Els 21 carrers més bonics de Barcelona

On és? Travessa bona part de Barcelona, des d'Hostafrancs fina a l'avinguda Meridiana, tot i que el tram pacificat va des del Parc Joan Miró fins al passeig de Sant Joan.

Per què anar-hi? Perquè des de la transformació del carrer en superilla, anar de punta a punta de l'Eixample s'ha convertit en una activitat molt més agradable. Tres quilòmetres (dels sis que fa en total) molt més verds que conviden a fer més vida al carrer i a aturar-se i gaudir de les botigues, bars i restaurants que hi ha per tot arreu. 

On és? Entre el carrer de les Camèlies i el carrer de Balcells s'amaga aquest frondós passatge, que és sens dubte una de les perles de Gràcia Nova - Camp d'en Grassot. 

Per què anar-hi? No sembla ni aquest barri ni aquesta ciutat: aquest passatge estret de cases unifamiliars amb jardins davanters entre carrers uniformes és un petit bolet, una agradable sorpresa, una excepció. La vegetació sobresurt de les tanques i la tranquil·litat impera. Ens atreviríem a dir que passar per davant i no parar-hi, no travessar-lo, és literalment impossible.

On és? Gairebé dalt de tot de Major de Sarrià. Si no el coneixeu potser us passarà desapercebut. És curtet, queda com amagat –pujant a l'esquerra– i té una forma estranya: fa un angle de 90 graus.

Per què anar-hi? Per recordar que, a més de la burgesia, a Sarrià també hi vivien treballadors, que en aquest cas feien les cases. Aquest raconet de construccions baixes, on trobareu el Centre d'Expressió Plàstica Traç (des de 1975!), és un accés bonic i diferent a la tranquil·la plaça del Consell de la Vila, on s'hi alça la seu del districte i podreu gaudir de la terrassa del Bocconi.

On és? A la Barceloneta. Comença a Joan de Borbó i arriba fins a la plaça Hilari Salvadó.

Per què hi has d'anar? Potser penses que està saturat i que ja no és el que era. Segurament tens raó, però encara pots reconciliar-te amb el barri (i la vida) al carrer de Sant Carles. Quan el passegis, fixa-t'hi en l'antic edifici de la Fraternitat –ara la seu de la biblioteca– i en la Casa de la Barceloneta, al número 6. Construïda el 1761, és un dels pocs exemples de l'arquitectura original del barri que es mantenen en peu: ara hi acull exposicions. No passis de llarg tampoc l'Electricitat ni la Leo, més que bars, mites on podràs tornar a sentir l'esperit de la Barceloneta. Arriba al final del carrer, fins a la font de Carmen Amaya i presenta-li els teus respectes.

On és? No cal anar al centre per gaudir de carrers singulars: al cor del barri de Sant Andreu es troba el carrer Grau (antic carrer de l'hort). 

Per què anar-hi? La particularitat radica en la seva estructura: en forma de L i similar a l'estil urbanístic de la zona del Maresme. Està format per una filera de cases baixes al cantó dret amb els seus corresponents patis i horts, just al davant. Passejar pel mig dels dos costats et trasllada a un plàcid poble. Recordem que Sant Andreu no es va annexionar a Barcelona fins a l'any 1897. Si t'adreces als números 56 i 58 hi trobaràs, a més, una colorida joia ben amagada: el pati-museu del veí Isidre Castells, o dit d'una altra forma, la seva particular "Catalunya en petit".

On és? És un dels carrers de Can Peguera a Nou Barris, també conegut com a Casas Baratas.

Per què anar-hi? És com passejar per un poblet amb cases baixes a banda i banda, on les iaies treuen les cadires al carrer, a la fresca, per petar la xerrada i la canalla pot jugar a tocar de casa. Les cases d'aquest carrer i dels altres del barri es van construir el 1929 i gràcies a la lluita de les associacions de veïns han aconseguit que es conservin i que es vagin acondicionant. Descobriu aquest racó de Nou Barris i sentiu orgull de barri.

On és? Connecta la tristament cèlebre plaça d'Artós amb la plaça de Sarrià i vertebra el nucli antic i amb més encant d'aquest barri benestant.

Per què anar-hi? Perquè us endinsareu en un veïnat amb història i caràcter propi. A mesura que aneu pujant per aquest carrer pacificat i amb llambordes, tindreu més la sensació del poble que va ser. Podeu fer petites excursions pels carrers i placetes adjacents –no us perdeu el petit passatge de Mallofré– i us aturareu a fer unes braves al mític Bar Tomás. Quan sigueu dalt de tot, no podreu evitar entrar a la pastisseria Foix. Quina xocolata!

On és? Si camineu pel passeig del Born, abans d'arribar al Fossar de les Moreres, s'obren a l'esquerra unes voltes de volums medievals, túnels que donen accés a estrets carrerons, el més espectacular dels quals és la Volta dels Tamborets.

Per què anar-hi? Les plantes en combinació amb la ceràmica verda dels balcons fan d'aquest conjunt un dels racons més acollidors del Born. Les seves coquetes botigues d'utensilis i artesania connecten amb el passat menestral del barri, però en clau de disseny 'cool', més com el Born d'ara.

On és? És la Diagonal que talla entre el carrer Zamora i el capdamunt de la Rambla de Prim: 3,7 kilòmetres que uneixen la Vil·la Olímpica amb el Besòs.

Per què anar-hi? Perquè és un carrer que ha passat de cicatriu urbana –una vorera de metre i mig envaïda pel transit pesant– a ser un lluminós eix ciutadà. I ho té tot: des d'una vida veïnal plena de comerç de proximitat –en la seva confluència amb Marià Aguiló– , passant per vida cultural (Niu espai Artístic, la Beckett) fins a fascinants naus industrials recuperades. Fer Pere IV a ritme de fúting pausat és una glòria visual.

On és? Va de Gran de Gràcia al carrer de Topazi, on mor o neix, depèn d'on vinguis, fent una mena de colze.

Per què anar-hi? Just a la cantonada amb el carrer de Topazi, hi ha una planta baixa ben bonica, amb uns arbrers espectaculars, altíssims, que recorden el que devia ser Gràcia fa un segle. El carrer té aquest nom perquè hi havia una torre, agafin-se, que va funcionar com a manicomi de 1857 a 1873. Avui no en queda res.