“Barcelona és la ciutat favorita dels francesos”, escriu Virginie Despentes a la tercera part de Vernon Subutex. I les estadístiques li donen la raó: França ocupa el tercer lloc del podi dels països que més ens visiten, rere els Estats Units i el Regne Unit. D’on prové aquest delit per casa nostra? Per Despentes, els francesos, però sobretot els parisencs, senten fascinació per la idea de “vida dolça” que ofereix Barcelona. “El ritme és molt més calmat, la gent, més relaxada i tranquil·la, el sol...”: la nostra ciutat és totalment el contrari que París, segons l’autora. Funcionen com ciutats gairebé complementàries: “El que et falta quan fa massa temps que estàs a Barcelona, ho tens a París”. Un yin i yang que encaixats ofereixen la perfecció. Bingo!
Des de fa uns deu anys, la Virginie ha viscut temporades a Barcelona. Va començar a venir perquè hi vivia la seva anterior parella, Paul B. Preciado, i després, la seva actual nòvia també hi residia. Durant les seves estades barcelonines va escriure la major part de la trilogia 'Vernon Subutex'. Entre el Besòs i el Llobregat, l’autora francesa ha trobat inspiració i temps: “Per escriure és perfecte: com que no conec tanta gent és molt més fàcil tancar-me, concentrar-me i treballar”. Ser la parella d’algú que escriu no és la bomba, adverteix: “Escric tres o quatre hores al dia, però estic tancada molt més, perquè el fet d’escriure en si mateix no és el més important de l’escriptura. El més important és el temps en què no fas res, però vas madurant la història. Algú com jo està pràcticament el dia sencer a casa”.
La Virginie té recança a l’hora de parlar de llocs concrets, sobretot dels més petits. Una recomanació benintencionada pot acabar amb la màgia d’un local quan s’omple de passavolants. “A Barcelona tenia la sensació que cada vegada més i més espais estaven oberts únicament per a turistes –valora–. A París no tens aquesta sensació: aquí els llocs estan oberts per a rics. És un altre tipus de problema. París és per a la gent que té molta pasta, i Barcelona per als que no hi viuen”. Més diferències entre París i Barcelona, però, en aquest cas, el punt cau a favor nostre. Li encanta la relació que tenim amb la poesia i considera que gaudim d’una oferta poètica molt interessant, no únicament en espais concrets, sinó en activitats i recitals que s’escampen per diferents punts de la ciutat. Recomana especialment els espectacles de poesia, performance i música que Alicia Garcí Núñez fa amb el col·lectiu VOCDAT. “Les he vist uns set o vuit cops i cada vegada ha sigut exquisit”, recorda. També menciona Eduard Escoffet – “és súper potent”, assegura– i els seus espectacles en què combina lectures de poemes amb música.
