Gràcia vs. Sants

Aquí en canvi se sap que sant Bartomeu és patró del barri com a mínim des de l’any 1340, l’any en què hi ha documentat el primer altar en la seva memòria. No es té una primera referència de la celebració, però, fins al 1789, quan se sap que a la festa hi havia missa cantada, ball de plaça amb la presència de l’alcalde de Sants i el ball de Sant Bartomeu.

La primera foto d’un carrer guarnit, del carrer de Vallespir –abans Colón–, és del 1905. El concurs, però, no comença oficialment fins a l’any 1943. La participació ha tingut moments àlgids i d’altres menys gloriosos. Als anys 50 hi van participar 22 carrers. El 2008 només van ser 12. L’any passat, 16. Si a Gràcia el que impera és la decoració fantàstica, a Sants el que es porta més és la sàtira. L’any passat van convertir el carrer de Rossend Arús en un volcà en erupció que simbolitzava la tensió entre els veïns del barri per fets com el desallotjament de Can Vies. També hi havia un creuer de luxe i un Park Güell gratuït.

Si a Gràcia impera la rumba per tradició i una mena d’avantguarda musical de gèneres diversos, a Sants el que més es porta és el hardcore, el rock, el punk, l’ska. La culpa la té la Festa Major Alternativa, que l’any passat va fer vint anys. El cas és que el 1994 diversos col·lectius associatius del barri es van unir per proposar una festa diferent de la que s’imposava des de l’Ajuntament. Avui la Festa Major Alternativa, sobretot pel que fa als concerts, és un dels grans pilars.

Tot i que l’afluència de públic creix també any rere any a Sants, no arriba a l’extrem de Gràcia. Aquí el públic no hi arriba mogut únicament per la motivació d’oci nocturn i carrers engalanats. També són molt populars les cercaviles de balls i dimonis que recorren tots els carrers del barri. El fet que la Festa Major Alternativa sigui tan potent juga a favor a l’hora de mantenir unes festes que encara són, sobretot, per als veïns.