Fem un aperitiu?

Amb l’arribada del bon temps tornen alguns dels nostres clàssics preferits: les passejades per la platja, les barbacoes amb els amics i un dels plaers més grans, els aperitius a la fresca. La fórmula de la felicitat no és difícil d’assolir; amb unes patates xips, unes olivetes i unes Moritz podem oxigenar-nos i carregar piles al migdia.

La paraula aperitiu ve del llatí aperire, que significa obrir, i existeix des de l’edat mitjana. El concepte era precisament el d’obrir l’estómac abans de l’àpat, però aleshores es feia amb productes a base de sucre o mel i amb espècies com el gingebre. A casa nostra, l’hora de l’aperitiu es va començar a popularitzar als anys 40 i 50, quan les famílies de classe mitjana i baixa es reunien a les tavernes del poble els diumenges, després d’anar a missa de dotze. Les noves generacions han mantingut la tradició de fer una cerveseta d’abans de dinar, un costum que s’ha convertit en un acte tan sagrat com fer la migdiada. A altres països n’han pres exemple i no és estrany veure els portuguesos o els argentins fent un piscolabis abans de dinar. A Itàlia, en canvi, l’aperitiu no es fa al migdia sinó abans de sopar, i va acompanyat d’uns petits sandvitxos.

Sigui on sigui, fer l’aperitiu és un petit luxe quotidià que ens proporciona una estona de relax i plaer. Recordeu els ingredients imprescindibles: alguna cosa per picar, uns amics per brindar i una Moritz, la cervesa que va portar la cervesa a Barcelona. La millor manera de convertir un migdia qualsevol en un diumenge assolellat.