Santiago Rusiñol
L’Avenç
168 pàg. 16 €
'Intemporal' i 'vigent'. Aquests adjectius suscita el modernista Santiago Rusiñol. L’arquetípic Josepet és fill d’un secretari d’ajuntament, corrupte, sense escrúpols amb el diner públic “i amb negra brutícia a les sabates”. Publicada el 1918, aquesta radiografia de novel·la picaresca és la història d’un penediment que arriba massa tard. El narrador en primera persona, mogut com un titella per l’autor, dota el text d’un didactisme moral basat en el contraexemple. Prenent el “Procura per tu i després per tu i que rebenti el pròxim” com a lema vital, Josepet passa a Don Josep, en una ascensió social a base d’estafes, trifulgues i desaprensions que desemboca en el càrrec de regidor de l’Ajuntament de Barcelona dedicat al clavegueram. L’origen dubtós d’en Josepet (neix en l’enllaç ferroviari de la línia de Girona), la seva sòrdida joventut a casa d’un oncle curandero i pobre, les rutes pel món amb un nigromàntic tarat a qui li pren la dona, el casament amb la Carmeta i la feina de viatjant potentat el porten a ingressar al manicomi de la política. L’obra és una caricatura hiperbòlica i antinoucentista de la burgesia catalana de finals del segle XIX, una paròdia del quixotisme. Però també funciona com a retrat actual gràcies al geni irònic del mestre Rusiñol, als estragos lingüístics i a la seva infal·lible bola de vidre.