La Barceloneta, vida de barri [FOTOS]

No són ni les 11 del matí d'un dijous i La Cova Fumada ja és plena de gent que s'atreveix a començar el dia amb un esmorzar de forquilla. Per les taules dansen sardines a la brasa, pa torrat amb allioli, cigrons, botifarres i, lògicament, la bomba, la tapa estrella. I en aquest moment apareix Palmira, anomenada 'la bomba de la Barceloneta', i que encara que estigui jubilada sempre serà la cap, saludant els clients i fent carantoines a la cuina.

"Podeu fer fotos sense problemes, aquí ia la cuina. ¡Excepte en el lloc on es preparen les bombes! ". Ens encantaria colar-nos i saber l'ingredient o la tècnica secreta de la tapa estrella del barri. Hem de recordar que va ser aquí on va néixer aquesta esfera deliciosa de carn i patata arrebossada i la salsa... aquesta salsa! Maria Pla va ser la fundadora de La Cova Fumada i la saga continua. Quatre generacions donant de menjar a mig Barcelona.

Qui no té un jardí a casa seva, és perquè no vol. Això devia pensar aquest veí del carrer d'Alcanar, amb una entrada que pot competir amb la de la casa de les tests d'Allada Vermell. I a més és Nadal cada dia!

La plaça del mercat té amo. No són els nens i nenes que corren i juguen al parc. Són els altres "nens de la Barceloneta", com s'autoproclamen. En els seus rostres es veuen les dècades d'experiència, la brillantor als ulls i l'orgull de barri.

I també estan 'les nenes'. Resistents, coquetes i guerreres. Una presumeix "tinc 96 anys!". I una altra ens pregunta, mig empipada, si la foto és perquè vingui encara més gent del barri.

"No hi ha un altre bar com aquest, ni a Barcelona ni a la Barceloneta". Qui hagi estat alguna vegada al Bar Leo sabrà que és cert. I tampoc hi ha una altra dona com la Leo, tremenda, però és que cal tenir molt de caràcter per regentar un bar així i per bregar amb la clientela. Deixeu que l'art de Bambino us acompanyi mentre us preneu una canya o un vermut, o dos, o tres...

La Barceloneta no perd aquest ambient de poble, i un indicador és el nombre de cadires –i avis– que trobem als carrers, trampejant com poden la calor de l'estiu. I, ja de pas, veient els turistes passar i arreglant el món. Algú ha de fer-ho.

Podria ser un complex d'apartaments de Castelldefels, per exemple, però no, és la plaça de Pompeu Gener, un dels espais més tranquils del barri. Calma, nens que juguen, pocs comerços, veïns que entren i surten dels seus pisos –que també recorden a les 'corralas'– i l'arc de l'antiga Maquinista Terrestre i Marítima vigilant.

Aquest detall de la plaça de Pompeu Gener, reformada el 2011, demostra que aquesta plaça podia omplir-se de vida i no ser només un lloc de pas.

Des del passeig de Salvat Papasseit veiem l'altre costat d'aquests edificis. Sorprenen, sobretot, les plantes baixes, amb uns finestrals que han guanyat terreny al carrer i que conviden a tafanejar els interiors. No ho feu!

Que la calor no us confongui. El que veieu al carrer de la Conreria, davant del Centre Cívic Barceloneta, no és una obra a mig acabar, és una escultura sense títol de l'artista grec Jannis Kounellis, una mena de balança amb sacs on es pot llegir 'Cafès do Brasil' i on els coloms ha trobat un bon lloc per descansar.

Són els reis de la platja. Els amos. No hi ha dia que no us els trobeu en els porxos que recorren la costa, protegits, jugant a les cartes. Seguiu el soroll dels seus crits i rialles.

I mentre uns prefereixen les cartes, altres són més de dòmino. De picar amb força amb les fitxes sobre de la taula i de cridar ¡tenia el doble sis!

Mentre respirem tranquil·litat a un carrer, a l'altra regna el bullici. Mentre prenem una llimonada al Surf House, no paren d'entrar i sortir taules de pàdel surf de la botiga del costat. I és que la Barcelona és mar!

Aquesta botiga porta 57 anys venent flotadors, pareos i tota mena d'objectes de platja al carrer de l'Almirall Aixada. És com si s'hagués teletransportat des de Lloret de Mar a la Barceloneta.