Els pobles més bonics de Catalunya per visitar el 2025

La vila medieval de Peratallada, és un dels nuclis medievals més ben conservats de Catalunya, situat al municipi de Forallac, a la comarca del Baix Empordà. Tallat en pedra des del segle X, aquest poblet emmurallat i amb aires medievals de l’Empordà ha sabut fer de la seva singularitat la seva fortalesa per convertir-se en una parada encantadora i obligatòria pels visitants de la Costa Brava. 

El petit poble de Montsonís, al municipi de Foradada, desperta curiositat pel seu Castell del 1024 que acollia nombrosos peregrins del Camino de Santiago. Una visita a aquest recinte ens permet reviure la quotidianitat dels habitants de la zona durant l'època medieval. La màgia d'un poble presidit pel seu Castell i rodejat per cases de pedra es completa amb la gastronomia de la terra de la Botiga de Montsonís, les vistes del seu mirador i la tranquil·litat del món rural.

Rivert té entre 40 i 50 habitants tot i que a l'estiu amb les visites dels familiars de ciutat el cens creix. Situat al Pallars Jussà les seves cases enclavades a les roques, un preciós entramat de carrers empedrats i una petita cascada li confereixen un encant inigualable.

La bellesa d´aquest poble de la Costa Brava no és la clàssica fotogènia cuqui de l´Alt Empordà (aquella que oscil·la entre la vila italiana medieval i la platja balear) sinó l'encant duna població fronterera congelada en el temps. Portbou disposa d'una estació de tren sumptuosa, record de quan era la porta d'entrada d'Europa a Espanya, d'una preciosa platja urbana de pedres, i d'un nucli urbà que és un petit dèdal de palaus noucentistes que cauen a trossos. I per sobre de tot, el goig de visitar una població on no existeix l'adotzenament turístic: aquí el visitant sap el que ve a veure i no acostuma a anar fotent crits. 

Arrecerat a la part nord-oriental de la comarca del Berguedà, la Pobla de Lillet combina dos encants contraposats: la pedra i la fusta medieval de la seva fundació –meravellós pont vell i castell de la Pobla de Lillet – amb els elements naturals arquitectònics del modernisme, els meravellosos Jardins Artigues que són el cim del Gaudí paisatgista, l'equivalent a fer una passejada per una mena de comarca hòbbit que hagués imaginat Tolkien anant de tripi.

La Beyoncé ha trepitjat Sant Martí d'Empúries. Aquest sol motiu ja us hauria de valdre, però si encara no heu sortit corrents a buscar el cotxe, aquí en van uns altres: Will Smith, Michelle i Barack Obama, també. Que què hi feien tots plegats en un poble –petitíssim i preciosíssim– del litoral català? Això tampoc és broma: estaven convidats al casament del germà d'Elon Musk, Kimbal Musk, amb Christiana Whyly. Com que l'enamorament era directament proporcional al pressupost del casament, van tancar el poble per poder celebrar el seu amor l'any 2018. Anècdotes a part, Sant Martí d'Empúries val per si sol: platges familiars i agradables, un passeig pla amb el mar a una banda i les ruïnes gregues i romanes a l'altra, carrerons amb flors a les finestres i una plaça plena de restaurants per fer-hi el vermut. Són pocs metres quadrats, però amb bona confitura: davant de l'església hi ha les ruïnes del castell que van inspirar Víctor Mora, dibuixant del Capitán Trueno, i al costat, la Casa Forestal, un edifici modernista que queda molt bé amb el mar de fons. No ho trobareu ni a la millor versió dels somnis americans.

Si Picasso va trobar inspiració a Horta de Sant Joan, Miró va fer-ho a Mont-roig del Camp. Va ser al Mas Miró, propietat del seu pare, on l'artista va haver d'anar a recuperar-se d'una febre tifoide als 17 anys i va prendre la determinació de fer-se pintor.

Veient el paisatge i la llum d'aquest municipi agrícola del Camp de Tarragona que es mira el mar de la distància, és fàcil entendre com el jove aspirant a pintor va poder enamorar-se'n fins al punt de dir "tota la meva obra és concebuda a Mont-roig, tot el que he fet a París és concebut a Mont-roig".

Podeu visitar el nucli antic, fer una ruta amb bicicleta fins a l'ermita de la Verge de la Roca, explorar les cales de Miami Platja (algunes verges o semi verges) o simplement passejar pel passeig marítim, on trobareu bons llocs per fer el vermut o menjar.

