Cia Somriure Bàrbar.
Aquesta obra teatral dirigida per Pasquale Bàvaro, té una singularitat especial perquè és un projecte ideat com teatre múltiple o de la possibilitat. Aquest, és defineix pel fet de trencar la seqüencialitat del text teatral, obrint possibilitats que decideixen seguir els actors quan el text ho proposa. Els antecedents són els mateixos per a totes les possibilitats. Al principi són éssers humans d’unes dimensions normals, cadascú la seva, que viuen cadascú al seu lloc d’origen. De sobte, sense cap raó, quatre-cents éssers humans creixen 85 vegades les seves dimensions anteriors. Nus, perquè res els hi cap ja, segueixen una llum que tots veuen de lluny. En pocs minuts estan tots reunits a la boca d’un volcà, on es troben amb tres gegants nus com ells, però que porten barret. Diuen que són tres instructors de natació. Els expliquen les lleis, el sistema de govern, els quatre estils bàsics i les possibles variacions i a més els donen una regla: “reunir-se en aquest mateix lloc cada quinze anys, recordant tot allò que ha passat i esperant el seu retorn".