[image]
[title]Ens agraden els llocs que són terra de ningú, les frontisses de la ciutat, allà on acaben barris i en comencen d'altres, el lloc ideal per iniciar una passejada sobre l'asfalt. La Plaça de les Glòries forma part d'aquesta terra de ningú. Articula la Llacuna del Poblenou, el Fort Pienc i el Clot, i ha esdevingut el cor de la nova centralitat que defensava Ildefons Cerdà. Abans que canviï de cara –suposadament per ser més verda i accessible al barri– i aprofitant que hi han aterrat noves fites arquitectòniques i culturals, feu-hi una visita. Si després busqueu fugir de la bullícia, canvieu de direcció i seguiu caminant fins al petit reducte manchesterià del Clot.
Primer heu de deixar-vos enlluernar pel nou Mercat de Bellcaire. La coberta ondulant de Fermin Vázquez tot ho reflecteix i és carn d'instantànies insòlites. L'activitat dels Encants s'organitza en carrers on es pot trobar des de botigues d'antiguitats o bicicletes fins a parades de bricolatge, i una planta baixa, la plaça, on té lloc la subhasta i venda de peces úniques, des de visos de cotó amb puntes a una màquina de cosir Wertheim i números vintage de 'L'Illustration'. A l'altra banda de l'avinguda Meridiana, la Grapadora retalla el cel. L'Edifici DHUB, encara a mig gas, serà la seu del Museu del Disseny, el Barcelona Centre de Disseny, el FAD i la Biblioteca del Clot-Josep Benet.
Retalls del segle XIX
Aventureu-vos al Clot de forma extrema, travessant la Diagonal per sota l'anella viària de la plaça de les Glòries, que ara és de pas exclusiu d'autobusos i màquines. A l'altra banda us donarà la benvinguda La Farinera, la fàbrica d'estètica modernista construïda el 1902, que funciona com a centre cultural del barri, un bon lloc per aturar-se a fer el primer cafè. La ruta continua cap al nord amb la Sagrada Família a la línia d'horitzó i avança pel carrer del Clot, on topareu amb divuit cases de cinc metres d'altura, patrimoni arquitectònic de la ciutat que resisteixen al pla de Sant Martí des de 1837. Seguiu pel carrer farcit de pastisseries, bodegues per fer el vermut (pensem en la Sopena, esclar) i restaurants amb encant; i mireu amunt.
Un dels coronaments més curiosos està protagonitzat per dues granotes vestides amb ombrel·la i recorda l'emplaçament de la fàbrica de paraigües Can Budesca. Hi ha més vestigis amb encant, al barri: les restes del passatge de Can Robacols, al carrer de Rossend Nobas, a més del mercat i el parc del Clot. El que decora aquesta àrea verda amb pista de basquet i frontó inclosa no és un aqüeducte si no les voltes i motllures de la façana dels antics tallers de la Renfe.
A tocar de la plaça de Valentí Almirall, on domina la calma tot i tocar la Gran Via, s'alça una de les moltes xemeneies que es conserven al barri i que donen testimoni de per què la zona de Sant Martí era coneguda amb el sobrenom de Manchester català. En fitareu més avançant pel carrer de la Verneda, que conclou a la Rambla Guipúscoa, a prop de la reproducció de 'Las Pajaritas' de l'escultor i anarquista Ramón Acín. Cau a prop de la seu dels Castellers de Barcelona, al carrer de Bilbao; els veïns del barri es vanten de poder espiar-ne els assajos i de la vida associativa del barri, entre d'altres. També els 'pertany' el casalot medieval conegut com la Torre del Fang, que descansa a prop de les obres de l'AVE i les troballes arqueològiques.
La ruta continua a l'oest, a l'altra banda de la Meridiana. Busqueu la pau a les traces de cases amb bigues de fusta que es conserven al carrer Dega Bahi i seguiu fins al comercial carrer de Rogent. Aprofiteu per contemplar l'edifici modernista de Pere Falques, seu de l'IES Juan Manuel Zafra. L'altra joia del barri és el carrer Arc de Sant Sever, per on transitava el Rec Comtal.