3 llibres que t'has de llegir aquest mes de desembre

Trad. de Jordi Martín Lloret. Empúries. 248 pàgs. 20,95 €.

De què va?

En algun lloc d'un paisatge mediterrani, familiar i alhora indeterminat, als marges d'un camp de batalla, un soldat intenta fugir de la seva pròpia violència, fins que troba una noia en un poble abandonat, amagada de tothom. L'11 de setembre de 2001, al riu Havel, prop de Berlín, a bord d’un paquebot, un congrés científic recorda la figura de Paul Heudeber, genial matemàtic de l'Alemanya de l'Est, fugitiu de Buchenwald, que es va mantenir fidel al seu costat del mur de Berlín tot i l'esfondrament de la utopia comunista.

Per què l'heu de llegir?

No busqueu el nom de Paul Heudeber, el protagonista gairebé absent d'aquesta novel·la magnífica de Mathias Enard. Perquè no va existir, sinó que és la suma de molts. Però l'art del novel·lista francès és de tal magnitud que, entre les vivències del matemàtic quan abandona l'exèrcit nazi que ell ens narra en primer persona, les cartes que envia al seu amor de tota la vida, la Maja, i el que ens explica la seva filla Irina, arribem a pensar que es tracta d'una persona de veritat, un científic utòpic, heroi de guerra, amant intermitent i pare fidel.

Enard ja ens té acostumats a oferir-nos peces d'una qualitat altíssima, aptes per a tots els públics, que fan que tornem a creure de debò en la ficció. Utilitza un rerefons real i hi col·loca els seus personatges, com a 'Zona', com a 'Carrer Robadors', com a 'Brúixola'. Els conflictes del segle XX i els efectes que han tingut en el segle XXI són el teló de fons de les seves obres. A 'Desertar', tenim el debat de la utopia impossible, cosa que avui ens ressona d'una manera atronadora, del que has de pagar per seguir el teu camí. Tanmateix, el que fa que ens fascinin les novel·les d'Enard, especialment aquesta, és la seva capacitat narrativa, com salta d'un temps a un altre, com sap passar d'una escriptura altament poètica a una de científica, com ens manté clavats en l'acció mentre deixa que els seus personatges s'expandeixin, que es mostrin, que s'expliquin. Una delícia.

Qui és l'autor?

Quan va guanyar el premi Goncourt per 'Brúixola', van començar a anomenar Enard “el Goncourt català”. Nascut a Nova Aquitània i instal·lat a Barcelona des de fa dues dècades, és un dels grans noms de les lletres franceses contemporànies.

Proa. 336 pàgs. 20,90 €.

De què va?

Mercè Rodoreda i Armand Obiols es transformen en aquestes pàgines en la Mercè i en Joan (així és com es deien l'un a l'altre). La seva relació, profunda i empeltada d’amor a la literatura, va ser tan forta que els va allunyar de les seves pròpies famílies i de molts dels seus amics. A cavall de París, Bordeus i Llemotges, la Mercè i en Joan van viure de ple alguns dels episodis més esfereïdors de la història europea del segle XX. Eva Comas-Arnal ha donat vida a un dels amors més polèmics, fascinants i tempestuosos de la història literària del país.

Per què l'heu de llegir?

No era gens fàcil, la tasca de Comas-Arnal, a l'hora de ficar-se en el jardí rodoredià, on molta gent es creu posseïdora de la veritat absoluta sobre l'autora catalana més potent del segle XX. La seva gosadia, molt ben documentada, bé mereix la lectura. I és que és molt estrany que ningú no s'hagi atrevit de debò, fins a aquesta novel·la, a ficcionar la relació d'amor entre Mercè Rodoreda i Armand Obiols. N'han parlat profusament els biògrafs respectius, però era ben curiós que un episodi tan significatiu de la nostra història literària hagués quedat tan amagat. D'aquí la importància d'aquesta novel·la. D'entrada, pel fet excepcional que narra. I, seguidament, perquè estem davant de dues figures immenses que van quedar lligades per la història. Enmig, tenim el final de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial i l'autèntic periple penós que va haver de seguir la parella. A més, l'autora ens ofereix un mosaic força acurat de com va ser l'exili a França durant els anys 40 del segle XX.

Comas-Arnal posa en marxa el relat al castell de Roissy-en-Brie, el 1939, amb el gruix de l'intel·lectualitat catalana que ha fugit de la derrota republicana. Allà, la Mercè, que ha deixat el fill a Barcelona, i en Joan, que ha abandonat esposa i filla, es trobaran. A partir d'aquí, estem davant d'una novel·la d'aventures on l'autora juga amb l'obra literària de Rodoreda a l'època. Hi trobem, per exemple, la paràlisi que va afectar l'autora a Llemotges i que explicarà en un dels seus millors contes. Comas-Arnal, però, també s'haurà d'inventar moltes coses i ho farà amb la capacitat de versemblança que ofereix saber-ho tot de tots dos. 'Mercè i Joan', en resum, no fa minvar ni fa créixer el mite. S'atreveix a enfrontar-s'hi des de la llibertat de la ficció.

Qui és l'autora?

Autora d'un parell de llibres de recerca sobre Mercè Rodoreda, Comas-Arnal és una periodista experimentada i debuta en la ficció amb aquesta novel·la.

Trad. d'Emili Manzano. Galàxia Gutenberg. 264 pàgs. 32 €.

De què va?

En aquest llibre, Miquel Barceló ens parla per primera vegada de la seva vida a través dels seus carnets, la seva pintura, els seus dibuixos i una llarga sèrie de textos sobre la infantesa, els pares, Mallorca, la seva relació amb el mar, els animals i la creació. Hi trobem els seus amics i els seus referents humans, literaris i artístics. La fascinació per Àfrica i per l'art prehistòric. Els diversos tallers i maneres de treballar a Mallorca, París i Mali. La seva relació amb la pintura, l'escultura, la ceràmica. La reflexió sobre els treballs monumentals a la catedral de Palma, a la seu de l'ONU a Ginebra, a la Biblioteca Nacional de França, a París...

Per què l'heu de llegir?

Avesats a la grandiloqüència del jo contemporani, llegir i mirar (aquest llibre també és per mirar) la vida de Miquel Barceló explicada per ell mateix, on el pintor té tanta o menys presència que la seva família (mare, pare, fills) i els seus amics, no té preu. Hi veiem els seus inicis a Felanitx, descobrim per què va decidir posar rumb a Àfrica a mitjans dels anys 80, quina relació ha mantingut amb la natura i els diferents entorns que l'han envoltat. Perquè, al final, assumeixi, ara que s'acosta als 70 anys, que fa el mateix que quan en tenia 10: “Pintar, nedar, llegir”.

Amb 'De la meva vida' sabrem, per exemple, que Barceló va voler descobrir on eren tots els tallers que Picasso va tenir a París. Va fer el mateix amb Toulouse-Lautrec. I amb els de Tintoretto a Venècia i el de Jackson Pollock a Nova York, on, gràcies a les restes de pintura que s'hi conserven, va esbrinar quins quadres hi havia pintat.

Aquest és, a més, un llibre íntim que no explica el que ja ens van dir Michael Damiano i Dore Ashton en volums precedents. És una carta d'amor a la pintura, a la natura i a la vida entesa com un procés de transformació i educació.

Qui és l'autor?

Galàxia Gutenberg ha publicat ja una desena de llibres de Miquel Barceló, amb els seus quaderns a l'Àfrica, a l'Himàlaia, il·lustrant el 'Faust', etc. Aquí hi tenim una autobiografia il·lustrada del que és un dels grans pintors occidentals dels últims 50 anys.