Escapada a la Costa Brava per Setmana Santa

La temporada de submarinisme s'enceta per Setmana Santa i no es tanca fins passat l'estiu. Bones notícies per tots els amants del fons marí: a partir de Setmana Santa, obren portes els centres d’immersió de la Costa Brava. Així que si ja esteu farts d’aquest hivern sec i sentiu la crida de posar-vos en remull, ha arribat l’hora.

Els aiguamolls de l'Empordà constitueixen el conjunt marjalenc més important de Catalunya després del delta de l’Ebre. Antigament s'hi havia conreat arròs, pràctica que s'ha tornat a introduir, però la principal atracció dels aiguamolls és observar les més de 300 espècies d’aus que fan el seu peregrinatge cap a terres africanes. Les millors hores per observar els ocells són el matí i el capvespre, i les èpoques en què hi ha més espècies són les de les migracions (març/maig i agost/octubre), encara que durant tot l’any s’hi poden veure espècies interessants. A més a més, si ets aficionat a la fotografia, la llum del paratge és excepcional per captar instants amb la teva càmera.

De bunyols se’n mengen a tota Catalunya, però si voleu BRUNYOLS heu de visitar l’Empordà i fer-ho per Setmana Santa, que és quan les fleques i pastisseries en tenen a grapats. En podreu degustar de vent, els clàssics de l’Empordà o varietats específiques com els de triangle de Sant Feliu de Guíxols.

De fet, la ciutat ganxona dedica una fira a aquest producte tan nostrat per Setmana Santa i una vintena de restaurants en serveixen per postres! A Garriguella també fan d’aquest dolç una festa grossa amb la Fira de la Garnatxa i del Brunyol de l’Empordà.

Malauradament degut a la Covid 19 aquest serà el segon any que no podrem gaudir d'aquesta tradicional processó. Des de Time Out, a mode de petit homenatge, no  podíem  deixar d'incloure aquesta proposta encara que sigui per l'any que ve. El Dijous Sant, Verges és parada obligatòria perquè hi representen un dels clàssics de la Setmana Santa: la processó.

Ja cal que hi aneu d’hora, perquè a partir de les 7 del matí el poble queda col·lapsat de centenars de persones que volen veure aquest espectacle únic que representa la vida i la mort de Jesucrist i ja no s’hi pot circular.

El poble sencer forma part d’aquest gran espectacle que s’allarga des de les 5 de la tarda i fins a les 12 de la nit, quan es representa la mil·lenària Dansa de la Mort amb esquelets que ballen tot recordant que a tots ens arribarà la nostra hora.

Els camins de ronda recullen el bo i millor del paisatge admiradíssim de la Costa Brava. Resseguiu-los de dalt a baix en els seus trams excepcionals que passen per Llafranc i Calella fins a Palamós o que arrenquen de les cales de Sant Antoni de Calonge i arriben fins a Platja d’Aro. Al sector sud, resseguiu-los en el seu recorregut per Blanes o Lloret i sigueu espectadors de primera línia de les meravelles que ofereix el Mar Mediterrani. Recordeu agafar la càmera de fotos i el protector solar, encara que no sigui estiu, el sol primaveral apreta.

Dalí va triar Cap de Creus per emmarcar els seus rellotges desfets de la "Persistència de la memòria", un títol premonitori de l’efecte que té aquest paisatge sobre el visitant: Cap de Creus no s’oblida. Tant Salvador Dalí com Josep Pla van viure i retratar aquest paratge, un amb el pinzell i l’altre amb la ploma i és que a cavall dels termes municipals de Cadaqués, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera i Roses hi trobem el Parc Natural del Cap de Creus el primer parc maritimoterrestre del país. Un parc d’una bellesa salvatge on es pot gaudir de les seves esplèndides cales, penya-segats, vegetació, camins o roques.

El monestir de Sant Pere de Rodes, situat al Port de la Selva, va ser un monestir benedictí de l’antic comtat d’Empúries. Es tracta d'un conjunt monàstic de grans dimensions, format per l’església –d'estil romànic i influït per l'arquitectura tardoromana–, el claustre i les diverses dependències monàstiques disposades al seu voltant. La primera documentació de l'existència del monestir data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel·la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que passa a ser considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. El veritable origen, però, encara es desconeix.

El Museu Dalí no necessita presentació. Inaugurat l’any 1974 i construït sobre les restes de l’antic Teatre Municipal de Figueres, és considerat l’última gran obra de Salvador Dalí. De fet, va ser concebut i dissenyat per l’artista amb l’objectiu d’oferir al visitant una autèntica experiència i endinsar-lo en el seu particular i genial univers. Dins, la col·lecció permet copsar la trajectòria artística de Dalí, des de les primeres experiències artístiques més centrades en l’impressionisme i el cubisme, el surrealisme, la mística nuclear i la passió per la ciència, fins a arribar a les últimes obres que va pintar. A més, també hi trobem obres d’Antoni Pitxot, El Greco i Duchamp entre d’altres. Dues curiositats: Dalí va ser batejat a l’església del davant i, com sabem, està enterrat en el mateix teatre.