Passejades insòlites: Homenatge esculpit

L'itinerari arrenca a les pàgines de 'Barcelones', la glossa a la ciutat on Manuel Vázquez Montalbán instava el lector a recórrer Barcelona a partir de l'estatuària. 'És història de la història i història del gust', feia ell. Obeïu, baixeu del funicular de Montjuïc i avanceu per l'avinguda Miramar fins a la plaça de Dante. Allà detectareu la presència d'una figura femenina nua i formosa, l'al·legoria de la bellesa de Josep Llimona. Regaleu-vos cinc minuts d'erotisme abans de fer mitja volta i seguir passejant fins a l'Estadi Olímpic. Vázquez Montalbán instava a comprovar què havia passat amb els atletes fornits dels germans Miquel i Llucià Oslé que decoraven l'Estadi abans dels Jocs Olímpics. Ara el coronen les quadrigues i els genets de Pau Gargallo (una de les obres dels Oslé és al magatzem municipal i l'altra al Museu Olímpic). Seguiu muntanya avall, pel serpentejant passeig de la Santa Madrona, fins als jardins que envolten el Museu d'Arqueologia. La impúdica 'Marinada dansarina' del modernista Antoni Alsina Amills un espera fent voleiar el mantell.

Avanceu decidits per Blasco de Garay, Poble-sec avall i direcció al Raval. A la confluència de camins i antiga porta d'entrada a la ciutat hi ha la plaça del Padró. Aquí podreu admirar la Santa Eulàlia de Frederic Marés i recuperar alguna de les cròniques del Xino de Vázquez Montalbán. Enfileu cap al nord, Joaquín Costa i Tallers, seguint el consell del periodista, per contemplar una altra escultura de la llista d'imperdibles. La Font del Trinxa, de Josep Campeny, a Pelai amb Ronda Universitat, es la més antiga i múrria. Llàstima que l'eclipsi un comptador...