La noia del tren

Paula Hawkins
Trad. Imma Falcó
La Campana
464 pàg. 19,50 €

Si la cosa va de 'best-sellers', els crítics ens freguem les mans i aletegem els braços. Poca broma: de 'La noia del tren' se n’han fet 44 traduccions i se n’han venut tres milions d’exemplars en sis mesos. Aquest 'thriller' psicològic de la periodista Paula Hawkins (Zimbàbue, 1973) ha estat definit com un “Hitchcock per a una nova generació”. Narra la rutina guillada de Rachel Watson, una jove alcohòlica i estèril, divorciada en crisi existencial, que agafa el tren cada dia per anar i tornar de la seva imaginària feina a Londres: en realitat la van acomiadar. Té lapsus de memòria, fantasieja amb la vida d’una parella que veu per la finestreta quan el tren s’atura al semàfor i assetja l’exmarit.

Estructurada en capítols que alternen el punt de vista narratiu, sempre en primera persona (Rachel, Megan o Anna) i amb data de dietari, saltem per la història, la reconstruïm i lliguem caps a través de dues dates clau. Triple narrador és triple mirada. Els personatges femenins agombolen trastorns mentals com qui coŀlecciona segells: la Rachel té una imaginació hiperactiva, és obsessiva compulsiva i depressiva, perd sovint el control i té llacunes mentals. La Megan té insomni crònic i atacs de pànic, cau en l’opressió i la buidor, necessita la fugida permanent i el poder sobre els altres. L’Anna és inquieta, supura paranoia i viu empanada en un conte de fades.

Sí que és cert que 'La noia del tren' recorda massa el fenomen 'Perduda', de Gillian Flynn –retrat d’un desequilibri, una solitud i un aïllament–, que abusa del nombre tretze i que no activa prou el suspens perquè el lector no descobreixi l’assassí abans d’hora. Però el sotragueig antiquat de cafetera que fa el tren, omnipresent, lliga els tres mons i, de sobte, oh miracle, els retorça en una trama de novel·la negra on l’estol de figurants s’acoblen en un embull ciclopi. La ciència de les pors, l’estira-i-arronsa entre el desig i l’autocontrol, el pes de la culpa, els límits del periodisme i la imperfecció de l’amor en el món neuròtic i tecnològic d’avui fan de 'La noia del tren' un dels pocs 'best-sellers' que fan treure el barret al crític més despietat.