[image]
[title]Aquest cop es tracta de sortir a peu de Barcelona pel Llobregat. Els límits de les grans ciutats solen ser llocs mal cosits, plens de sorpreses i gens avesats a rebre visites: són perfectes per fer el xandallista. Baixeu a la parada de metro de Sant Ildefons. Al davant hi trobareu el mercat: un batibull de parades animadíssim, que fa bo de veure i tafanejar, per gran, barat i animat. Si us capbusseu en aquest barri obrer d'arbres florits i acabeu travessant tot Cornellà, si el vostre nas xandallista és un xic saurí, potser descobriu una de les piscines municipals més boniques de Catalunya: la del Parc Esportiu del Llobregat, de l'arquitecte Álvaro Siza. El seu sostre és una gran volta amb orificis rodons que tamisen la llum com en un hammam. Banyar-s'hi és un luxe a l'abast de tothom.
Si en comptes d'anar cap avall, el nas us porta cap amunt, no serà estrany que acabeu topant amb un microcosmos genuí format per quatre carrers (Sevilla, Granada, Murcia i Jaen) de cases baixes atrotinades, mig deixades de la mà de Déu, a la vora d'un polígon industrial. S'hi respira un aire d'una altra època, de portes obertes i vida pobra en comunitat, de sardinada i d'improvisat taller de cotxes. És un d'aquells tresors xandallistes que es descobreixen perquè sí. A l'altra banda de les vies, Sant Joan Despí, amb les seves torretes bufones, és tota una altra història: un aperitiu dels horts que nodreixen les panxes dels barcelonins a només un parell de rotondes i un salt de marge.
El Llobregat és el gran rebost de la capital: una enorme extensió de parcel·les de tota mena de fruita i verdura que cultiven jubilats armats amb càvec i dedicació exclusiva. També hi podreu trobar exòtics vivers de palmeres i pastors d'ovelles gens extraviats. Si seguiu la ruta ben indicada del Camí dels horts, podreu passejar-vos-hi a pler, amb el riu que baixa cabalós i net, bicicletaires, cignes i carxofars. Amunt -molt- us quedarà el pont de Molins de Rei; avall, el de Sant Boi: trieu.
Entre Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló –en línia recta amb l'intrèpid experiment arquitectònic dels 70 Walden 7– hi ha la Colònia Güell, un lloc especialíssim que no es redueix a l'espectacular cripta de Gaudí. L'empremta modernista és palesa a les moltes cases dels obrers del tèxtil de començaments del segle passat –de l'estil de l'escola de monges de les Tereses de Sarrià– que actualitzaven l'ús del maó per aconseguir resultats sensacionals com a Ca l'Ordal o Ca l'Espinal. Si després de tant anar amunt i avall sentiu aquell rau-rau al budell buit del caminaire, feu un mos al restaurant Can Serra (Barrau, 4 T. 93 640 60 88) que s'ho val.
La tornada a ciutat us serà ben fàcil: hi ha una parada dels Ferrocarrils de Catalunya a tocar que us deixarà a la plaça d'Espanya en vint minuts.