Escapada al Bages: la capital, vins i castells

La primera aproximació a la comarca la fem des d'un dels seus elements patrimonials més emblemàtics i majestuosos: el castell de Cardona. Diuen que es va començar a construir fa ni més ni menys que 2.500 anys, però avui segueix imponent dominant el territori, amb una part important dedicada a parador de turisme, i amb molts altres espais que es poden visitar lliurement, com el pati ducal, el claustre o l'arrodonida torre de la Minyona, des de la qual les panoràmiques són, simplement, brutals. Us recomanem que per conèixer els interiors del castell i de l'adjunta col·legiata de Sant Vicenç us apunteu a alguna visita guiada. Veureu un conjunt amb una indubtable importància històrica, estratègica i patrimonial (la col·legiata de Sant Vicenç està considerada una obra cabdal del primer romànic català), i també religiosa, ja que aquí morí Sant Ramon Nonat l'any 1240.

Hi ha qui creu que el nom de la comarca prové de Bacus, el déu del vi. Sigui així o no, el que sí se sap és que en aquestes terres es fa vi des de temps dels romans, i en l'actualitat la Denominació d'Origen Pla de Bages guanya adeptes cada dia que passa. Són dotze els cellers que formen part de la DO, i ens hem proposat per avui visitar-ne alguns i així descobrir els seus secrets.

Trieu el que vulgueu, perquè cadascun té un encant especial. Per exemple, n'hi ha que conserven barraques de vinya, edificacions de pedra que són testimoni de la passió històrica pels ceps al Bages. És el cas de l’Abadal, a Santa Maria d’Horta d’Avinyó, immers en un paratge captivador. A més a més d’endinsar-vos al celler, també farem cap al Museu del Vi, a una masia del segle XII, i a les ja esmentades barraques de vinya. De segur que ens parlaran del picapoll, una varietat de cep autòctona del Pla de Bages, que fa un gra blanc, menut, ovalat i de pell molt prima i tendra, i que és l'emblema de la DO. Acabat el recorregut no hi mancarà un tast de vi. Com de segur també us deixaran provar la seva elaboració al Mas de Sant Iscle, dins el terme municipal de Sant Fruitós de Bages. S’hi fan vins des de principis del segle XIX. La proximitat de la masia –documentada des de l'any 950– amb les vinyes comporta que la visita sempre comenci a la terra, i, segons en quin moment de l'any ens trobem, podreu conèixer una o altra feina del pagès. Després entrareu al celler. Sapigueu que en aquest lloc també programen al llarg de l'any concerts de jazz i de música clàssica, i que també hi podeu menjar.

Quan ja en tingueu prou de vins, podeu acostar-vos al castell de Castellar, al terme municipal d'Aguilar de Segarra. A través d'una visita guiada coneixereu aquesta sorprenent edificació d'estil gòtic que integra un espectacular conjunt monumental amb l'església de Sant Miquel, la seva rectoria i el molí. És un dels pocs forts del país que a més del seu paper militar ha complert les funcions de masoveria.

Com ja us avançàvem, la darrera jornada bagenca la dediquem íntegrament a Manresa. I és que la capital pot ser visitada des de moltes perspectives, totes elles atractives. Si sou dels que us agrada que us expliquin les coses, us recomanem que us informeu del llistat de visites guiades que s'ofereixen i escolliu la que més us plagui. Nosaltres ens ve de gust començar fent un tomb per la ciutat que es troba dins els límits de l'antiga muralla medieval, és a dir, el centre històric. Coneixerem racons com la Plaça Major, la Plana de l'Om, el carrer de Sant Miquel o el carrer d'en Botí. Menció a banda mereix el carrer del Balç, amb la mateixa estructura que fa 700 anys, quan la ciutat era de les més destacades de la Corona d’Aragó i rebia amb tots els honors els sobirans que hi feien cap. Al Centre d’Interpretació del mateix carrer, i amb les tecnologies més avançades, sabrem un munt de coses sobre la Manresa medieval... explicades pel mateix rei Pere III el Cerimoniós!

Arribar-se a la Basílica de Santa Maria (la Seu), notable edifici de factura gòtica i que marca perfil al capdamunt del Puigcardener, és del tot imprescindible. Com també seguir els passos de Sant Ignasi de Loiola, que l'any 1522 va passar onze mesos, i en una balma natural, la Santa Cova, hi va escriure els seus Exercicis Espirituals. En aquest indret, possiblement el lloc de Manresa de més renom internacional, acomiadem la capital i la comarca.