurant xinès de Barcelona. La prova és que la meitat dels clients són xinesos. Sichuan és una província xinesa on el picant és la icona regional. A cada carrer de cada poble i ciutat de Sichuan s'assequen bitxos al sol. A L'Olla de Sichuan heu de demanar els crancs picants i l'olla de carn de porc i api picant. Primer assaboriu el cranc -és llamàntol- i després, l'olla de porc.

El repte és acabar-se la carn i beure's el caldo. Si us beveu el caldo, passareu una de les pitjors nits de la vostra vida i l'endemà l'annus us courà com un ferro roent. Si havíeu pensat anar a l'Open Mind, potser que ho deixeu córrer...

Seguint les vostres defecacions és com s'acaba aquest reportatge: l'Ajuntament de Barcelona organitza visites al clavegueram de la ciutat. El lloc d'inscripció és La Fàbrica del Sol i l'inici de l'expedició és el passeig de Sant Joan cantonada Diagonal. Allà hi ha un col·lector de residus –de merda–. La visita dura una hora i no és apta si pateixes claustrofòbia. L'Ajuntament avisa que és prohibit vestir amb xancletes, bermudes i màniga curta, ni tocar res. Som radicals, però no idiotes.