Els millors llibres de Sant Jordi 2018

Edicions del Periscopi. 880 pàgines. 27,95 €.

“He tornat a agafar polls”. Aquesta és l’afirmació que enceta un viatge de prop d’un miler de pàgines a la deriva de la vida d’un escriptor frustrat que fa de professor a una escola de la perifèria del Bucarest en blanc i negre de l’època comunista. Un viatge desconegut, nou, horripilant, buit i, sobretot, fascinant. Respireu fondo. Hi ha llibres, pel·lícules, obres d’art que s’assemblen tant a la vida que fan por. No és una qüestió de realisme. Passa amb 'Cien años de soledad'. Passa amb Cervantes, amb Fitzgerald i amb Borges. I també passa amb 'Solenoide' de Cartarescu, una obra que té la capacitat de transportar el lector de l’oníric al fet més cru i tangible sense tenir temps d’esternudar. 'Solenoide' és una primera vegada. M.J.

Empúries. 218 pàg. 17 €.

Això és un llibre de relats amb banda sonora i moviment... Com un detectiu de Raymond Chandler, amb les ombres de la persiana marcades sobre els ulls, Jordi Puntí és a l’última taula d’un diner, acompanyat d’una coca-cola que amb la seva presència carbònica fa l’efecte d’un petit bullidor on totes les històries tenen cabuda. Fa anys que està preparant una novel·la sobre la vida de Xavier Cugat, que promet ser un cim. Durant el procés, però, ha anat fent recessos per escriure una sèrie de relats que ara es troben a 'Això no és Amèrica'. "Volia que el títol es pogués interpretar a partir de cadascun dels contes. La música hi és molt present, en gairebé totes les històries, i m’agradava que tot quedés reduït a una cançó. 'Això no és Amèrica' és com el 'Ceci n’est pas une pipe' de Magritte. Hi ha aquest poema de l’Enric Casasses musicat pel Comelade que diu que Amèrica és el poble del costat, que és com dir que Amèrica són els altres. I tot plegat funciona com una mena de jeroglífic per al qual cadascú trobarà una resposta.

Club Editor. 448 pàgines. 24,95 €.

Som al bosc dels morts. Un home pica amb una destral la soca d’un arbre, n’esqueixa l’escorça i a dins troba un forat fumejant que li farà de nínxol. Un nen s’ho mira, rere un matoll, espantat. A l’home que s’enfronta al propi destí, dues papallones blanques se li enganxen a la cama. Ara voleien en un aire que és natura i horror, mentre ell desapareix entre les fulles. Club Editor reedita la darrera novel·la de Mercè Rodoreda, en una versió revisada per Arnau Pons a partir del manuscrit original. És un llibre amb alè funerari i tel de misteri, en què hi ha homes sense cara que viuen en ramat i surten al capvespre per escombrar els carrers, somnis en què els cavalls morts duen corones d’abelles i nens tancats amb clau en armaris petits on se’ls cargola l’esquena. J.L.

Edicions del Buc. 134 pàgines. 18 €.

El 1939, l’any en què Aimé Césaire torna a la Martinica, després de gairebé una dècada a París, publica aquest llibre, que és un udol vint anys abans del cèlebre 'Howl' d’Allen Ginsberg. Un llarg poema en el qual retrata el seu país i la seva generació, la història i el present, la família i el seu jo, un negre de classe baixa i de nació oprimida que, anys més tard, seria diputat i alcalde. Césaire és molt dur amb els blancs colonitzadors, a qui retreu segles de pobresa i de submissió. És un home que vol ser “dipositari” del ressentiment i es posa al costat dels perseguits de la història. Tot i això, diu: “No feu de mi aquell home d’odi per a qui només tinc odi”. Tot i el patiment, la misèria, sap que, a través de la literatura, la poesia, serà capaç de restituir la dignitat del seu poble. A.G.

Edicions 62. 432 pàg. 20,90 €.