Envoltat per muralles, tal com indica el seu nom, es tracta d'un excepcional exemple de vila closa que conserva en bon estat el mur perimetral al qual s'adossaren interiorment les cases. El seu conjunt arquitectònic ha estat declarat bé cultural d'interès nacional. Espectacular.

Quasi que sap greu recomanar-vos aquest poblet d’alta muntanya tan tranquil i bonic (feu una cosa, no hi aneu tots de cop). Situat a 1.590 m d’altitud a la part gironina de la Cerdanya i limítrof amb França i Andorra, és ideal per a aquells que vulguin fugir dels indrets més turístics i comercials de la comarca. Caldrà, això sí, que feu els 10 quilòmetres de revolts de la carretera que puja des de Ger per gaudir de la bella estampa de la vall de Meranges, amb els pics del Puigpedrós (2.915 m) i la Carabassa (2.736 m) com a immens teló de fons del nucli de cases de pedra i pissarra, coronat pel campanar de l’església romànica de Sant Sadurní. Al poble hi trobareu la botiga Ucnuk, on podreu comprar queviures i dessuadores de fantasia dissenyades per ells mateixos, el Museu de l’Esclop, el famós restaurant (i hotel amb encant) Can Borrell i, carretera amunt, el restaurant Gírul, on es menja molt bona cuina tradicional. A més, Meranges és el camp base perfecte per fer excursions com les de l’estany de Malniu (2250 m) i els llacs d’Engorgs, i per anar a fer esquí nòrdic a l’estació de Guils-Fontanera.

Les cases colonials construïdes pels begurencs que tornaren de fer les Amèriques ja ens donen la clau per saber que estem en un paratge acollidor amb el visitant, ple de contrastos i història, i que mira enllà. Situat al cor del Baix Empordà, a l'abric del castell medieval que el presideix, el municipi, el nucli antic de Begur i les seves platges configuren un dels indrets més privilegiats de la Costa Brava.

Aquest petit poble de la Vall d’Aran és el punt de partida de moltes excursions per descobrir els Banhs de Tredòs o els llacs de Colomers. És d’aquestes imatges que queden gravades al cap: la d’un campanar que s’alça per sobre dels núvols sobre un decorat de color verd fosc, marró i taronja dels arbres decoren els vessants de les muntanyes que rodegen el poble. En aquest cas, el campanar de Salardú és força especial perquè és octogonal. Forma part de l’església de Sant Andrèu, un edifici en la transició del romànic tardà a l’arquitectura gòtica, és d’origen militar i ara ja s’hi pot pujar per gaudir del paisatge. A l’interior de l’església, els amants de l’art podran veure les pintures murals renaixentistes millors conservades de tota la vall i una escultura romànica del segle XII. A més, aquella zona havia estat plena de molins d’aigua que servien per moldre el gra, i a Salardú n’hi ha un de restaurat que es pot visitar per veure com funciona, això sí, només durant la temporada d’estiu. A l'hivern uns recomanem provar l'esquí de fons i degustar la millor cuina aranesa. Salut!

Després d'una passejada pel poble -carrerons de pedra, plaça Major, bars de veritat i botigues de tota la vida- no podreu travessar un carrer sense rebre una senyal perquè aneu a un balneari a passar la tarda. Caldes Montbui és el poble del 'self-care' perquè és un poble d'aigües termals, i ho podeu comprovar posant la mà sota la font del Lleó (traieu-la ràpid, que no us cremeu) i, sobretot, passant unes quantes hores en un dels balnearis del poble. Tant de bo tot el turisme exigís més relaxació i menys caminar. Al Broquetas, per exemple, podeu fer dues tècniques d'aigua termal per 28 euros. Si teniu temps, feu un passeig pel Parc de Can Rius –ideal per la canalla–, compreu galets pel Nadal següent a la botiga Sanmartí –la família fa 300 anys que fa pasta– i no us perdeu l'exposició permanent del museu: d'una manera didàctica i molt agradable aprendreu sobre l'origen del poble i les aigües termals. No marxeu de Caldes sense tastar-ne la cervesa artesana. Després de sortir com nous d'un bany relaxant, seieu a un bar i exclameu: "una Unika, si us plau!"

