7 iniciatives culturals que volem aplicar a Barcelona

L’art és terapèutic i des del Quebec ho han posat en pràctica des de les consultes mèdiques. Des del passat 1 de novembre, els metges poden receptar visites als museus als pacients a qui creuen que l’art els pot fer bé. L’associació Médecins Francophones du Canada ha signat un conveni amb el Museu de Belles Arts de Mont-real perquè els pacients amb recepta puguin visitar gratis el museu, i es puguin estalviar així els 23 dòlars canadencs que costa l’entrada general. De fet, el Museu de Belles Arts de Mont-real té diversos projectes que investiguen al voltant de l’impacte de l’art en diversos trastorns. Museus de Barcelona, us hi animeu?

La Biblioteca Vasconcelos, de Ciutat de Mèxic, fa pensar en la Biblioteca de Babel que va imaginar Borges; aquell paradís on es pot trobar tot l’escrit i escrivible del món; tots els llibres que existeixen i poden existir. Sembla un escenari de Christopher Nolan, amb la diferència que és ben real. L’arquitecte mexicà Alberto Kalach i el seu equip van aixecar aquest espai futurista i ple de llum, inaugurat el 2008, de 38 mil metres quadrats i amb capacitat per a dos milions de llibres, dedicat al filòsof i educador José Vasconcelos, que va presidir la Biblioteca Nacional de Mèxic i va promoure la lectura tota la seva vida. Per si no fos prou, té un jardí botànic preciós.

Contra el turisme de borratxera –que coneixem força bé–, el turisme cultural que practiquen moltes grans ciutats europees, i també alguns pobles petits. Una desconeguda localitat de Jaén de 1.200 habitants, Cárcheles, acaba d’acollir una singular marató de creació d’obres plàstiques i murals de gran format. Creadors nacionals i internacionals han singularitzat el paisatge de les diferents pedanies per compensar la falta de monuments amb art contemporani al carrer. La iniciativa, que porta el nom d’Abierto por Arte, té per objectiu implicar la població en la vida cultural i atraure un perfil de turista més sensible i també sostenible.

Amb 83 anys d’història, era un dels espais més identificatius de la capital japonesa. Parlem en passat perquè el mercat de peix més famós del món, el Tsukiji toquiota, canviarà d’ubicació. El complex majorista es trasllada dijous a un nou edifici el doble de gran –més de 400 mil metres quadrats– que es defineix com un parc temàtic gastronòmic. A diferència de les inamovibles ciutats europees, el mode de fer asiàtic ja contempla la variabilitat de les coses, una predisposició al canvi que ajudarà a descongestionar un espai hipersaturat on venedors i turistes convivien amb dificultat en els últims anys. En prenem nota.

38 espectacles de carrer, un 58% de la programació gratuïta, companyies provinents de vuit països i artistes imprescindibles de casa nostra com Joan Català, Circ ‘eia’ i El Pont Flotant. Aquestes són algunes de les dades de la passada edició de FiraTàrrega. Durant quatre dies, el festival va transformar un any més la capital de l’Urgell en un petit oasi governat per les lleis del teatre, la dansa i les arts visuals. Portar la cultura al carrer per fer-la arribar a tothom, alhora que es creen espais de convivència. Envegem l’exemple de la mostra lleidatana, més encara quan vivim en una Barcelona que, tot i el seu clima propici, li costa exhibir teatre i dansa al carrer. Programadors, obriu les portes dels teatres, ni que sigui per ventilar.

Melbourne, a Austràlia, és la capital mundial de la música en directe segons un estudi de l’organització Music Victoria. Les dades fan palesa la importància que tenen les actuacions musicals a la ciutat: 553 locals amb llicència, el que significa que n’hi ha un per cada 9.503 habitants. Això l’ha transformat en el nucli urbà amb més locals de música en directe per habitant; a tall d’exemple, Nova York en té un per cada 18.554 i Londres, un per cada 34.350 habitants. Com veieu, les dades són claríssimes. El nombre de Barcelona, però, és difícil de determinar. Només hi ha 44 locals de la ciutat a l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, tot i que també n’hi ha força sense llicència. Sigui com sigui, ens porten molt avantatge.

De campanyes pel foment de la lectura, se'n fan moltes. Però als transports públics l'única imatge que es multiplica és la que ofereixen les pantalles dels mòbils. Per això paga la pena recuperar la iniciativa del poeta romanès Victor Miron, que va llançar per Facebook una proposta singular a la ciutat de Cluj Napoca: que viatgin gratis als transports de la localitat els passatges que llegeixin un llibre. L'alcalde va acceptar ràpidament i ara la ciutat ha esdevingut un exemple internacional. El que no sabem, però, és com controlen els interventors que la gent no amagui el seus smartphones entre les pàgines del llibre.