Cada vegada que anem al supermercat costa més diners omplir el carro, però, paradoxalment, veiem a les notícies com tones i tones d’aliments es llancen cada dia. Com pot ser? Aquí hi ha alguna cosa que no estem fent bé.
I és que l’encariment dels productes es produeix, entre altres raons, per l’Índex de Preus del Consum (IPC), que va patir una inflació de 6,5 % el 2021, una xifra rècord causada per la crescuda del preu de la llum, que ha incrementat, de retruc, el preu d’aliments de primeríssima necessitat: cereals, fruita, verdures, ous, carn... Tot i això, el 33 % del menjar que es produeix globalment es perd o es llença. I es calcula que a la Unió Europea tenim dues vegades més menjar del que necessitem i que llencem de mitjana un 25 % del menjar que comprem als supermercats.
El malbaratament alimentari suposa un problema que cal abordar amb urgència. El 26 de gener se celebra el Dia Mundial de l’Educació Ambiental, un dia dedicat a visibilitzar accions i activitats per promoure la protecció del medi ambient. Com la campanya que ha iniciat l’associació Andròmines, 'Dignitat de sobres', per "promoure accions de sensibilització per prevenir el malbaratament alimentari en tots els punts de la cadena de producció, distribució i consum", tal com ho explica Núria Sau, directora de projectes d’aquesta associació.
Errades en prospeccions de vendes, en la planificació en la compra o venda del producte, un envasatge defectuós, eliminació pel color o mida o una mala interpretació de l'etiqueta són alguns dels motius pels quals es descarten molts aliments. Aliments segurs i destinats al consum humà que són rebutjats durant la cadena alimentària, des de la producció i la distribució fins al consumidor final.
L'associació Andròmines ha elaborat un llistat de 8 consells pràctics per evitar el malbaratament alimentari a casa. Planificar la compra, conservar bé els aliments o fomentar la cuina d'aprofitament té uns efectes molt profitosos pel medi ambient.
No cal que ens tornem bojos al súper i que omplim el carro amb tot de coses que al final no s'utilitzaran o es faran malbé i s'hauran de llençar. Planificar la compra i dissenyar un menú setmanal abans d'anar al supermercat evita carregar coses de més i malbaratar menjar.
Data de caducitat o data de consum preferent? Aquesta és la qüestió. Distingim entre la data de caducitat –en productes peribles, un cop caducat no es pot consumir– i la data de consum preferent –el producte es pot consumir passada aquesta data, però hem de comprovar el seu estat: olor, color i aspecte.
Per aquells productes que no tenen cap data de caducitat, hem de comprovar el seu estat abans de llençar-los. L'olor acostuma a ser un bon indicador per saber si estan en bon estat, observar el color i la textura i tastar-los per comprovar si estan bé o no.
Els aliments que arriben a les cooperatives de consum ecològic provenen de cadenes de distribució més curtes i evitem així el malbaratament alimentari.
Els plàtans van dins o fora de la nevera? Conèixer les condicions adequades per la conservació dels aliments ajuda la seva òptima conservació. A més, col·locar a l'abast els aliments amb una data de consum preferent propera facilita el seu consum.
Consumir productes de proximitat i de temporada per evitar processats i ultraprocessats. Poder menjar raïm al febrer o carxofes al juliol, per exemple, implica un llarg camí en la seva distribució, i, per tant, es redueix el seu temps de consum.
Escabetx, melmelada, chutney, en sal, en oli, en vinagre... hi ha moltes formes i molt variades de fer conserves casolanes. Són de fàcil consum i emmagatzematge i permeten menjar aliments fora de temporada.
Es poden fer tota mena de creacions gastronòmiques amb molt pocs ingredients: canelons amb la carn del brou, cremes de verdures a punt de fer-se malbé, pizzes o truites amb les verdures que tenim a l'abast. La forma més saborosa d'aprofitar els aliments.
Discover Time Out original video
