Inquietants. Així són les històries de la nord-americana Shirley Jackson (1916-1965), i d’una manera inusual. Els relats de 'Cuentos escogidos' són un exemple d’aquesta capacitat d’introduir una indefinible sensació de desassossec en la realitat quotidiana. Com passa a 'La muela', un conte amb una atmosfera gairebé de malson on se’ns relata l’estranya peripècia d’una dona que emprèn un viatge nocturn en autobús a Nova York perquè la visiti el seu dentista. O 'Charles', la història d’un nen que explica cada dia a la mare el mal comportament d’un company d’escola. A les històries de Jackson sempre plana una intangible amenaça, alguna cosa no revelada que potser valdria més no saber. I Jackson, com a bona escriptora que és, deixa que sigui el lector qui intueixi o imagini allò que se’ns amaga o no se’ns diu. Seria el cas d’'El amante demoníaco', on una dona busca l’home amb qui s’ha de casar i la seva recerca va adquirint progressivament un to cada cop més angoixant.
Però sens dubte el conte més impactant, el més famós, és 'La lotería'. Quan un comença a llegir aquesta història sobre un sorteig que se celebra cada 27 de juny en un petit i tranquil poble americà difícilment pot imaginar-se el rumb que prendran els fets. Només dir que el relat té un desenllaç del tot sorprenent i imprevist, d’una crueltat esfereïdora.
Però sens dubte el conte més impactant, el més famós, és 'La lotería'. Quan un comença a llegir aquesta història sobre un sorteig que se celebra cada 27 de juny en un petit i tranquil poble americà difícilment pot imaginar-se el rumb que prendran els fets. Només dir que el relat té un desenllaç del tot sorprenent i imprevist, d’una crueltat esfereïdora.