[image]
[title]Quan sortiu de la parada de metro de Roquetes tindreu tot el barri escampat cap amunt de la muntanya. Roquetes és un barri fet amb la força de voluntat dels seus veïns: n'és un exemple clar el clavegueram, que van construir entre tots l'any 1964 dedicant-hi els diumenges. Recórrer-lo és trescar per carrers costeruts amb vistes increïbles, que menen irremissiblement, atrets per ves quina força invisible, cap a l'inacabat castell de Torre Baró –que havia de ser un gran hotel a principis del segle passat–.
Si us hi encamineu i teniu sort i no seguiu els camins fressats, potser ensopegueu amb un bucòlic viarany entre figues de moro que t'hi duu de cap. La panoràmica agafa el Parc Fluvial del Besòs, la muntanya escarbotada de Montcada i Reixac i tot Barcelona des de Nou Barris: impressiona. Més endavant, passada la Torre i sense baixar al barri del mateix nom, trobareu un camí de terra que va cap al turó d'en Cuiàs Mort per un bosc a l'obaga de la serra.
A uns vint minuts, quan hàgiu arribat a la clariana de dalt del turó, un cartell us indicarà Ciutat Meridiana. Si hi aneu amb atenció, veureu que, a la dreta, hi ha una torrentera: seguiu-la i descobrireu una drecera misteriosa i encantadora, amb dosser de roures i alzines inclòs.
Morros cruixents
Al capdavall, a mà esquerra, tindreu una punta del cementiri de Collserola, i a mà dreta, els dipòsits d'aigua de Ciutat Meridiana: si tombeu per aquí, entrareu a la població per dalt. Després de passar un parell de grans blocs de pisos, no trigareu gaire a topar amb el mercat municipal de Núria, un mercat minúscul amb molta gràcia. Si seguiu davallant, arribareu a la plaça Verda; allà podreu seure a la terrassa del Racó de la Iaia i recompensar-vos, per exemple, amb uns merescuts morros cruixents i saborosíssims –i una canya per fer-los passar gola avall–.