Va ser l'escenari on, l'any 1950, Ava Gardner i James Mason van rodar-hi la pel·lícula 'Pandora i l' Holandès errant,' per tant discutir sobre la seva bellesa resulta inútil. Les seves muralles i torres li donen un aspecte de poblet de pescadors a l'hivern que contrasta amb la massificació a l'estiu. Ideal per bussejar, passejar i reposar amb totes les comoditats.

És l'últim o el primer poble de la costa catalana, segons com es miri, al costat del Delta de l'Ebre. Al costat del Delta de l'Ebre. Manté l’aspecte de vila de pescadors i si ens allunyem del nucli urbà podem fer una bonica passejada per la vora del mar fins a la desembocadura del riu Sénia.

És un poble català que està França. Només per aquesta curiositat (fruit de guerres i tractats que es remunten al segle XVII), Llívia ja mereix una visita, però un passeig nucli antic de la vila us enamorarà mentre camineu entre cases d’arquitectura típica de la Cerdanya, amb la  teulada de pissarra, la façana de pedra picada, i els porticons de fusta. Segurament topareu amb la Farmàcia Esteve, una de les més antigues d'Europa, que ara s’ha convertit en un museu on s’hi poden veure bocals de vidre del segle XIX, llibres de farmàcia antics, receptaris, drogues antigues i instruments de laboratori que ens permeten viatjar al passat. Podeu entrar a l’església de la Mare de Déu dels Àngels de Llívia, un exemple de gòtic tardà, o caminar fins al Castell del poble, situat a dalt d’un turó amb vista a tota la plana cerdana (abans era un lloc estratègic i ara, un espai ideal on gaudir de la vista i fer-se fotos de record!). 

Va ser declarat conjunt historicoartístic i Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i és un dels nuclis d'arquitectura medieval més importants de Catalunya. Està assentat damunt d'una roca de gres i envoltada per un gran fossat excavat a la roca viva. A banda dels seus atractius històrics, és reconegut per la seva oferta gastronòmica i artesanal.

Santa Pau custodia la Fageda d'en Jordà,-un dels conjunts naturals més bonics de Catalunya-, que forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. De marcat caràcter medieval va ser declarat Conjunt Historicoartístic el 22 de juliol de 1971. S'hi ha d'anar mínim un cop a la vida.

Gósol és famós per ser l'indret on Pablo Picasso decidí investigar amb el cubisme. Com a testimoni hi queda el Museu Picasso i tímids homenatges a la visita del pintor malagueny. Gósol està inclòs dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró i és punt de partida per fer excursions al Pedraforca, Serra del Cadí, Serra del Verd, d'Ensija, Camí dels Bons Homes, ruta del Caracremada i al camí de Picasso.

Forma part de l'anomenat Triangle d'Or del Baix Empordà, format pels pobles medievals de Pals i Peratallada. És petit i encantador: carrerons de pedra i una església parroquial que data de finals del segle IX. I conserva en bon estat un bocí de la muralla medieval, deu torres imponents que podem apreciar mentre passegem per carrers estrets i costeruts. Ara bé, val la pena sobretot visitar el seu poblat ibèric, habitat del segle VI aC fins a principis de segle II aC, quan va ser abandonat amb l'arribada dels romans.

Rep el nom del pantà i es troba penjat damunt un penya-segat, de marcat passat àrab, a Siurana s'hi poden trobar restes del castell àrab del segle IX i històries com la de Abdelazia, filla del valí àrab de Siurana, que donà nom al cingle: el Salt de la Reina Mora.

Banyoles destaca per tenir l'estany més gran de Catalunya, on, segons la llegenda, hi viu un drac que ni Carlemany va poder vèncer. Com sabem, les males llengües de tant en tant expliquen que el drac encara neda per l'estany. Però sigui com sigui, visitar Banyoles i els seus voltants hauria de ser obligatori tant si creiem en monstres d'aigua dolça com si no.

També coneguda com la Vila Vermella, ja que la seva pedra arenisca de color vermellós és la que es va utilitzar per construir els principals edificis, era un lloc típic d'estiueig per a moltes famílies de Reus i voltants. Cada any per Sant Jaume (tercer dissabte de juliol) se celebra la Festa del Cava i de la font raja cava en comptes d'aigua. Paisatge, història i bombolles, que més es pot demanar?

Pals és el poblet ideal pels enamorats del submarinisme i les illes Medes. Si obviem les botigues de souvenirs i passegem pels carrers empedrats i les cases daurades amb flors, Pals recorda a un poblet del Sud de França. Hi destaquen l'església de Sant Pere, la muralla medieval i el campanar, conegut com la Torre de les Hores, del segle XI-XII.

Peralada és molt més que el castell del mateix nom. El municipi, clarament medieval i amb una dilatada tradició vinícola, acull els importants cellers 'Castell de Peralada', integrats dins de la denominació d'origen Empordà-Costa Brava. A més, cada any s'hi celebra el Festival Internacional de Peralada amb artistes de primer ordre. Tot plegat sembla tret d'un conte de fades.

Un altre poble medieval del Baix Empordà, sí, però és que Monells enamora: El visitant viatja de cop al segle XIII entre els seus arcs, carrerons i la seva famosa Plaça Sant Jaume I. De vida recollida a l'hivern i d'activitat i canalla jugant al carrer a l'estiu.

Castellar de n'Hug, situat al Berguedà, conserva la seva essència de poble medieval i de muntanya amb carrers empedrats i ermites romàniques. El poble també ofereix itineraris per fer excursions com el que porta a les Fonts del Llobregat, uns espectaculars brolladors d'aigua que formen el naixement del riu Llobregat, i perfectament accessibles a peu des del mateix Castellar de n'Hug.

Burg, al Pallars Sobirà, és un conjunt d'habitatges més que no pas un poble. Les cases de Burg són en el vessant meridional de la serra, a banda i banda del Torrent de Burg. Té a la part central l'església parroquial de Sant Bartomeu i a l'extrem de llevant la capella de Sant Francesc. Destaca la seva activitat cultural i gastronòmica com: L'Espai Tomata, un restaurant que promou la producció de la terra i dansBurg, una sala d'espectacles i de promoció de la dansa.

Seria un poble desconegut si no fos que allà s'hi troba el Monestir de Santes Creus. Fundat al segle XII, aquest monestir és un dels tres que formen part de la Ruta del Cister amb un imponent claustre gòtic i les tombes reials dels reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva esposa Blanca d'Anjou. Després de claustres i tombes aconsellem sortir a menjar per la zona, plaer assegurat.

La vila de Tivissa a la Ribera d'Ebre està construïda sobre un turó, al peu dels vessants septentrionals de la serralada del mateix nom. Els carrerons del centre històric, la plaça del Mercat on s'hi celebraven els judicis a l'època medieval i el castell són de visita obligada. Pels qui us agrada visitar esglèsies, és imprescindible conèixer l'Església Arxiprestal de Sant Jaume, un gran edifici format per tres parts: Església Antiga, Capella del Roser, i Església Nova, construït des del segle XIII fins al XIX, combina elements de diferents estils. I sí, és espectacular. 

És un petit poblet al costat de Rupit on tres o quatre cases de pedra ens donen la benvinguda, testimonis d'un passat aïllat i gloriós. Des del mirador hi ha unes vistes extraordinàries del Pantà de Sau. Ja ho diuen: En el pot petit hi ha la bona confitura.

Castellfollit de la Roca es troba sobre una cinglera basàltica d'origen volcànic. Curiós per la seva ubicació, el poble és, a més, un dels més bonics i curiosos de la geografia catalana. Un poblet per perdre's-hi una vegada i una altra. 

És un poble emmarcat a la Terra Alta, a les terres de l'Ebre. Hi destaquen el parc natural dels Ports i els rius de Canaletes i Algars que banyen la comarca, el primer dels quals conflueix amb l'Ebre a l'altura de Benifallet. A més, s'hi troben les serres de Pàndols i de Cavalls, situades entre Canaletes i Sec. Els paratges són perfectes per fer excursions i degustar bon vi.

Es diu molt alegrement, això de poble amb encant. Però en el cas de Montclar no ho direm perquè sí: l'Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya li va atorgar aquest segell, una distinció que només posseeixen vuit municipis del Principat! I és que Montclar, a poc més de 15 km de Berga, gaudeix d'una ubicació privilegiada, és un petit nucli encisador –pràcticament una vintena d'habitatges al voltant d'una gran i bonica plaça–, té fenomenals excursions a fer pels voltants, i conserva un patrimoni que cal conèixer, com les esglésies de la Santa Creu, de Sant Quintí i de Sant Martí. Era coronat per un castell, del que, malauradament, no en queden restes.

Situat a la província de Tarragona i enclavat en el pendent d'un turó i a la vora del Riu Ebre la seva posició estratègica l'ha convertit en assentament de tot un seguit de pobladors des de la prehistòria fins a l'actualitat. Sense cap dubte, el seu castell templer del segle XII és la principal atracció del lloc, també podem fer excursions al celler de Gandesa i tastar els seus vins o banyar-nos a les Piscines naturals de la Fontcalda. Un cap de setmana ideal.

La primera menció de Queralbs com ciutat és com «Keros Albos» en l'acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell l'any 836. Es tracta d'un municipi de la comarca del Ripollès, ubicat al nord de Ribes de Freser, a l'oest de Setcases i al sud de les comarques de la Cerdanya i el Conflent, famós per la seva església romànica de Sant Jaume datada al segle X. Un espectacle pels amants l'art.

Encara conserva l'encant d'abans que el boom turístic arribés a la Costa Brava. Encara és un antic poblet de pescadors enmig d'una costa rocosa esquitxada per boniques i tranquil·les caletes on gaudir del mar en calma. Al nord hi trobem el paratge natural Castell-Cap Roig (al·lucinant!), ideal per a passejades o fer excursions, i al sud Llafranc. A l'estiu, al Jardí Botànic s'hi celebra el Festival de Cap Roig, un dels de més renom de Catalunya.

Està situat en mig de boscos d'alzines i roures i a les obagues, faigs, amb importants zones de prats i pastures. Hi destaca el temple romànic del XII dedicat a Sant Cristòfor i les seves cases amb teules inclinades. És al·lucinant.

Impensable que a una hora de Barcelona s'hi amagui aquest poble acollidor i pintoresc on el temps sembla aturar-se. El parc natural de Sant Llorenç del Munt i L'Obac és el responsable de l'interessant paisatge i de l'aïllament de Mura. Des del centre d'interpretació hi parteixen interessants rutes a peu. Un plaer bucòlic apte per barcelonins amb poc temps.

Si Joan Amades va situar la llegenda de Sant Jordi en aquest llogaret, per alguna cosa seria: les seves muralles imponents i el seu monumental conjunt arquitectònic que ens transporta a llegendes de dracs i cavallers. Cada any, als voltants del 23 d'abril, se celebra la Setmana Medieval, recreant escenes dels oficis i del dia a dia d'aquella època on el poble hi participa activament! Molt recomanable si us agraden les històries de princeses.

Rupit i Pruit està situat a la subcomarca del Collsacabra amb menys de 300 habitants. Està format pel nucli de Rupit i un conjunt disseminat de masies, conegut amb el nom de Pruit, on encara la terra i el bestiar tenen una importància predominant. Dos llogarets per fer excursions i gaudir de la pau i la natura.

És el tòpic sí. Però qui és el valent no cau rendit davant l'encant de Besalú? Qui pot evitar fer fotos sense parar quan fa un cafè en alguna de les seves terrasses o passeja per aquest poble situat a 150 metres d'altitud? Ens encanta perquè sembla tret d'una pel·lícula d'època i no hi podem fer més. Tots ho sabem: és un dels pobles medievals més singulars de la Garrotxa i, de fet, és una de les mostres més importants de la Catalunya medieval.

Lluny dels esquiadors i els hotels, Bagergue conserva l'encant muntanyenc de la Vall d'Aran. El fred a l'hivern i la rosada a la primavera acompanyen l'Església de Sant Feliu del segle XIII i el santuari de Santa Margarida, testimonis d'un passat de bordes i corrals i no de cases i apartaments.

Residència d'intel·lectuals i artistes des de Dalí a Pau Riba, actualment acull els urbanites a la recerca de pau i tranquil·litat lluny de turisme costaner de masses. Es troba enmig de massissos rocallosos que la van deixar, fins finals del s. XIX pràcticament amb el mar com a única sortida. De l'antiga vila fortificada queden un Baluard, que acull l'Ajuntament, i un portal d'arc rebaixat que donava a la platja. Visita obligada si busqueu la inspiració (o un bon peixet de roca).

Gairebé a tocar amb Terol, l'Horta de Sant Joan pertany a la Terra Alta i recull les aigües del riu Algars per tal de cobrir les necessitats del municipi. A la part sud es troba el territori més accidentat, però de gran bellesa: el Parc Natural dels Ports. El poble va veure néixer Manel Pallarès, amic de Pablo Picasso i amb qui hi passà una bona temporada. Testimoni d'aquella visita hi ha un actiu Centre Picasso que organitza exposicions, simposis, publicacions, etc...