Tot el que heu de saber de la Biennal Ciutat i Ciència 2023

Després de celebrar-se el 2021 per últim cop i amb les limitacions de l’època Covid, aquest 2023 arrenca amb ganes i propostes molt més interactives i incloent, també, la ciutat de Madrid. S’hi establirà un programa paral·lel d’activitats organitzades pel Circulo de Bellas Artes de Madrid, amb el suport de la Fundación para la Ciència y la Tecnologia -FECYT. L’acte d’obertura ja anticipa l’originalitat de l'esdeveniment: la xef Ada Parellada i el Doctor en Física Josep Perelló conversaran al voltant del fet de viure, a partir de la cuina, una ‘ciència’ a l’abast de tothom. Se celebrarà de 19h a 21h el 21 de febrer.
Abans de la Biennal, en relació amb la ciència, se celebrava la Festa de la Ciència, esdeveniment que, en la seva 13a edició, queda emmarcat dins la Biennal, aplegant activitats de diferents tipologies -tallers, microxerrades, debats, demostracions...- enfocades a tots els públics, i que esdevé el colofó final de la Biennal.

La Biennal Ciutat i Ciència 2023 té el seu epicentre al districte de Ciutat Vella i, més concretament, al barri del Raval. Aquest any vol aprofundir en el fet, l'acció i el desig de viure. Explora en com es dona a la ciutat i al planeta i en el coneixement científic com a conductor de l'existència de la vida. Però se centrarà més en com tota la xarxa viva es relaciona amb l'entorn urbà i viceversa, que posa en contradicció la idea de vida perquè infinites vegades posa en escac i mat moltes de les espècies i sistemes que hi conviuen.
Es posarà el focus en l'abast de les vivències, en un sentit il·limitat: centrant-se en la idea cibernètica del viure com a acció de qualsevol sistema amb cert grau d'autonomia. Robots, plantes, bacteris, virus... Tot s'hi val!
La ciència genera relacions contradictòries amb la natura: impulsa les potencialitats de l'ésser humà, però també pot impactar negativament en els equilibris dels diferents ecosistemes.
La majoria d'activitats no requereixen inscripció i es duran a terme al CCCB, IEC, RACAB i MACBA, entre d’altres localitzacions.

Música, projeccions, xerrades i reflexions en complot! La cèlebre artista i cantant Maria Arnal presentarà en directe un nou capítol de l'assaig sonor 'YO CORO: una meditación sónica sobre los límites de la voz', junt amb el comissari i investigador independent José Luis de Vicente.
En un format més sobri, 'Què necessita el sistema sanitari per tenir futur?' serà el tema de debat d'una sessió moderada per Cristina Sáez. També podeu esperar temes en relació amb altres éssers, com 'Mallerengues de ciutat i de bosc: com els ocells s’adapten al medi urbà', una conferència a càrrec de Joan Carles Senar.
I que no faltin els espectacles! Com 'Oxigen', una lectura dramatitzada de la mà de Carl Djerassi i Roald Hoffman o el diàleg amb pel·lícula de la sessió 'Biopics i la ciència viscuda en primera persona'. Un altre molt interessant: 'Demiurgós', una performance que neix de la col·laboració de dues artistes i un científic que estudia les planàries, éssers extraordinàriament queer.
Vespres de recerca, passejades pel Raval científic, i d'altres grans debats, converses i xerrades també colonitzaran l'esdeveniment científic.

Un any més, la Biennal segueix encara que el sol es pongui! Una sèrie d’instal·lacions estaran obertes durant La Nit de la Ciència, el dissabte 25, de 8 a 11 del vespre. S’hi ofereixen propostes molt especiades per no deixar que la nit decaigui.
Com conferències amb màgia: ‘El temps i la seva màgia’ per Jordí Camí i Miguel Ángel Gea. També teatres, com ‘Els ulls de l’etern germà, un dilema d’Stefan Zweig’ i el concert de música generativa i computacional.
Ressaltem 'Jocs matemàtics al carrer: ciència per guanyar sempre' una activitat d'acció per Eduardo Sáenz de Cabezón. També 'Utopia i esclavatge' per Eduard Escoffet. I encara hi ha més! Ja podeu anar fent-li una ullada al seu programa!
Durant la Nit de Ciència, es podran visitar algunes instal·lacions artístiques, com ’Embolisme por soleá’, un diàleg performatiu del Laboratori d’Investigació des del Flamenc de l'Institut del Teatre.

L’equip de comissaris de la Biennal 2023 està format per Helen Cole, Lluís Nacenta i Josep Perelló, de l'equip a Barcelona, i per Elea Giménez i José Manuel Sánchez Ron a Madrid. Us fem quatre apunts de cadascun d'aquests experts!
Helen Cole es Investigadora principal a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu treball explora si les ciutats més saludables també poden fer-se equitatives i com fer-ho possible. Lluís Nacenta, comissari, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de la música, l’art, la tecnologia i la ciència. I, finalment, Josep Perelló és Catedràtic al Departament de Física de Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona (UB), investigador del UB Institute of Complex Systems (UBICS) i creador del grup OpenSystems-UB, d’impuls de projectes de recerca científica amb la participació ciutadana i les pràctiques artístiques.
A Madrid, José Manuel Sánchez Ron és Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Física per la Universitat de Londres.
Elea Giménez Toledo és científica titular del Consejo Superior de Investigaciones Científicas d’Espanya i directora del Grupo de investigación sobre Libro Académico.

Alguns us preguntareu, amb quina intenció va començar la Biennal de la Ciutat i la Ciència? Per tal de consolidar el sector del coneixement, la recerca i la innovació, la ciutat de Barcelona va elaborar el Pla de Ciència 2020-2023, una mesura de govern que defineix la política de ciència i universitats per a consolidar el potencial de creixement i resiliència del teixit científic i acadèmic de Barcelona. Aquesta iniciativa per promoure el coneixement i implicar a la ciutadania en el seu avenç s’ha vist reforçada amb la creació del departament de Ciència i Universitats, que la desenvolupa i en té cura.  
Ja és moment de fer visible i viure tota la ciència que amaga Barcelona. Us hi sumeu?