Els 10 llibres de poesia de la temporada

Edicions Poncianes. 284 pàgs. 24 €.

Si algú us diu que Enric Casasses és el millor autor català viu no feu una ganyota, perquè segurament no va mal encaminat. Si no us ho creieu, agafeu aquest llibre preciós per qualsevol banda. És un prodigi de bellesa, de tipografies, d'edició, amb sentit de l'humor, classicisme i avantguarda. És un tot. Casasses hi parla sobretot de l'amor, de tots els costats de l'amor, al qual canta, versifica, hi pensa i s'ho repensa.

Versos per petar-ho a Twitter: “No haver-te conegut / seria terrible. / Però terrible terrible. / I no ho sabria. A sobre, no ho sabria” ('3-1-14')

Trad. Montserrat Abelló. Proa. 416 pàgs. 20 €.

L'autora nord-americana és, sens dubte, un dels fars del segle XX, per la cruesa dels seus versos, per la literalitat, per com ens noqueja. Proa ha recuperat, dotze anys després, la magnífica traducció que en va fer dels seus poemes Montserrat Abelló. Potser coneixeu Plath perquè es va suïcidar posant el cap dins el forn de casa. Però podeu quedar-vos amb aquesta anècdota o llegir una de les veus més contundents de l'últim segle.

Versos per petar-ho a Twitter: “Tota dona adora un feixista, / la bota a la cara, el cor brutal / i rude d'un home brutal com tu” ('Papa')

LaBreu. 624 pàgs. 23 €.

D'aquest llibre, del final de la trilogia de Josep Pedrals, se n'estan parlant tant com si fos una novel·la. I és que la poesia de l'autor barceloní ha aconseguit ja superar els cenacles lletraferits. A més, aquest totxo pedralesc és un llibre de llibres, perquè hi tenim el seu enginy verbal, el seu sentit de l'humor, aquella imaginació sense brida... Al final, ens queda un regust trapella al paladar que ens fa estimar encara més les paraules.

Versos per petar-ho a Twitter: Els cementiris respiren com àncores, / són plens de savis que no saben res. / I aquell passat ple d'incògnites, / l'estimen, pletòrics, / en les làpides presents.”

LaBreu edicions. 72 pàgs. 13 €.

"L'angoixa té un benefici secret: t'enlaira". Aquest vers del poema 'Plus ultra' de l'últim llibre d'Anna Gual em serveix per fer una síntesi de què parlem quan diem que un poeta fa una passa transcendent, pletòrica, en la seva carrera. Sota l'influx de John Milton, Marianne Moore, Chantal Maillard i Ezra Pound, Gual aixeca un monument a l'espera, al desig, i al procés d'escriviure, que en diria Ponç Pons. Ella mateixa diu que no es pot ser exescriptor com no es pot ser exalcohòlic.

Versos per petar-ho a Twitter: "Construirem una casa / dins del cervell. // L'ajudarem a viure". ('Miracles per totes bandes')

Trad. de Marcel Riera. Edicions de 1984. 504 pàgs. 24 €.

Aquí tenim el que és, segurament, el poeta més influent del segle XX, qui ha tocat més de prop la fibra de milers de lectors i de desenes de poetes en totes les llengües. Poeta moral, savi, W.H. Auden va aixecar una poesia alhora dolça i rocosa, que ens escup a la cara i ens acarona la galta. Que per fi hagi sortit en català una selecció imponent dels seus poemes és una brillant notícia. Un cop l'hàgiu començat a llegir, us avisem, no podreu parar.

Versos per petar-ho a Twitter: “No hi haurà pau. / Torna-t'hi aleshores, amb tot el coratge que tinguis / i totes les astúcies poc cavalleroses que coneguis, / amb una cosa clara a la teva consciència: / la seva causa, si és que en tenen cap, ara tant se'ls en dóna; / ells només odien per odiar.”

Trad. de Bel Olid. Empúries. 256 pàgs. 14.90 €

Diuen d'aquest llibre que és “emocionant i fascinador, profundament femení i feminista”. L'autora, una instagramer canadenca amb més de 3 milions de seguidors, ho està petant de debò: ha venut més de 4 milions d'exemplars d'aquest llibre, que ha estat traduït a 35 llengües. Poca broma. Poesia directa, realista, que no admet segones lectures. Íntim, polític, sovint va directe a la jugular.

Versos per petar-ho a Twitter: “sou una ferida oberta / i estem trepitjant / un bassal de sang vostra” ('camp de refugiats').

Edicions 62. 376 pàgs. 19,90 €

Han hagut de passar més de quatre dècades des de la mort de Gabriel Ferrater per a què en sortís l'edició crítica, a càrrec de Jordi Cornudella, que ens permet gaudir encara amb més intensitat del gran poeta català del segle XX. Va publicar només tres llibres i va passar com un llampec en la Catalunya de finals dels anys 50 i 60 per trasbalsar-ho tot. Va introduir noves formes, va depurar les velles i va escriure una poesia oberta al món.

Versos per petar-ho a Twitter: “Un nen que se li ha rebentat el globus / llança un plor viperí. Tots ens mirem / i riem satisfets. Cap de nosaltres / no és gaire amunt en l'escala dels éssers” ('Diumenge').

Trad. de Joanna Bielak. Cafè Central. 80 pàgs. 17 €.

La premi Nobel de literatura polonesa va construir una veu molt arrelada al seu temps sense perdre mai de vista la globalitat, l'impacte futur, a través d'uns versos de gran puresa estilística. Aquest llibre, publicat al seu país el 2002, va ser el primer que va treure després de guanyar el Nobel el 1996. I és increïble com els fets d'aquella època ens arriben a nosaltres amb una netedat insòlita, gràcies a aquesta manera tan seva de barrejar quotidianitat amb altura filosòfica.

Versos per petar-ho a Twitter: “Ja molt més tard ho vaig comprendre: / no totes les desventures / es regeixen per les regles del món / i, encara que ho volguessin, / no poden succeir” ('Toll').

Pagès editors. 112 pàgs. 13 €.

La de Blanca Llum Vidal, és una de les veus joves més potents i singulars que tenim. En un any ha publicat 'Aquest amor que no és u' i aquest 'Amor a la brega'. Mercè Ibarz, al postfaci, diu: "Velles paraules en acció, ritmes planetaris i el foc de la celebració en deliri i en revolta. Un tornado, una ventada: “si cou és que ens espiga”. Les paraules s’alcen com el ball, com la follia de dir les coses quan el so creix i cria, com les espigues, música i cançó. Els versos se t’enduen, t’arrosseguen, et menen a port”. No es pot dir millor.

Versos per petar-ho a Twitter: “Perquè mai res no serà nostre, / va dir l'amic; i el nostre amor, va dar-me, / el nostre amor com un gólem”.

Trad. de Manuel Forcano. Adesiara. 224 pàgs. 20 €.

Iehuda Amikhai és un dels grans poetes de la Mediterrània i, segurament, el poeta hebreu més important dels temps contemporanis. Manuel Forcano va traduir-lo fa una dècada i mitja i ara, amb més saviesa, hi torna per oferir-nos una veu essencial del Pròxim Orient que ens parla de l'amor i del desamor, de la guerra i de la mort. Tan bell com Kavafis, tan sincer com Adonis.

Versos per petar-ho a Twitter: “El cos és la causa de l'amor, / després és la fortalesa que el protegeix, / després és la presó de l'amor” ('El cos és la causa de l'amor')