Jean-Claude Carrière
Blackie Books.
96 pàg. 17 €.
Aquest clàssic francès adaptat i traduït al català per Ricard Borràs vol posar en relleu la riquesa eròtica de la nostra llengua. El llibre sorgeix d’uns fets viscuts pel guionista Jean-Claude Carrière: un joc amb Luis Buñuel i el seu fill Rafael, en què el realitzador va proposar que els tres busquessin el major nombre de sinònims per a un mot groller. En paraŀlel, l’autor francès tenia una amiga actriu que es guanyava la vida doblant pel·lícules porno i se li queixà de la poca varietat de llenguatge. El joc amè sobre el wild side del llenguatge s’enfila a partir d’un suposat diàleg epistolar entre un filòleg i una dona que dobla porno. El lector ha d’inferir les cartes d’ella, però no les llegeix perquè no hi són. Borràs n’ha eliminat les referències eròtiques franceses i proposa –amb permís de l’autor– fer l’amor en català, amb els llibertins de la nostra literatura (des de Llull, Martorell i el Rector de Vallfogona fins a Ferrater i Pla). La desgràcia de l’obra és doble. Primer, a França la tradició eròtica és molt més rica que a Catalunya, i això fa que la metàfora sigui més fluixa. Segon, la intenció literària del volum brilla per la seva absència. Som més aviat davant d’un assaig –ben documentat– disfressat d’epistolari, un diccionari de sinònims i frases fetes a l’entorn de l’univers sexual, sense cap mena d’empenta més enllà de la mera informació.
Blackie Books.
96 pàg. 17 €.
Aquest clàssic francès adaptat i traduït al català per Ricard Borràs vol posar en relleu la riquesa eròtica de la nostra llengua. El llibre sorgeix d’uns fets viscuts pel guionista Jean-Claude Carrière: un joc amb Luis Buñuel i el seu fill Rafael, en què el realitzador va proposar que els tres busquessin el major nombre de sinònims per a un mot groller. En paraŀlel, l’autor francès tenia una amiga actriu que es guanyava la vida doblant pel·lícules porno i se li queixà de la poca varietat de llenguatge. El joc amè sobre el wild side del llenguatge s’enfila a partir d’un suposat diàleg epistolar entre un filòleg i una dona que dobla porno. El lector ha d’inferir les cartes d’ella, però no les llegeix perquè no hi són. Borràs n’ha eliminat les referències eròtiques franceses i proposa –amb permís de l’autor– fer l’amor en català, amb els llibertins de la nostra literatura (des de Llull, Martorell i el Rector de Vallfogona fins a Ferrater i Pla). La desgràcia de l’obra és doble. Primer, a França la tradició eròtica és molt més rica que a Catalunya, i això fa que la metàfora sigui més fluixa. Segon, la intenció literària del volum brilla per la seva absència. Som més aviat davant d’un assaig –ben documentat– disfressat d’epistolari, un diccionari de sinònims i frases fetes a l’entorn de l’univers sexual, sense cap mena d’empenta més enllà de la mera informació.