Les dades de dones i cultura a Catalunya al 2019

El juny del 2016, el programa .CAT, de TV3, va trucar a sis experts, tots homes, per debatre sobre el tema del dia. Un grup de dones va llançar a Twitter el hashtag que les acompanya fins avui: on són les dones? Des d’aleshores, un grup heterogeni es va organitzar per analitzar la presència de dones als mitjans de comunicació i per reclamar-ne la paritat. No hi ha excuses per a tanta invisibilització. 20% és el percentatge de dones opinadores que hi havia als  grans diaris en paper de Catalunya (La Vanguardia, El Periódico, l’Ara i El Punt Avui), a l'últim informe (16-17) d'#onsónlesdones. 

Busqueu una científica, una advocada, una investigadora, una actriu, una politòloga? El Cercador d’Expertes, iniciativa de l’Institut Català de la Dona, reuneix els perfils i contactes d’expertes en diversos àmbits amb l’objectiu de promocionar el talent femení, sobretot en els espais on tradicionalment no hi ha hagut prou presència de dones. Quan vam escriure això, a la base de dades en constaven 737. 

Si el teatre és un mirall de la nostra societat, a Barcelona aquest mirall reflecteix, sobretot, els homes. El col·lectiu Dona’m Escena denuncia la falta de dones al teatre, amb gràfics que evidencien els números de festivals i  teatres públics –subjectes a la Llei d’Igualtat– i privats.  Aprofitem per recordar que ni el TNC ni el Teatre Lliure han estat mai dirigits per una dona. El Mercat de les Flors, dirigit per Àngels Margarit, és la sala pública amb una programació més igualitària. 

Segons Dona’m Escena, els projectes de dones (creació, direcció, autoria), arriben tot just a una cinquena part a la majoria dels teatres i festivals públics. Al Lliure, 21%. TNC, 15%, Grec, 20%, Temporada Alta, només un 12%. 

És el nombre de projectes audiovisuals liderats per dones (directores, productores i guionistes) a Catalunya, l’any 2018. L’any 2016 era d’un 15,75% i el 2017, d’un 26,75%. El col·lectiu Dones Visuals aplega professionals del sector de l’audiovisual compromeses a defensar, promoure i fer efectiva la presència de dones al sector. Reivindiquen la diversitat no només com un dret, sinó també com una garantia de qualitat. Quan els volen parar els peus recorden que Anna Serner, directora de l’Institut Suec del Cinema, va assolir la igualtat de gènere en el finançament cinematogràfic en només dos anys. Si es vol, és possible.

El setembre del 2016, el Mercat de Música Viva de Vic va programar el cartell més femení de la seva història i va ser aleshores quan dones professionals de tot el país van decidir reunir-se per tal de reclamar-ne la presència sota el nom d'Asociación de Mujeres de la Industria de la Música (MIM). Amb un camí llarg encara per fer, aquest any a Barcelona celebrem que un festival de primera línia com el Primavera Sound hagi presentat un cartell completament paritari. Tot i així, des de MIM ens expliquen que segons les seves últimes enquestes, els càrrecs directius de la indústria de la música recauen en els homes en un 69,35%. 

El Parlament espanyol va aprovar l’any 2007 la Llei d’igualtat, que obliga a “promoure la presència equilibrada de dones i homes en l’oferta artística i cultural pública”. A Catalunya també es va aprovar l’any 2015 la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes. L’Observatori Cultural de Gènere, dirigit per M. Àngels Cabré, va néixer per reivindicar el compliment d’aquestes lleis activament i també per impulsar la reacció de les institucions. 

L’últim informe de l’OCG sobre la presència de dones als centres d’art de Barcelona (2016) recull el ridícul percentatge d'un 14 %.

En una professió feminitzada com la seva (un 83% de dones), un grup de dones que formen part del Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes van unir-se el novembre del 2018 sota el nom de GT Dones Visibles per reivindicar la professió, empoderar les dones i vetllar per la situació i els drets laborals. Un dels grans problemes que tenen és la conciliació laboral, que es va complicar amb l’ampliació d’horaris de les biblioteques públiques, el sector on hi ha més professionals. El col·lectiu assenyala que encara no existeix cap estudi de gènere sobre conciliació familiar en el seu àmbit.