1. 'Seixanta-sis sinofosos', d'Adrià Pujol Cruells
H&O Editors. 176 pàgs.
De què va?
“Si de joves tenim els braços i la fantasia per modificar el món, de grans ens queden els discursos per apedaçar-lo, o per imaginar-lo d’una altra manera…”, i això és exactament el que es fa al banc del si no fos, on es pot parlar de tot una mica i gairebé posar-hi remei (si no fos que). Aquí hi ha seixanta-sis textos curts, brillants, molt pujolcruellsians, sobre els temes més variats: la literatura, la vida quotidiana, Catalunya, les patums, Espanya... Humor, perícia lingüística fora mida i un punt de mala bava.
Per què l'heu de llegir?
Aquest llibre és un joc, una especulació sobre la vida i una humanitat menystinguda, que ens empassem gairebé d'una glopada. Honestedat, poca ficció i una prosa deliciosa. Adrià Pujol recupera el to de 'La carpeta és blava' per caminar per una autoficció a trossos que ens farà riure i pensar alhora, en un exercici molt divertit de saber-te riure de tu mateix i, alhora, abocar incertesa sobre el nostre món com el borratxo que, en un moment de lucidesa, mitjanit passada, alça la vista del got i llança la sentència definitiva, convertit en un Cioran de taverna. Voldreu ser amic seu i convidar-lo a totes les festes.
