Escapada a l'Anoia: castells, globus i traginers

Ens situem als límits amb la comarca de la Conca de Barberà, a Sant Martí de Tous. Aquí, una fenomenal fortalesa –força restaurada, cert– presideix el poble i els entorns. És el castell de Tous. Si bé la família amb aquest cognom hi va deixar de viure fa més de cinc segles, el castell ha mantingut el nom i va donar el topònim a la població que té als peus. Avui és una residència privada, però oberta a visites en dies concrets o bé concertades. El lloc no us deixarà indiferents, per la seva llarga història –ja Guifré el Pilós i l'abat Oliba hi van posar els peus–, i a més a més és motiu d'unes quantes llegendes. No és estrany que des de l'any 2010, el mes de juliol, es dugui a terme en aquestes contrades el Festival de Llegendes de Catalunya (FESLLECAT). No cal, però, que espereu al juliol per anar-hi, feu-ho en qualsevol època de l'any, que el castell segur que us estarà esperant. Nosaltres hem decidit començar aquí la nostra escapada a l'Anoia.

Ahir vàrem veure panoràmiques des de força altura, però sense deixar de tocar en cap moment de peus a terra. Aquest matí us animem a anar encara més amunt –bastant més–, en una activitat que a l'Anoia té gran tirada i que, potser, encara no heu provat mai. Us garantim que és una experiència inoblidable!

Dues empreses, Globus Kon-Tiki i Camins del Vent, ofereixen sortides amb globus sobrevolant la comarca de l'Anoia. Què té aquesta comarca que no ho tinguin d'altres que la faci tan atraient per fer-hi una excursió amb globus? Doncs segurament unes condicions meteorològiques i un terreny adequats, però també la poesia que suposa veure constantment la muntanya de Montserrat a l'horitzó i la varietat de colors dels paratges de l'Anoia des de l'aire.

Ja a terra, gaudireu d'un bon esmorzar i se us lliurarà un diploma de vol per fer encara més complet un matí excepcional.

La tarda serà més tranquil·la. En el món actual, com hem comprovat aquest matí, fins i tot podem volar, però fins no fa pas tantes dècades el transport de mercaderies entre poblacions era molt més lent i dur que avui en dia. Els traginers eren aquells que feien possible l'intercanvi tant de productes com d'informació entre masos, pobles i ciutats, i a Igualada els hi dediquen un museu, per la importància que varen tenir en el desenvolupament comercial del territori.

El Museu del Traginer explica aquest ofici, tot allò que l'envoltava i la seva evolució, a partir de la col·lecció d'Antoni Ros. Entre les més de dues mil peces que s'hi exposen, distribuïdes en tres plantes, en destaquen els prop de 40 carruatges. Al centre –adaptat especialment per a persones invidents– sabrem també com es va anar perdent l'ofici a partir de les noves energies, primer el vapor i després la benzina. De fet, els que avui coneixem com a transportistes vénen a ser els traginers que durant segles i segles havien portat amunt i avall tot allò que feia falta per viure.

Hem començat l'escapada visitant un castell, i el darrer dia també ens el reservem per conèixer un parell de fortaleses més. I és que a l'Anoia n'hi ha per donar i per vendre. Potser el més emblemàtic és el que visitarem aquest matí, el castell de Claramunt. Alçat al segle X, les intervencions i reformes dels anys 90 del segle XX el van deixar com a espai ideal per entrar-hi i saber com eren aquestes edificacions medievals. S'hi fan visites guiades. Les panoràmiques des d'aquí, com no pot ser d'altra manera, també valen molt la pena, i per tant la caminada per arribar-hi d'una mitja hora –gens dificultosa– és del tot recomanable. El castell domina el punt on el congost del riu Anoia s'obre a la conca d'Òdena, i el motiu de la seva construcció fou la disputa per aquestes terres entre els comtes catalans i les tropes de l'Al-Andalus. Per això, com encara es pot observar mil anys després, fou un castell majestuós, amb muralles esglaonades, torres defensives, i on tampoc hi podia faltar una església, Santa Maria, de factura romànica.

I de la Pobla de Claramunt anem a Sant Pere Sallavinera, municipi al qual pertany el castell de Boixadors. L'edifici apareix documentat per primera vegada l'any 1015 –és a dir, que enguany bufa les mil espelmes–, i des del segle XV fins al XIX va formar part de la baronia dels Boixadors, sota el poder d'una mateixa família. De nou, les vistes són fantàstiques, sobre l'altiplà de Calaf i envoltat de serres, valls i rierols. Demaneu de fer-hi una visita guiada, i gaudiu d'un dels bressols de l'Anoia per acabar aquesta sortida per la comarca plena d'al·licients.