Els gats més famosos de Barcelona

El gat més barceloní és, sens dubte, el de la famosa font de Montjuïc on, segons la cançó, festejaven una noia i un soldat. La font es troba dins dels jardins de Laribal, i diu la llegenda que el nom prové de què va ser trobada el 1855 per un gat. En qualsevol cas, del cap d’un gat raja l’aigua, en el centre del que simula ser una cova natural. Va ser el 1918 quan Josep Puig i Cadafalch va reurbanitzar els jardins de la font, que ja era lloc de trobada i esbarjo dels barcelonins. Puig i Cadafalch va construir un edifici just al costat per acollir un restaurant. L’edifici està presidit també per la silueta d’un gat que sobresurt de la façana. D'aquí poc l'edifici reobrirà com a restaurant sota la gestió del Grup Confiteria.

Els Quatre Gats és un restaurant emblemàtic situat als baixos de la Casa Martí, un edifici neogòtic de Josep Puig i Cadafalch al carrer Montsió. L’actual restaurant va obrir el 1970, però la història es remunta al 1897, quan es va convertir en punt de referència del modernisme impulsat per figures com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Pompeius Gener, Joaquim Mir i Miquel Utrillo, sota la direcció de l’hostaler Pere Romeu. Els Quatre Gats es va convertir en lloc de tertúlies, sopars, reunions d’art i literàries, exposicions i vetllades musicals. Es va inspirar en el cabaret parisenc Le Chat Noir. Aquí va ser on Picasso va fer la seva primera mostra individual. El 1903, va haver de tancar a causa dels deutes acumulats.

A la rambla del Raval trobem el gat més gros i gras. És una escultura obra de Fernando Botero, a qui l’ajuntament li va encarregar el 1987. De moment ha tingut quatre vides a quatre indrets diferents de Barcelona. El primer lloc on la van instal·lar va ser al parc de la Ciutadella. Més tard va anar al costat de l’Estadi Olímpic, a Montjuïc, d’on va ser traslladat prop de les Drassanes. Finalment, sembla que la rambla del Raval ha estat el seu lloc definitiu, almenys fins ara, tot i que no es descarta que esgoti les tres vides que conserva en altres destins de la via pública. Les seves proporcions desmesurades, com si hagués sortit dels pinzells de Rubens, l’han convertit en un símbol de la ciutat.

Els gats negres estan relacionats amb la mala sort. Menys un de Barcelona, el que dona nom a l’administració de loteria número 44, al carrer Pelai. La seva història comença el 1912 quan li va ser concedida a Ernestina Baró. Abans de ser al carrer Pelai (primer al número 40 i al número 1 a partir del 2016), havia estat al carrer Ample, al Roser –al costat del Molino–, i a la ronda Sant Antoni, quan els clients la van batejar com a Gato Negro. Es va fer molt popular als anys 50, quan va repartir importants premis. Des d’aleshores, s’associa aquest gat negre amb la bona sort. A l’administració, a més del logotip del negoci, hi ha una petita escultura d’un gat a un dels laterals de la porta.

Una colònia de sis gats viu des del 1998 a la petita placeta que hi ha a la confluència del carrer Pintor Fortuny amb Xuclà. No són de debò, sinó que estan pintats a una paret mitjanera que va quedar al descobert en enderrocar unes cases. Van néixer del pinzell del pintor i dibuixant Arnal Ballester, en el marc de les activitats desenvolupades en la primera edició de La Ciutat de les Paraules d’aquell any, quan es va declarar Sant Jordi com a dia internacional de les paraules. Aleshores, un grup de pintors voluntaris va plasmar a façanes i mitjaneres del Raval dibuixos proposats pels veïns per omplir de colors el barri. Aquest mural dels gats s’ha preservat.

Quan els arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana van dissenyar la plaça dels Països Catalans en els anys 80, van decidir posar la silueta d’un gat sobre la pèrgola ondulada que dona ombra a aquest espai. Era un intent d’humanitzar la que es considera paradigma de les places dures. El gat és difícil de veure. S’ha de fer des d’una certa distància. Representa el gat que tot ho vigila des d'una teulada. La dels Països Catalans ha estat sempre una plaça polèmica per la manca d’elements de vegetació. Avui és un dels paradisos dels skaters, mentre espera com serà la seva nova vida després de la profunda reforma que viurà tota l'àrea de l'estació de Sants.