Fiston Mwanza Mujila: un miner en una cava de jazz

En Fiston és, per sobre de qualsevol altre qualificatiu, una bèstia escènica d’un parell de nassos. Nascut a Lubumbashi, regió minera del sud del Congo, on la terra s’excava amb pic i pala per extreure’n diamants, es va destacar de ben jove escrivint poemes que després declamava en públic en uns espectacles estridents i plens de xiscles, on el ritme ho era tot. De vegades l’acompanyava algun instrument, sovint un saxo o un baix, i feia de rapsode. “Quan pujo a l’escenari, em sento com un nen que vol cantar-li a la lluna”. Fora de l’escenari, en Fiston xerra fluix però molt entonat, com si dins de les costelles dugués un canari, o un flautí.

'Tram 83' és la seva primera novel·la. Des del principi, en Fiston l’ha definit com un intent d’acostar els 'Giant steps' de John Coltrane a la literatura. “M’agrada aquesta idea del jazz que entén la música com una manera de sortir d’un mateix i anar a l’infinit –engalta–, com una conversa amb Déu”. És per això que té un 'tempo' tan ben parit, que el batec dels sons es manté com una constant de la seva prosa. La repetició, les variacions i els diàlegs de ritmes sincopats es van succeint en unes pàgines llampants com un mostrari d’estampats africans. En Fiston les llegeix en veu alta, fent petar els dits ossuts i estirant els braços com un faig electrocutat.

La novel·la passa quasi de principi a fi en un bar nocturn i subterrani, desaconsellat a miserables, incircumcisos, garrepes i sobretot a arqueòlegs, on es troben prostitutes amb pits amb forma de tomàquet i unes orquestres diabòliques que escalfen la bevèrria. “És un lloc de penitència i resurrecció, com una mina, on la gent ha de treballar amb molta paciència, siguin quines siguin les seves aptituds, per aconseguir una palleta d’or”, explica en Fiston. Aquí és on trobem els dos protagonistes de l’aventura: en Lucien, un malaguanyat historiador que vol explicar la veritat de l’Àfrica postcolonial, i en Rèquiem, un pinxo que es dedica a fer-les de tots colors.

De la foscor de la mina a l’olor de sutge de la taverna, que té les parets humides com la pedra rascada d’una cava. “És una seqüència lògica”, insta en Fiston. Però en realitat l’origen ve de més lluny. 'Tram 83', com tot el que l’autor congolès ha fet fins ara, té les seves arrels en les narracions tradicionals africanes, de transmissió oral. “Vinc d’una cultura amb una escassa literatura escrita, però amb una llarga tradició de contadors de faules que anaven de poble en poble difonent els seus proverbis i les seves rondalles”, explica. En un territori com el Congo, amb una memòria històrica tan parca, les creences populars han sobreviscut per sobre de tot.

En Fiston diu que és un país que viu de nit. “Si s’ha de destituir un general o bé canviar el nom de la república, tot es comunica a partir de la posta de sol –explica l’autor–. Ens hem acostumat a existir d’amagat d’alguna cosa”. Ara, en Fiston viu a Àustria, amb una beca doctoral d’estudis humanístics. “Jo sempre dic que per entendre bé qui ets has d’estar una mica lluny de casa”, engalta ara, amb la veu com l’aleteig d’un colibrí. Trobar el perquè de l’existència en les notes del soul semblava un assumpte reservat a Sartre i els seus personatges. Però en Fiston segueix provant sort. Si alguna cosa va aprendre dels miners és l’art de la paciència.

Tram 83
Fiston Mwanza Mujila
Periscopi
232 pàg. 18 €