Fins i tot un paisatge tranquil...

"Fins i tot un paisatge tranquil..." és la frase que el poeta Jean Cayrol repeteix en diverses ocasions a l'inici de 'Nit i boira', un documental realitzat per Alain Resnais el 1955. A la pel·lícula, la veu del poeta busca la manera d'explicar allò que queda fora de l'expressable, donar llum sobre el que contenen les imatges que recorren aquells espais en altre temps habitats per l'indicible. 'Nit i boira' tornava a Auschwitz deu anys després del seu alliberament i Cayrol havia sobreviscut al camp de Mauthausen. Lluny de ser un projecte sobre l'holocaust, aquest se serveix d’un tema tan recurrent per parlar de la idea de dissoldre's, de desaparèixer sense deixar rastre i de la necessitat de tractar certa informació que ens permeti enfrontar-nos a allò que no perdura. Amb Detanico & Lain, Diego Santomé, Fernando García, Mauro Cerqueira, Fermín Jiménez Landa, Emilio Arauxo, Tamara Kuselman, Lucía C. Pino i Celso Fernández Sanmartín.