El millor del 2017

El 8 de juny sortia l’últim pres de la Model, després de 113 anys d’història. Poques setmanes després, els barcelonins començàvem a omplir-la per visitar 'La Model ens parla', amb tretze cel·les que explicaven la història del centre penitenciari i del país al segle XX.

Quan pensàvem que ja ho havíem vist tot, Àlex Rigola va decidir estripar la baralla amb un 'Vània', precís, magnètic, preciós, que passarà a la història, després d’enlluernar-nos amb 'Ivànov' i de tancar-nos en una capsa amb Pasolini a 'Who is me'.

Els '45 cerebros y 1 corazón' que van trobar en una fosa comuna van inspirar el títol del seu LP de debut, la confirmació de la promesa de l’EP 'Verbena' (2016). Exquisit exercici de memòria i talent al servei de la unió entre tradició oral i avantguarda.

Francesc Torres va explorar la col·lisió entre la història i la cultura reflexionant, al mateix temps, sobre la naturalesa dels museus en una magnífica expo al MNAC que evidenciava la lluita constant de la preservació contra el resultat de la destrucció.

Tot i que s’hagi quedat a les portes dels Oscars, l’òpera prima de Carla Simón és la gran alegria que ens ha donat el cine català aquest 2017. Una història autobiogràfica, sobre el creixement i el dol, que ens parla d’una nena òrfena al principi d’una nova vida.

Maria Guasch ha escrit una novel·la impressionant, que comença a la presó de Brians, al pavelló femení. Una empleada hi entra i una de les internes l’observa fixament, com si la conegués. Els seus ulls són d’un blau líquid insolent, molest.

'Healthy' és la paraula del 2017: 'kale', alvocat, la demonització de l’oli de palma... els sucs premsats van ser un 'hype', però van contribuir al fet que puguem menjar en 25 minuts sense foradar-nos l’estómac: què és un 'ramen' o un 'poké' si no una manera de menjar ràpid i bé?

Pere Faura, ballarí i coreògraf barceloní, ens tenia acostumats a espectacles petits, genials, fins que va estrenar la trilogia formada per 'Sweet tyranny', 'Sweet fever' i 'Sweet precarity'. A més, l’hem pogut veure al 33 conduint el programa 'Ballar'.

Després de tres anys d’obres, la Casa Vicens ha deixat de ser privada per ser de tots. Va ser el primer gran encàrrec que va rebre Gaudí i el disseny original s’ha respectat escrupolosament. A la part museística s’explica el context social i cultural de la casa i de Gaudí.

En la seva primera mostra individual a Barcelona, Jordi Colomer (1962) va presentar a la galeria ADN una sèrie de treballs que examinen la ciutat i les diferents maneres de percebre-la, amb el focus posat en el flux de moviments que modelen el lloc on vivim.