El món, un escenari

Jordi Balló i Xavier Pérez
Anagrama
226 pàg. 18,90 €

Què té a veure una sitcom com 'Seinfeld' amb una comèdia shakespeariana com 'Los dos hidalgos de Verona'? Què té a veure el cinema d’un director com Alexander Payne amb un clàssic com 'Al vostre gust'? Quina similitud hi ha entre l’ús de la paraula a 'Juli Cèsar' i a 'El llop de Wall Street'? Jordi Balló i Xavier Pérez inventen i responen aquestes preguntes i moltíssimes més a 'El món, un escenari', un assaig en què parteixen de l’estudi dels recursos narratius de William Shakespeare per tal d’analitzar pel·lícules i sèries de televisió. De fet, les sèries televisives tenen un lloc molt especial en aquest llibre, potser perquè si hi ha una cosa ineludible a l’hora d’entendre l’actual època daurada de la televisió és la construcció narrativa de les sèries. Balló i Pérez plantegen connexions aparentment impossibles. Iŀluminen camins que no s’han recorregut abans. I, sobretot, no entenen de prejudicis. Així, quan es refereixen al canvi dels personatges protagonistes dins una mateixa pel·lícula, es refereixen tant a clàssics com 'Psicosi', com a una pel·lícula del Hollywood actual com Death proof o a un film independent com 'Tropical malady'. Aquestes pel·lícules, i moltes més, conviuen amb grans xous televisius com 'Mad men' i 'The good wife', en un impecable exercici de generositat inteŀlectual.