A Barcelona ciutat s’hi fa vi. Cap al 2006 vaig tastar un negre de les vinyes de Collserola (idea de Joan Clos): digne d’anar amb gasosa! Això ja no és així des del 2010, quan la Cooperativa l’Olivera –de Vallbona de les Monges– en va assumir la producció (que fins aleshores era de Parcs i Jardins!). Fan dos vins negres, el Vinyes de Barcelona i el Vinyes de Collserola (sirà més garnatxa), amb l’espurna i l’acidesa del vi jove i la complexitat d’un any en bota de roure.
No només això: la majoria dels treballadors de la masia de Can Calopa –i de Vallbona– són persones amb discapacitat psíquica, una vintena de joves d’entre 18 i 32 anys que a més “són gent desprotegida, d’estructura familiar trencada”, explica la directora del projecte, la Maria Dolors Llonch. L’Olivera va arribar a un acord amb l’Ajuntament. “Us feu càrrec de la finca de Can Calopa i nosaltres ens en quedarem el vi”, recorda Llonch.
Però no bevien prou per fer davallar tota la producció; i es va arribar a l’entesa que el consistori es quedaria amb cent ampolles de cada negre per a esdeveniments, i la resta les vendria l’Olivera. Avui en dia parlem de 8.000 ampolles a l’any –25.000 en total si hi afegim la producció de Vallbona–. Els beneficis, esclar, repercuteixen en aquest projecte de viticultura social, que ara també inclou la Masia de Can Calopa com a singular destí enoturístic: sorprèn trobar un bocí del Penedès a Collserola.