Ben Brooks s'entrompa al Tibidabo

Ben Brooks és l’aclamat autor de 'Lolito', l’enfant terrible de Gloucester, el nano que du insectes tatuats als braços i Heineken a raig a les venes, i levita pel món en etern estat de ressaca. M’explicava una vegada que havia viscut a Londres estil playboy, mantingut per una dona madura que es cremava cigarrets als braços perquè ell no hi volia fer l’amor. “Sóc un escriptor una mica gandul, i no tinc gaire imaginació, així que quan puc em fico en situacions complicades perquè em donin teca”, diu ara, amb una veu eixuta de llençols enganxats i garrafa, des d’una habitació d’hotel de Madrid.

Va venir a Barcelona per primer cop quan es va publicar en català 'Fes-te gran', i va decidir quedar-s’hi cinc mesos de tòxica nocturnitat, en què el vam veure xumant alcohol de grau a les barres de tota la ciutat. En una nit de massa ampolla va decidir anar-se’n al Tibidabo, armat amb unes quantes llaunes de cervesa calenta, i va acampar entre els matolls. “Volia posar-me a prova, i veure quant de temps aguantava vivint en la natura, però quan em vaig estirar per dormir se’m va clavar una pedra en una galta, i se’m va acabar la paciència”, recorda Brooks. Allà van néixer alguns dels millors capítols de la seva última novel·la, 'Hurra'.

Es publica abans en castellà que en anglès, i comença amb un quadre familiar de britcom morbosa. Això és un xaval als emprovadors d’uns grans magatzems, comprant roba de dol per al funeral de la seva germana, que ha saltat des d’un aparcament de diverses plantes en roba interior sense conjuntar. “Tots els personatges estan inspirats en la meva família, així que de moment m’alegro que a Anglaterra no el puguin llegir, perquè es moririen de l’ensurt”, endinya, sec com un bacallà. Al protagonista, l’acompanyen una mare borratxa i un germà que és un geni tarat, que quan no es grata els genitals es dedica a repartir un currículum redactat en Comic Sans on diu que entre les seves aficions preferides hi ha la tortura de mugrons i el porno amb amputats.

Ben Brooks diu que és un hipocondríac que s’aferra a la idea que algun dia morirà devorat per algun mamífer semblant al ieti, o que contraurà alguna malaltia eradicada fa temps en el món occidental. “Els últims cops que he estat a casa la meva mare, m’ha tocat compartir llitera amb un cosí fètid i porc que ara està instaŀlat allà, ocupant el meu lloc, i és terriblement desagradable”, engalta, creant ambient de moqueta humida i bastonets plens de cera. Li agrada recrear-se en aquest tipus de submons infecciosos, on la gent mira programes de telerealitat de l’estil de Factor X i regna la insalubritat hecatòmbica.

Dissabte passat, Ben Brooks va participar en la primera edició madrilenya del Primera Persona al pati de La Casa Encendida, amb un espectacle molt en la seva línia. A mà esquerra tenia un personatge que li pegava cleques, i a mà dreta un altre individu li servia patxaran en dosis etíliques, mentre ell anava llegint els fragments més torturats i còmics de la novel·la. “Les ferides, rai, que el paio que m’estomacava era molt tou, però vaig agafar una curda considerable i ara no et sé dir si l’acte va anar bé o no, perquè no em recordo de res”, clama, entre roncs. 'Hurra' acaba a l’Hotel Krueger del Tibidabo. Qui el coneix sap que allà l’han vist en pitjors condicions.

Hurra
Ben Brooks
Blackie Books
293 pàg. 19 €.