Bruno Quadreny, fill d’Amèlia i Xim, i Jordi Llovet són l’esperança de les seves famílies, cases vingudes a més gràcies a l’especulació i els contactes després de la postguerra. Però els jovencells han crescut entre tebeos, pel·lícules d’herois i belleses de Hollywood, i prefereixen l’art, la universitat i somiar en utopies abans que dedicar-se al negoci familiar. En diuen manifest generacional, d’'El dia que va morir Marilyn'. S’hi evoquen aspiracions i intimitats de l’individu; la por de la mort, la pèrdua i el fracàs; la descoberta de tots els sexes i formes d’estimar. I malgrat situar-ho en una Barcelona en blanc i negre, avui acolorida, resulta que nosaltres també som una mica criatures del Terenci. E.S.

Empúries. 152 pàg. 16,90 €.

“Com més som capaços de veure els nostres pares en totes les seves facetes i tal com els veuen els altres, més possibilitats tenim de veure el món tal com és”. Això ho afirma Richard Ford, autor de 'Canadà' o 'El cronista d’esports', en aquest llibret deliciós, en el qual explica qui eren Parker Ford, el seu pare, i Edna Akin, la mare. L’escriptor se situa com a observador íntim. Escriu el que va veure i el que li van explicar. Sense estridències, tot entomant-los, com diu, com a personatges txekhovians. A.G.

Edicions del Periscopi. 256 pàg. 18 €.

En Monte, un sicari del règim, li explica a un nen un sopar de duro per fer justificar la desaparició d’un home que ha matat per error, i el nen s’ho creu, àvid per transmetre el relat als seus amics. “Si tens una bona història ets gairebé un rei”, diu el narrador. I és que José Eduardo Agualusa la té, la gran història, que va endavant i endarrere, que juga amb el punt de vista i que, sobretot, ens commou. Una dona, la Ludo, decideix emparedar-se (amb el seu gos, anomenat Fantasma) a casa seva quan està a punt de produir-se la independència d’Angola. Viurà així, amb el que té, cada vegada pitjor, conreant un hort urbà i matant coloms, durant 28 anys. El més fort és que la història és real i el que fa Angualusa és, amb l’ajuda dels dietaris que va escriure la dona, construir una història fascinant. A.G.

Quaderns Crema. 360 pàg. 20 €.

Aquesta narració va encimbellar Atwood com a escriptora el 1985. Hi fusiona tres obsessions: les fites distòpiques (Orwell, Huxley, Bradbury), l’estudi de l’Amèrica puritana i de les dictadures. I va deixar ben clar que tot el que hi succeeix (linxaments, castes, nens robats per elits...) passa en un moment o altre d’Occident... En un futur on la natalitat ha caigut en picat, la Serventa Offred viu en una teocràcia fonamentada en la capacitat de parir d’una casta d’esclaves. El seu únic propòsit en la vida és obrir-se de cames i concebre; i l’única veu narrativa és la seva. La cosificació extrema a què es veu sotmesa de pell enfora contrasta amb una veu interior fascinant, hipnòtica i fràgil, dividida entre el record de la llibertat i l’anàlisi passiu de l’existència des de la seva condició de bibelot vivent amb vagina. R.M.

Edicions 62. 144 pàg. 17 €.

Com és que un paio petit i malcarat, a qui lord Halifax va confondre amb un lacai, va causar el terror al món durant les dècades del 1930 i 1940? Aquesta és la pregunta que sura a L’ordre del dia, una novel·la on es repassa com, primer, els empresaris alemanys i, després, els tòtils governants d’Europa van permetre que Hitler fes el que volgués. Entre badall i badall, com si l’extermin i no fos cosa seva.Éric Vuillard va als detalls, de la reunió en la qual Hitler va rebre el suport moral i econòmic dels 24 principals empresaris alemanys a una cacera de guineus entre Hermann Göring i lord Halifax, al dinar entre Joachim von Ribbentrop i Neville Chamberlain a Londres, i ho descriu tot fent servir una mala bava considerable. Sense condescendència. Escriu menyspreant els seus personatges. A.G.

Anagrama. 240 pàgines. 17,90 €.

Fa una dècada que Llucia Ramis va debutar amb èxit gràcies a 'Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys'. Després apareixerien 'Egosurfing' i 'Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes'. I toca fer balanç, cosa que fa amb 'Les possessions', flamant premi Llibres Anagrama de Novel·la. Mira enrere no només una dècada, sinó que va directe als mites fundacionals de l’Espanya contemporània, amb un crim, una casa i uns personatges que són tan seus com reals. Un repàs agre de la vida ibèrica dels últims 25 anys a través del relat íntim de l’autora. A.G.