El Crac de Joel Joan
© Oriol Malet
© Oriol Malet

'El crac' de Joel Joan, a favor o en contra? Fight!

La segona temporada de la sèrie de TV3 desperta reaccions oposades

Publicitat

Pirueta carregada d'imaginació o exercici d'ego sense gràcia? Joel Joan ha presentat la segona temporada de la sèrie 'El crac' i, com no podia ser d'una altra forma, arriba acompanyada de polèmica. Ens fem eco del debat més candent de la televisió catalana.

Joel Joan contra la policia del bon gust de l’humor

Cal explicar per què un acudit acaba amb una sonora riallada o un silenci incòmode? Doncs tampoc no hauria de justificar per què cada dilluns m’he petat de riure amb 'El crac'. Sembla que la policia del bon gust de l’humor ha decidit que no és una sèrie que compleixi els cànons de l’alta comèdia, però la realitat és que han completat una brillant segona temporada: del retrat paròdic de l’escena teatral catalana, el més interessant de la trama, a la contínua autoridiculització del protagonista.

Alguns diran que és pura egolatria, però al món de l’art broten els insuportables egòlatres, i amb menys sentit de l’humor que Joan. Tanmateix, qualsevol teoria sobre la comèdia a la ficció m’importa tant com el sistema de reproducció dels kiwis de Nova Zelanda, el que vull és una sèrie que em faci riure, i amb aquesta m’he quedat ben descansat. Fora prejudicis i mireu 'El crac', el següent pas serà reconèixer la realitat: Joel Joan és el millor creador de sèries d’humor catalanes dels últims 20 anys. -Jordi Garrigós

Cleca és una paraula polisèmica, oi?

Abans de començar ja ensumo la derrota. Molts vam xalar amb 'Plats bruts' i les peripècies del pijo d’en David, i després vam seguir 'Porca misèria religiosament'. I em consta que ara 'El crac' provoca cleques i desperta eufòria, però a mi no m’ha seduït. I quan li dono una oportunitat, just ensopego amb el que diuen que és un dels millors capítols de la sèrie, el de la lluita aferrissada entre el Joel (Joan) i el Julio (Manrique) a l’escenari del Teatre Goya: baves, dits escapçats, números de circ per batre el rival, improvisacions hilarants. -Eugènia Sendra

Vaig riure, ho reconec, però el capítol 'El gran comiat' em va tornar al meu lloc. No m’agrada l’excés de personalisme del protagonista, em descol·loca la vanitat simpàtica. Es riu d’ell mateix i ens desemmascara com a individus –tenim zero escrúpols quan es tracta de defensar la nostra parcel·la– o en realitat és una maniobra per exaltar, una mica més, el seu jo? Joel, no t’enfadis. Tan aviat em guanyes amb una ganyota simpàtica com em treus de polleguera...

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat