Enric Casasses en sis llibres

Edicions Poncianes. 284 pàgs. 24 €.

Si algú us diu que Enric Casasses és el millor autor català viu no feu una ganyota, perquè segurament no va mal encaminat. Si no us ho creieu, agafeu aquest llibre preciós per qualsevol banda. És un prodigi de bellesa, de tipografies, d'edició, amb sentit de l'humor, classicisme i avantguarda. És un tot. Casasses hi parla sobretot de l'amor, de tots els costats de l'amor, al qual canta, versifica, hi pensa i s'ho repensa.

Un poema: "No haver-te conegut / seria terrible. / Però terrible terrible. / I no ho sabria. / A sobre, no ho sabria"

Pagès Editors. 340 pàg. 20 €.

Un poema de prop de 10.000 versos. Sí, ho han llegit bé. Un llibrot que és, segons Casasses, un que en un microsegon en què el metro pràcticament s'atura a mig túnel reviu un instant de la infància sortint de sobte de l'amagatall d'un portal cridant-li "uh" a algú, i alhora té baixant de la font del gat enganxada al cervell. 'Uh' és segurament l'exercici poètic més descomunal fet en català en l'últim quart de segle.

Un fragment: "perquè som unes espècies de con / fraries germanies germanor / sense papers sense bandera sense / frontera sense res més que aquesta / cara a prova / de documents"

Empúries. 134 pàg. 16 €.

El 1980, Enric Casasses no era ni escriptor ni poeta, només escrivia. El 1980 se'n va anar al sud de Suècia, a Escània, amb una amiga d'aleshores que ell li deia criatura de llum, o Ljusbarn. S'asseia al porxo de la casa i escrivia, fins que van acabar-se els calés i va veure's obligat a treballar, i en aquella regió d'Europa tocava recollir maduixots. Aleshores, amb 29 anys, diu, "era més lliure"... La vida de Casasses aquell juny i juliol de fa 40 anys té un punt bergmanià, de caseta al bosc, converses luteranes i disquisicions poca-soltes. Tot confós en un paisatge on tot és gradiós, però no grandiloqüent. 

Un fragment: "Que la mort per nosaltres és per negar-la, oblidar-la, esquivar-la o cagar-s'hi: no la respectem. Els morts, sí. Els morts que parlen amb la veu dels arbres, de les muntanyes, de les parets del mas, de les velles sentències, de la flaire del sofregit que s'està fent quan la gana ha afinat la sensibilitat i el sol arriba a l'hora alta del dinar...".

1984 Poesia. 144 pàg. 15 €

Casasses escriu versos plens, prenyats. Sonors però no buits: la poesia popular és la font primera. Com l'amor, la base de 'T'hi sé', un llibre de versos que no ho semblen i d'altres que ho són. La inspiració viu al cervell, baixa pel braç i surt pels dits. Poemes al progrés i als mesos de l'any, a la 'wilde side', al no ser-hi. Poemes a tu, al poema, al poble del costat del del costat, a les equacions de segon grau. Versos que es fan cançó. Odes a l'escurçallàpits i a la finestra. A la lluna i al follar, a l'ema i al patiment.

Un poema: "És com si la rondalla antiga / –aquella que el burro havia escoltat– / –la dels amors d’amor i psiquis– / estigués a punt a punt de fer-se real aquí al meu barri / entremig del bullider enfebrat del nostre món / de coneguts desconeguts amics pares germans amors / i / efectivament / no fos cap rondalla: / només això, que sí, que t’hi sé."

Edicions 62. 128 pàg. 16 €.

Casasses ha tocat tots els pals de la poesia. I en aquest llibre el trobem amb el barret formalista (fixeu-vos en el sonet de més a baix), amb càrregues de profunditat, joganer (com sempre) i amb un peu posat en la tradició catalanesca. Popular i culte. Net d'Ausiàs March i fill de Salvat Papasseit. Escriu cançons i ens estripa les vísceres. Un llibre que s'hauria de reeditar ja.

Un poema: "Tinc una pena tan teva / que no me la pots robar / Tinc una pena tan teva / que és més fonda que la mar // Si la pena emplena el mar / la mar aguanta la terra / la terra m'ha d'aguantar / per no ofegar tanta pena // Al Racó del Pare Etern / tinc la barca fondejada / per quan diguis que pirem // A la Boca de l'Infern / tinc la barca embarrancada / sense vela i sense rem"

Edicions 62/Empúries. 192 pàgs. 19 €.

Amb la plaça de Gràcia com a centre místic de l'univers, que diria Víctor Nubla, Casasses va escriure un poema en set cants que li va valer el premi Ciutat de Palma de poesia. Un llarg poema narratiu en el qual descriu l'ambient de la plaça de Gràcia. La quotidianitat és aquí marca de la casa, amb el lloc, el Resolís, els personatges que els sovintegen amb la seva afició pels caliquenyos, el fricandó i el bacallà. Un altre llibre que s'hauria de reeditar.

Un fragment: "La història / dels homes / només / agafa / fondària / quan entren / en l'aire / que creen / les dones, / si és / que mai / en van / sortir"